tag:blogger.com,1999:blog-36421766219089179122024-03-06T22:03:11.909+01:00As Figueiras en branco y mouro.Vexo muitas fotos en branco y mouro das Figueiras, historias que nun quero esqueicer... Sirva este blog como pequena contribución pra xuntalas... Hei agradecer a vosa colaboración.Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.comBlogger25125tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-53528753390309285062024-02-21T20:58:00.001+01:002024-02-21T20:58:55.495+01:00A polémica visita del obispo Martínez Vigil en 1903<p style="text-align: justify;"><span> </span>A Ramón Martínez Vigil conocémolo todos porque destaca muito ben na parte máis alta da igresia das Figueiras. Alí figura el nome d'este obispo, na placa que se puxo pra celebrar el ansiada independencia parroquial lograda nel ano 1894, que muitos esforzos y luitas levóu, y que foi condo el sou mandato, y por eso el sou nome había quedar ligao al da nosa vila y a todos nos sona. </p><div style="text-align: justify;"><span> </span>Us anos máis tarde, en concreto el 26 de xunio de 1903, el obispo volve ás Figueiras nun viaxe pra recorrer en visita pastoral os arciprestazgos del occidente. Pro algun figueirolo debéu pensar qu'úa cousa é reconocerye que fora él quen firmara a orde da independencia parroquial y outra "comulgar con rodas de molín". Con esto queda armao el belén, anque fose brao.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> Nun teño mui claro cómo foron os feitos, pro si é verdá que polo menos fixeron que correran ríos de tinta, aparecedendo el noso poblín na prensa nacional entre acusacióis de bulos, falsedades, multas y detencióis. Foi tanto el xareo que s'amañóu que, de volta a Uviéu, al obispo salen a recibilo á entrada da ciudá alcalde, gobernador civil y rector da Universidá, entre outros muitos, pra reconfortalo de tanta afrenta divulgada.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div dir="ltr" style="text-align: justify;"> Nesa visita pastoral pol occidente, el obispo foi recibido nas poblacióis entre homenaxes y celebracióis. Por exemplo, na Veiga con arcos del trunfo nel camín y nenos levando máis de cen estándartes mentres qu'outros rapacios botaban al aire flores y palombas (<i>El Carbayón, </i>30-6-1903).</div><div dir="ltr" style="text-align: justify;"><br /></div><div><div style="text-align: justify;"> Celebracióis aparecidas tamén s'amañaron nas Figueiras unde, despóis de confimar "a multitud de niños de ambos sexos" (<i>El Correo Español, </i>3-7-1903), sigue el viaxe "entre el estrépito de cohetes, vivas y algarazas" (<i>Las Dominicales del Libre Pensamiento</i>, 21-8-1903).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSw_6Acy2iYslSg12hmwR8X_6nRLaaLIDQRe0112hu7d9kUk9GxgFatX0tcJ7Xk_Z4jxh8TvASiH7XqCMJIQh_Uw2TcPCZ7Qja8NquaZxAyl8NK7JL9yiqSRnt9Gq3WObDFWwS8mdlrWRaSneZQfWaIzEqGGTbg_lSlltIzkYrQFih1LTEovqt8I5M1cFY/s1085/castropol0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="834" data-original-width="1085" height="493" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSw_6Acy2iYslSg12hmwR8X_6nRLaaLIDQRe0112hu7d9kUk9GxgFatX0tcJ7Xk_Z4jxh8TvASiH7XqCMJIQh_Uw2TcPCZ7Qja8NquaZxAyl8NK7JL9yiqSRnt9Gq3WObDFWwS8mdlrWRaSneZQfWaIzEqGGTbg_lSlltIzkYrQFih1LTEovqt8I5M1cFY/w640-h493/castropol0001.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"> <span style="font-size: x-small;"> A Ribeira, antias de 1907 (condo se fixo a carreteira). Fonte: Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico. Colección Fermín Canella y Secades, Biblioteca d'Asturias.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> El caso é qu'el obispo tía que cruzar a Ría pra chegar a Castripol despóis das confirmacióis nas Figueiras, y é ese momento el qu'aprovetaron as forzas máis progresistas da nosa vila pr'agriarye a visita pastoral: salíuye al paso á lancha del prelao núa manifestación ruidosa un vapor que levaba na proa úa pancarta que poñía "Paso al librepensamiento" y na popa, "Atrás la Inquisición" (<i>El Noroeste</i>, 27-6-1903). Dende el vapor amañáronye úa cinzarrada con chifros, cornos y chocas, tamén al parecer cua sirena del barco y algún cohete. Algúas das noticias indican qu'el vapor iba acompañao de "lanchas y traineras".</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> El caso saltóu axina á prensa estatal y a tinta correu abondo. Qu'el vapor, el ruido y as pancartas existiron queda claro, pro debéu haber abonda polémica sobre el tamaño da manifestación, xa que son varias as acusacióis d'inflar ou rebaxar datos que topamos entre os periódicos. Dende os 8 participantes que cita <i>La Voz de Mondoñedo</i> (4-7-1903) pasando polos de 10 a 12 homes que dice <i>El Correo Español</i> (3-7-1903), hasta as "diez mil personas" qu'este último periódico dice que chegóu a poñer a "prensa liberal". Nosoutros nun topamos outras referencias númericas, polo que poñemos en duda este dato (que, de ser verdá que se publicóu, había ser sin duda úa falsedá) y máis ben asumimos que se trata de parte da luita politica entre prensa liberal y conservadora.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> Tantas acusacióis s'amañaron qu'hasta se debéu negar a manifestación en si, xa que nel <i>Noroeste</i> aparece úa ratificación da súa existencia firmada pola "Tertulia Republicana de Figueras" (3-7-1903) ante acusacióis nel sentido contrario feitas nel periódico <i>La Opinión de Asturias.</i></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> Ademáis da polémica, a manifestación trouxo consecuencias pra os autores, a os qu'impuxeron úa fianza de 2.000 pesetas pra deixalos libres despóis de detelos por "atentado a la libertad de culto" (<i>Los Dominicales del Libre Pensamiento, </i>21-8-1903); según <i>El Correo Español</i> (3-7-1903), os detidos foran dous.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> Nun puidemos topar máis novas sobre a manifestación y as consecuencias, pro por us días estos actos fixeron das Figueiras el centro d'úa polémica estatal.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQs1zeOb5EK6dQv4AkV4ofQIQAv66OmuoR1SFvQajO4Gt_czyOx-tlog7FvGpHsqeUkbVD9DizIfekaW8p2QNSAnuOdbSzCN4MUygRZkeb9nTqOEq5jgqIV-7OFg-cQmOm_WSs3SDDX5z4ag5QEOYggqCWKDpAXMRu-kXrvcArNXYmAtJcwpq2twgAlcMm/s1023/desde%20a%20senra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="742" data-original-width="1023" height="464" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQs1zeOb5EK6dQv4AkV4ofQIQAv66OmuoR1SFvQajO4Gt_czyOx-tlog7FvGpHsqeUkbVD9DizIfekaW8p2QNSAnuOdbSzCN4MUygRZkeb9nTqOEq5jgqIV-7OFg-cQmOm_WSs3SDDX5z4ag5QEOYggqCWKDpAXMRu-kXrvcArNXYmAtJcwpq2twgAlcMm/w640-h464/desde%20a%20senra.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: small;">Vista dende a Senra, antias a 1907 (condo se fixo a carreteira). Fonte: Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico. </span><span style="font-size: small;">Colección Fermín Canella y Secades, Biblioteca d'Asturias.</span></div></div><div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><p><br style="background-color: white; font-family: New;" /></p></div>Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-83281692705593002852023-02-26T20:59:00.005+01:002023-02-26T21:52:13.796+01:00A Biblioteca das Figueiras<div style="text-align: justify;"> El outro día levéi úa alegría al topar úas fotos da Biblioteca das Figueiras que nun conocía. Tíanlas guardadas nel Archivo Histórico d’Asturias y forman parte del Fondo del Centro Coordinador de Bibliotecas, que ta depositao nel Archivo. As fotos son dos anos 40 del siglo pasao, anque nun poin fecha concreta; según os meus calculos, tein que ser del ano 1949.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div> Como xa levaba tempo pensando en faer úa entradía nel blog sobre a Biblioteca, puxenme con elo, y así móvolo un pouco, que leva muito tempo parao.</div><div><br /></div><div><div> A Biblioteca ben merece esta reseña, polo que nos leva dao como poblo, muito máis aló del servicio que presta... De neno, eu sempre presumía das cousas que tía As Figueiras sin ser capital de conceyo, lo que me valía pra darnos importancia en comparanza con outras vilas da contornada. Entre esas cousas, a Biblioteca sempre tía un sito destacao. É qu’ademáis daquela einda nun la había en muitas capitales de conceyo. En fin, cousas de neno. Al faerse mayor a ún habíaye prestar poder presumir de cousas muito máis importantes, empezando pola demografía, pro ún nun deixa de sentirse orguyoso da nosa Biblioteca Municipal, con mayúsculas.</div></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div> El xermolo del actual Biblioteca ten que ver col grupo de mozos que nas primeiras décadas del siglo XX discurríu en Castripol a Biblioteca Popular Circulante (BPC), qu’era muito máis qu’úa biblioteca. Un peteiro de xente avanzada al sou tempo que buscaba a renovación cultural, y polo tanto política, del país usando os métodos máis innovadores del época.</div></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;"><div> El 27 de setembre de 1927 inaugúrase a sucursal das Figueiras da BPC. El local unde s’instalóu foi a Caseta d’Abrigo da praya y el encargao d’ela foi Antonio Suárez García. Pr’adquirir os libros y mobiliario cuntaron col axuda dos emigraos a Cuba (100 pesetas), a Buenos Aires (388 pesetas) y, máis tarde, de Montevideo. Tamén cuntaron con apoyo da xente que vivía na vila, con aportacióis entre as que destaca a que fixeron tres donantes que puxeron elos solos 50 pesetas.</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img data-original-height="379" data-original-width="404" height="374" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjiWRaN7n6SvmCLcMCZ-zdDHzJ58dLqiDZ6ptlSSI_uSU6gachnwAUpaW8kifvkr4imQsA8Bd17WjcQ_qdufZk9FbqNC-JotPHlqMH6WrXS0r7Xo29S8Ydn5WrcxjztFJRi2EbDXdEwfTdQ4POUAJfhOOQmyrF7xM7r2nn-IpnjUp7Al5tDvXu_vzOAaQ=w400-h374" title="A Biblioteca en 1927, El Aldeano (15/03/1932)" width="400" /></div></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">A biblioteca en 1927, <i>El Aldeano </i>(15/03/1932)</span></div><br /><div style="text-align: justify;"><div> A biblioteca duróu pouco na Caseta d’Abrigo, y en 1929 trasládanla al Pósito de Mariñeiros, “resintiéndose las estadísticas”, según informa El Aldeano. Temos que reparar en qu’el Pósito al que la moveron nun debía ser el actual, al que se trasladaron en 1932, despós da inauguración. Nun conozo únde taba ese outro Pósito, que debía ser máis lonxe da Ribeira pra que tanto se resentisen os préstamos de libros.</div><div><br /></div></div><div style="text-align: justify;"><div> En 1932 el bibliotecario era Francisco Fidalgo, axudao por Francisco González. Na foto que vemos debaxo son os que tán de pé detrás dos lectores calzaos con zocas. Nesos anos el número de lectores y obras en préstamo da sucursal figueirola da BPC faía que se fixera úa referencia aparte nas novas que sobre a BPC publicaban en El Aldeano.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4eUYWdyjeR3twOLxFkh4juR28PbsYaHk47Qv2ZpuQflSsNT_KXTI4D9a26aeKmi6O8ZRIdGoS2DLHfslWAjdNHvxaKy7BpkPlGvVxfQpulelGi8ekf9NGXw8lvuVhuyh7GA9wa0hhIUQoP8nf1hHXzu8oFE7v2sL59z49QMOcTJxSTSH8ZHxp3XB2gQ/s1879/1932.tif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1879" data-original-width="1237" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4eUYWdyjeR3twOLxFkh4juR28PbsYaHk47Qv2ZpuQflSsNT_KXTI4D9a26aeKmi6O8ZRIdGoS2DLHfslWAjdNHvxaKy7BpkPlGvVxfQpulelGi8ekf9NGXw8lvuVhuyh7GA9wa0hhIUQoP8nf1hHXzu8oFE7v2sL59z49QMOcTJxSTSH8ZHxp3XB2gQ/w422-h640/1932.tif" width="422" /></a></div></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="font-size: x-small;">Os encargaos da Biblioteca das Figueiras y algús lectores típicos (1932). Imaxe publicada en <i>El Aldeano</i> (15/03/1932). </span><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both;"> A Guerra Civil y a posterior victoria dos sublevaos, que nun podían ver todo aquelo que significaba educación y libre pensamento, puxeron fin al proyecto da BPC y tamén á esperiencia da sucursal das Figueiras. </div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both;"> Nun foi hasta 1949 condo volvéu ver a luz a Biblioteca nas Figueiras. Tras a incautación y depuración, a BPC de Castripol recuperóu a súa actividá en outubre de 1945, xa col nome de "Menéndez Pelayo", pensador vinculado familarmente á vila castripoleña, pro referente ademáis del pensamento nacionalcatólico. Convén abrir aquí un paréntesis pra destacar que condo hai pouco tempo se decidíu cambiar el nome da Biblioteca Menéndez Pélayo xuntando el da BPC y el de Menéndez Pelayo, pouco favor ye fixeron á memoria d’aquela idea tan progresista, poñendo os incautaos y os incautadores, os censuraos y os censores, al mesmo nivel (1).</div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both;"><div class="separator" style="clear: both;"> As sucursales da BPC, como era el caso da das Figueiras, recibiran el mesmo trato qu’a principal. Ningúa d’elas había volver a abrir as portas agá a pixota. El 20 de xulio de 1949 envíanse dende Castripol prá Biblioteca Pública das Figueras, instalada nel Pósito de Mariñeiros, un primeiro lote de obras que perteneceran a “la antigua filial de aquel pueblo”, ademáis d’outras obras que taban duplicadas na de Castripol. A recepción das obras faila el presidente del Pósito, Basilio Cabado, el encargao da Biblioteca, qu’había ser Alberto Mediavilla, y Laureano Bravo Mariño.</div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both;"> Nun sabemos cómo funcionóu nel ano 1949 a Biblioteca, nin sequera se realmente tuvo aberta al público. Nun debéu tar muito tempo nel piso d’enriba, polo que me cunta mía madre Conchita y mía tía Estrella, que sempre s’acordan da Biblioteca nel baxo del Pósito. En xeneiro de 1950 nombran encargao a Laureano Bravo Mariño, Lauriano del Zapateiro. Nesa época a Biblioteca xa leva el nombre de Miguel G. Teijeiro, y funciona como úa filial da de Castripol en conto á recepción de libros y presuposto.</div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span><div class="separator" style="clear: both;"> Pra darye al asunto a relevancia que debemos darye, hai que considerar que, por exemplo, A Veiga nun inauguróu a súa biblioteca hasta 1954.</div></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg5bkiKxDB9VTPn9I9GlqGIpswEpQzI97FtjGXLKw-fm31eqlMg_L5jfqCYgD_x2rxufPAKqI9_3BhZpZgfVjS8bFL4S7j_Ky7U41swcRPZnB8pfeFJVuGrdTJK_aziTuL625C8OZNL6ZU39_rDo5RrKo7UFBIRN16Yk6-rbgEQIliY2oHQutfq5gvngg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img data-original-height="489" data-original-width="779" height="387" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg5bkiKxDB9VTPn9I9GlqGIpswEpQzI97FtjGXLKw-fm31eqlMg_L5jfqCYgD_x2rxufPAKqI9_3BhZpZgfVjS8bFL4S7j_Ky7U41swcRPZnB8pfeFJVuGrdTJK_aziTuL625C8OZNL6ZU39_rDo5RrKo7UFBIRN16Yk6-rbgEQIliY2oHQutfq5gvngg=w616-h387" width="616" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Interior da Biblioteca, probablemente en 1949 (Archivo Histórico d'Asturias, Fondo Centro Coordinador de Bibliotecas)</span></div><div style="text-align: center;"><br /></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhUFkB4yDEJPXPjRykCMTMyPjbo8IJnGQS5GxbuEz3cIEO9FOcrDupvIiMHFG_KffrXFhz4SF4cQXDDlMOIXmgX3nyR6EI_i51uGLEO-VK5Fzlq-7jxDYgoFk0oYAA_wFkdxTeLMJbLwBb7JUD22EYvuog7mztrenU-cAY-aX03bdnmR3ugGZ1TMr4ayw" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img data-original-height="489" data-original-width="784" height="390" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhUFkB4yDEJPXPjRykCMTMyPjbo8IJnGQS5GxbuEz3cIEO9FOcrDupvIiMHFG_KffrXFhz4SF4cQXDDlMOIXmgX3nyR6EI_i51uGLEO-VK5Fzlq-7jxDYgoFk0oYAA_wFkdxTeLMJbLwBb7JUD22EYvuog7mztrenU-cAY-aX03bdnmR3ugGZ1TMr4ayw=w624-h390" width="624" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">Exterior da Biblioteca, probablemente en 1949 (Archivo Histórico d'Asturias, Fondo Centro Coordinador de Bibliotecas)</div></span><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhE-877oFj1kdLRpOlkG_8O4e_TB6pC4Vn4nzZeuCb4LSxUmZlEJwgNN-Q4fRMPnTwyKNjhDgo1JM2dOLke0OYtT0gkbrXRkZ3HO5w66whBAfNS7SxvyfWNFLdxT2lbrtNOT-GGX8WNUd0SQr2DWmqn-qFuwtccbkbnUf5RNt2ChRv3Zw4tEQApY5dl8g" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img data-original-height="491" data-original-width="776" height="397" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhE-877oFj1kdLRpOlkG_8O4e_TB6pC4Vn4nzZeuCb4LSxUmZlEJwgNN-Q4fRMPnTwyKNjhDgo1JM2dOLke0OYtT0gkbrXRkZ3HO5w66whBAfNS7SxvyfWNFLdxT2lbrtNOT-GGX8WNUd0SQr2DWmqn-qFuwtccbkbnUf5RNt2ChRv3Zw4tEQApY5dl8g=w629-h397" width="629" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">Edificio del Pósito, probablemente en 1950 (Archivo Histórico d'Asturias, Fondo Centro Coordinador de Bibliotecas)</div></span><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both;"> En outubre de 1950 a Xunta da Biblioteca xa pide al Conceyo de Castripol a municipalización “dado el auge que ha tomado”, pro esta nun se fexo realidá hasta el ano 1961, sendo el encargao naquela fecha José Suárez Capellá, Pepe d’Arbitrios. Pepe cúntanos qu’él chegóu ás Figueiras nel brao de 1957. Ben sei que non muito tempo despós deberon encargarye levar a Biblioteca, compaxinando ese labor col sou trabayo en Arbitrios.</div><div class="separator" style="clear: both;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both;"> É nel ano 1961 condo se logra el ansiada municipalización, integrando a das Figueiras nel Centro Coordinador de Bibliotecas. El 13 de xunio de 1961 fírmase el Orde Ministerial que crea a Biblioteca Pública Municipal “Miguel G. Teijeiro”. En novembre d’ese ano foi a inauguración oficial, según publica el Boletín da Dirección Estatal d’Archivos y Bibliotecas, pro nun debéu ser máis qu’un mero trámite, al qu’acudiron el alcalde y el director del Centro Coordinador de Bibliotecas, Lorenzo Rodriguez-Castellano. A Biblioteca cuntaba nese momento con 2.900 exemplares.</div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhBhx-Ytd8_T0lz0JYljN4KDPXcY6IbCEK7yH-5QRGFd_JIsp2mZLOsJmuXJZ56qlgEe1B4qfB5tCuKVTNiyxdMU78GraL-73s9_KJmiGjkLii-Od_pfbVP_Z3Cf1h32G8u04oTHKONOMTHZ_f7fMwaDt7aYHtH-FVidE04xGu7Qdu6g-7veLH4h-CKTA" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img data-original-height="438" data-original-width="690" height="401" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhBhx-Ytd8_T0lz0JYljN4KDPXcY6IbCEK7yH-5QRGFd_JIsp2mZLOsJmuXJZ56qlgEe1B4qfB5tCuKVTNiyxdMU78GraL-73s9_KJmiGjkLii-Od_pfbVP_Z3Cf1h32G8u04oTHKONOMTHZ_f7fMwaDt7aYHtH-FVidE04xGu7Qdu6g-7veLH4h-CKTA=w631-h401" width="631" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">A Biblioteca Miguel G.Teijeiro, Boletín Dirección Estatal d'Archivos y Bibliotecas nº62 (11/12/1961)</div></span><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both;"> A Biblioteca tuvo nel baxo del Pósito hasta os anos 70 del siglo pasao, nos que pasa á Torre del Reló, unde quedaran locales baleiros al pechar as Escolas. El encargao xa había anos era Juan Pérez Villares.</div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc1xXM8cjqn-_yadhfTCyq2gAIsXAC1xT8r_4R4BYFnZ9JSSTBH8F6dT7AS2hH3LQ9HIttUdQtjB8Bi0548hEBNkNBf5D__XgfPBqkAxPPjP9Sw_Xr_AtkxSB-pq3eUR_xy5SwGrZWlZZVwGJ9AbefIvU9tetOBxOJ8KAl1qHglO5Y7612vmliuXULMA/s2048/torre%20del%20rel%C3%B3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1378" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc1xXM8cjqn-_yadhfTCyq2gAIsXAC1xT8r_4R4BYFnZ9JSSTBH8F6dT7AS2hH3LQ9HIttUdQtjB8Bi0548hEBNkNBf5D__XgfPBqkAxPPjP9Sw_Xr_AtkxSB-pq3eUR_xy5SwGrZWlZZVwGJ9AbefIvU9tetOBxOJ8KAl1qHglO5Y7612vmliuXULMA/w430-h640/torre%20del%20rel%C3%B3.jpg" width="430" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">A Biblioteca na Torre del Reló (imaxe publicada en redes sociales por Biblioasturias.com).</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8zfiWRY7F66x72SfptV-jOCVW0LtVHcuFTyqzxZJXCbfEBeriMJYK03KRNuE-ydPe1rG_sm9rLIED8D2FNRtF-6YQ-wpeJKze6GpFANrqb1_BwpJPV4_Yu53v5RCCExgA3xrh1-EBlO9cRcHOR-OnWkTt3dB5rTd4OLdH6EK76gzCBrA-NcWOo-imXg/s2048/Biblioteca%20el%20rel%C3%B3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1511" data-original-width="2048" height="472" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8zfiWRY7F66x72SfptV-jOCVW0LtVHcuFTyqzxZJXCbfEBeriMJYK03KRNuE-ydPe1rG_sm9rLIED8D2FNRtF-6YQ-wpeJKze6GpFANrqb1_BwpJPV4_Yu53v5RCCExgA3xrh1-EBlO9cRcHOR-OnWkTt3dB5rTd4OLdH6EK76gzCBrA-NcWOo-imXg/w640-h472/Biblioteca%20el%20rel%C3%B3.jpg" width="640" /></a></div><span style="font-size: x-small;">Interior da Biblioteca na Torre del Reló (imaxe publicada en redes sociales por Biblioasturias.com)</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="text-align: justify;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> Os anos da Biblioteca na Torre del Reló hasta a súa reforma na primeira década d’este siglo foron amolaos, nun edificio en estao mui ruin, chen de goteiras y humedades, con un horario mui reducido y mui pouca actividá. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"> Tras a reforma, que trouxo tamén a incorporación de Josefina López como bibliotecaria, dotóuse a Biblioteca dos servicios qu’hoi en día precisa úa institución d’esas características pra funcionar. Seguramente os tempos nun son os miyores en comparanza con épocas máis veyas. A chegada das tecnoloxías novas y el baxón demográfico poinlo abondo difícil, pro el labor que se fai dende a Biblioteca é destacable y luita contra esos enemigos. Volvendo al principio da entrada, podemos seguir presumindo de Biblioteca.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div></span></div></div><div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span><span>(1) Pra profundizar na incautación da BPC y nel proceso que levóu a reapertura da mesma col nome y réxime novo, é muito recomendable este artículo: </span><span style="text-align: left;">X. M. Suárez Fernández, “A incautación da Biblioteca </span></span><span style="text-align: left;">Popular Circulante de Castripol. Memoria y dignidá núas cartas de Vicente Loriente Cancio”, Erada.</span><span style="text-align: left;">Revista d’Historia Contemporánea d’Asturies, n.º 2, Uviéu, 2009. Pódese consultar neste enlace</span><span>: </span><a href="https://drive.google.com/file/d/1fVqvGFGxp_IU7Dzxp-qvKdfXRGOm-4Aj/view?fbclid=IwAR3l0MxYdw2x4VUgPXw-NePEG1f0GNs_TJRAohTbBKobZxkTQzAWMRti-2g">A incautación...</a></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"> </span></div><br /><br /></div></div><div style="text-align: left;"><br /><br /></div></div>Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-13161698430984162792021-11-06T22:22:00.002+01:002021-11-06T22:48:13.855+01:00Vocabulario da fala das Figueiras. Neste <a href="https://drive.google.com/file/d/1ODfMTo9x4mIXcdaBVdhmq5h2OxhDgFEa/view?usp=sharing">enlace</a> podes descargar el <i>Vocabulario da fala das Figueiras</i> que recopilóu José Ramón Martínez Soto "Moncho" (padre del que suscribe). Poñolo aquí pra que cualquera poda consultalo con libertá.<div><br /></div><div> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf4ME_TYktPv4QlcT5H2cwKaMD022ncgVooNubVXvRxi1MaImbcODILJMLnswASbYFkEp4-ZQbFvFyUPZK8aAxAGpagQz2VHtwHp1CPul-4ESIMbMLtgxyf5foNhAQGua2TiYDHol_JLNP/s822/Captura+fala+das+figueiras.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="822" data-original-width="581" height="561" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf4ME_TYktPv4QlcT5H2cwKaMD022ncgVooNubVXvRxi1MaImbcODILJMLnswASbYFkEp4-ZQbFvFyUPZK8aAxAGpagQz2VHtwHp1CPul-4ESIMbMLtgxyf5foNhAQGua2TiYDHol_JLNP/w396-h561/Captura+fala+das+figueiras.JPG" width="396" /></a></div><br /></div>Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-9315837851523593882021-09-07T18:35:00.001+02:002021-09-07T18:35:13.533+02:00Edición facsímil de Algo para la historia de Figueras de Asturias<div style="text-align: justify;"> Acabo de publicar úa edición facsímil da edición de 1903 <i>Algo para la historia de Figueras de Asturias</i> qu'escribíu Miguel García Teijeiro, con ún pequeno estudio que fixen sobre el obra y el autor.</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"> El obra ten un valor documental innegable pra quen teña interés na historia local das Figueiras. Tamén ha a ser imprescindible pra quen busque comprender el carácter independente y libre da súa xente. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span> </span>El libro imprimese baxo demanda y ten un precio de 9 euros máis gastos d'envío. Podes adquirirla nel enlace adxunto: <a href="https://publish.mibestseller.es/books/268924">https://publish.mibestseller.es/books/268924</a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span> Si nun teis un interés muy grande en ter un exemplar na casa recorda que podes consultar de baldre el orixinal de García Teijeiro na Biblioteca Virtual del Principado de Asturias y el estudio e introducción tedeslo colgao nel meu perfil personal (Moncho Martínez Castro) del portal d'investigación www.academia.edu </span><br /></div><div style="text-align: justify;"><span><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span> Penso qu'este tipo d'edición abre a posibilidá de que todos os pixotos teñamos un exemplar na casa cúa calidá abondo aceptable.</span></div><div style="text-align: justify;"><span><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs8LAC7GMpKzAjEZ3rMqfayzhAnF1EdjQgq65gfW0Tnjm6xlMLck2mdureQ2LNCbhbspaPt6QtkiTqgieMjsIyrnYh8rfIWHdWex5nNazPlGm5O3TugQYcwh9dX-CwxThCGiMD0tvPIm40/s2016/foto+libro+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2016" data-original-width="1512" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs8LAC7GMpKzAjEZ3rMqfayzhAnF1EdjQgq65gfW0Tnjm6xlMLck2mdureQ2LNCbhbspaPt6QtkiTqgieMjsIyrnYh8rfIWHdWex5nNazPlGm5O3TugQYcwh9dX-CwxThCGiMD0tvPIm40/s320/foto+libro+1.jpg" width="240" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie1Yd9UvudxlTIs4Nh1SJuJUW3vVsfZBqics8AsCLhQxuKLb5P3CyvhKUCpZFUUTZ-pK-ct0QFCbSLTBi-SwIeUCiV4W1FnH1mv4BgRmx5elCNxPnoeVqGsK5FSDWtnnGQg70_R-D1IYq8/s2016/foto+libro+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1512" data-original-width="2016" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie1Yd9UvudxlTIs4Nh1SJuJUW3vVsfZBqics8AsCLhQxuKLb5P3CyvhKUCpZFUUTZ-pK-ct0QFCbSLTBi-SwIeUCiV4W1FnH1mv4BgRmx5elCNxPnoeVqGsK5FSDWtnnGQg70_R-D1IYq8/s320/foto+libro+2.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvIWioA7NEBxjXP3jhaVCDxURsZ95ckT_0wi2CcKf1gwLk-LZyfkfkGfi4a-5a1f9wD1yDLoIImDezXQsfzeNbSw03TKq0SU4ZphltAln1hk3-LSS6ENvnJ_neFkDxpytCmNhzxseydHmY/s2016/foto+libro+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2016" data-original-width="1512" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvIWioA7NEBxjXP3jhaVCDxURsZ95ckT_0wi2CcKf1gwLk-LZyfkfkGfi4a-5a1f9wD1yDLoIImDezXQsfzeNbSw03TKq0SU4ZphltAln1hk3-LSS6ENvnJ_neFkDxpytCmNhzxseydHmY/s320/foto+libro+3.jpg" width="240" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUr21FJememTA3CUkyCHYYGg7xpAAccwr2zgSRcj54-KWlkeDjb2RIfNwtIf007BO8XP8uLl2jrDs_vEcFMuaTTptVwhgspUszHYBOmfRI1jDyKXPkbVvLHNeFQtLnAXLnk37ageKLiWh3/s2016/foto+libro+4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2016" data-original-width="1512" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUr21FJememTA3CUkyCHYYGg7xpAAccwr2zgSRcj54-KWlkeDjb2RIfNwtIf007BO8XP8uLl2jrDs_vEcFMuaTTptVwhgspUszHYBOmfRI1jDyKXPkbVvLHNeFQtLnAXLnk37ageKLiWh3/s320/foto+libro+4.jpg" width="240" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQuXluAq9GGbAKydNjYFcfWRDTKMOPOG2cES8RxbvxI2BJY9if12aV-oeBKmr-ehy-FUz8a4zimNsPzY-tteen42bt72W99PW7Nn-A6aDWD7vOZES2JcKx6NLSZVtHubVl3eo4rKw4czS1/s2016/foto+libro+5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2016" data-original-width="1512" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQuXluAq9GGbAKydNjYFcfWRDTKMOPOG2cES8RxbvxI2BJY9if12aV-oeBKmr-ehy-FUz8a4zimNsPzY-tteen42bt72W99PW7Nn-A6aDWD7vOZES2JcKx6NLSZVtHubVl3eo4rKw4czS1/s320/foto+libro+5.jpg" width="240" /></a></div><br /><span><br /></span></div>Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-49870032968111414902021-04-01T22:23:00.001+02:002021-04-01T22:23:42.980+02:00As Figueiras medieval: as propiedades da Catedral de Mondoñedo<p id="m_6611450177810489812yMail_cursorElementTracker_1617267362109" style="background-color: white; font-family: New; text-align: justify;"><span> </span>Vaya por delantre qu'As Figueiras nunca perteneceron al Obispao de Mondoñedo (qu'hai por ei muitos aventureiros famentos de tarrén qu'enseguida aprovetan pra mover os marcos), pro si qu'é verdá qu'a súa catedral tía un patrimonio desadorme unde s'incluían propiedades na nosa comarca, y qu'era xestionao dende el administración das <i>Ribeyras de Sante</i> (el actual Sante en Trabada). </p><p id="m_6611450177810489812yMail_cursorElementTracker_1617267418592" style="background-color: white; font-family: New; text-align: justify;"> Era normal qu'as distintas institucióis eclesiásticas tuveran propiedades repartidas por toda a contornada fruto d'herencias, cesióis y similares. Tamén era habitual que tuveran propiedades máis lonxe del sou centro de poder, qu'había ser el caso que nos toca. </p><p style="text-align: justify;"><span></span></p><p id="m_6611450177810489812yMail_cursorElementTracker_1617267451233" style="background-color: white; font-family: New; text-align: justify;"> Esas estensióis territoriales faían imprescindible cuntar con úa búa xestión administrativa, que xeneraba abonda documentación y que, en mayor ou menor medida, chegóu hasta os nosos días.</p><p id="m_6611450177810489812yMail_cursorElementTracker_1617267483493" style="background-color: white; font-family: New; text-align: justify;"> Nel caso da Catedral de Mondoñedo, parte d'esa documentación figura nos <i>tumbos. </i>Enrique Cal Pardo publicóu a trescripción de parte d'elos nel libro <i id="m_6611450177810489812yMail_cursorElementTracker_1617267543900">Tumbos del Archivo de la Catedral de Mondoñedo. Calendarios</i>, editao pol servicio de publicacióis da Diputación Provincial de Lugo nel ano 2005. Neste libro, figuran úas poucas referencias ás aldeas qu'arrodiaban lo que máis tarde habían ser As Figueiras.<br /></p><p id="m_6611450177810489812yMail_cursorElementTracker_1617267659799" style="background-color: white; font-family: New; text-align: justify;"> Tamos falando en concreto de cinco localizacióis: <i>Loys</i>, <i>Grandas</i>, <i><wbr></wbr>San Felis</i>, <i>San Romao</i> y <i>Vidallún</i>.</p><p id="m_6611450177810489812yMail_cursorElementTracker_1617267684294" style="background-color: white; font-family: New; text-align: justify;"> Nun hai duda algúa pra identificar as aldeas indicadas, quizáis os máis desconocedores del lugar nun vinculen a heredá de <i>San Felis</i> col nome tradicional da praza de López Acevedo (ou de San Foliz). Esta diferenciación d'entidades tan achegadas era posible porque naquel momento nun existía como tal úa población mayor que las xuntara. </p><p id="m_6611450177810489812yMail_cursorElementTracker_1617267684294" style="background-color: white; font-family: New; text-align: justify;"> Tamén pode parecer chocante el nome de <i>Vidall</i><i>ún. </i>El actual nome de Viyadún é úa metátesis (el cambio del orden dos sonidos dentro dúa palabra) de <i>Vidayún</i> y nun ten nada que ver con <i style="background-color: transparent;">vila, </i><span style="background-color: transparent;">senon que seguramente ha vir dalgún nome propio. Un caso parecio é el que ten lugar na localidá taramundesa de Villarede, que tampouco ten que ver con <i>vila, </i>senon qu'a ben seguro indica a pertenencia del lugar a un Guillermo.</span></p><p id="m_6611450177810489812yMail_cursorElementTracker_1617267709776" style="background-color: white; font-family: New; text-align: justify;"> Este último punto queda totalmente claro condo falan de <i>San Romao</i>, que nun había ser outro qu'el medieval porto de San Román, al que me gusta calificar como verdadeiro xermolo del posterior Coto das Figueiras, dende el momento en que, na <i>Concordia entre las villas de Ribadeo y Robodero</i> del 19 de xeneiro de 1282 y que tantas desavenencias había provocar máis tarde, obriga a cargar as mercancías que quira vender a xente del conceyo de Roboredo <i>desde Penalva hasta San Román</i>. </p><p id="m_6611450177810489812yMail_cursorElementTracker_1617267793630" style="background-color: white; font-family: New; text-align: justify;"> Como podedes ver, en tres das escrituras adxetiva estas propiedades como d'Entre Ambas Aguas, denominación medieval da comarca entre os ríos Eo y Navia, deixando claro que fala dos territorios máis aló del Eo (<i>alende a agua do Heuue</i><i style="font-weight: bold;">) </i>pertenencentes al Obispao de Uvieo <i>(enno bispado de Ouiedo). </i></p><p id="m_6611450177810489812yMail_cursorElementTracker_1617267832971" style="background-color: white; font-family: New; text-align: justify;"> Por último, había ser interesente profundizar na referencia al término <span id="m_6611450177810489812yMail_cursorElementTracker_1617267922705"><i>servo </i>condo</span> se refire as heredades, xa que las denomina <i>seruiçaya. </i>Polo que sei, a existencia de <i id="m_6611450177810489812yMail_cursorElementTracker_1617267913834">servos de gleva</i> foi pequena en Asturias y Galicia, lo que nun é abondo pra refugar de plano a súa existencia, sobre todo condo hai úa referencia tan clara.<br /></p><p id="m_6611450177810489812yMail_cursorElementTracker_1617267943943" style="background-color: white; font-family: New; text-align: justify;"> Poño aquí as trescripción de Cal Pardo (traduzo os rexestos y polo en letra negría os topónimos locales qu'aparecen nos documentos): </p><p id="m_6611450177810489812yMail_cursorElementTracker_1617267980711" style="background-color: white; font-family: New; text-align: justify;">1314, xeneiro, 1. Advertencia que fixo el cabildro al canónigo García Guillelme sobre a servicialia y as heredades de <i>Loys y de Entre Ambas Aguas.</i></p><blockquote><p><i>Cal.I,fol.72v</i></p><p><i>Transcr.: Siglo XVIII, 30r-v.</i></p><p style="text-align: justify;"><i>Era m.ccc.1.secunda. O primeyro dia de janeyro. Seendo o sennor o bispo don Rodrigo et don Pedro Gonçalues dayan et as persoas / et coengos de Mendonnedo en cabidoo disseron et frontaron a don Garçia Guillelme coengo que presente siia que a sua seruicaya et os / seus herdamentos de <b>Loys et de Entre Ambas Aguas</b> que lle deran con la amiistraçon das Ribeyras a que perteeçia que os teuese / guardados et parados en guisa que se non perdessen aa yglesia. Et esse don Garçia disso que outorgaua et conoçia que reçebera /deles os ditos herdamentos et seruiçaya con la dita amiistraçon. et prometeu et otorgou et obligousse por sy et por todos seus / bees de os dar et entregar a todo tempo en pas et en sluo aa yglesia et ao cabidoo de Mendonnedo. Testemoyas don Affonso Peres / chantre. don Martin Pelaes archidiago. don Pay Eanes maestrescola. don Roy Lopes thesoureyro. Rodrigo Eanes coengo et outros ommes boos /do cabidoo. Et eu Pedro Eanes raçoeyro et notario da yglesia de Mendonnedo.</i></p></blockquote><p></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: white; font-family: New;">1315, setembre, 8. El cabildro arrendóu al canónigo Fernán González a servicaya y heredades de <i>Loys</i> <i>de Entre Ambas Aguas</i>, por días da súa vida.</span></p><p style="text-align: justify;"></p><blockquote><p style="text-align: justify;"><i>Cal.I, fol.97r,</i></p><p style="text-align: justify;"><i>Transcr.: Siglo XVIII, fol. 88v-89r</i></p><p style="text-align: justify;"><i>Era de mill et <ccc> 1ª et tres annos. oyto dias andados de setembro. Saban quantos esta carta viren commo nos Pedro Gonçalues /dayan et cabidoo de Mendonnedo seendo aiuntados con nosso sennor obispo en cabidoo por campaa tannida assy commo he de costume. con / otorgamento de don Garcia Guilleme coengo desse mismo lugar amiistrador dos meses das Ribeyras que presente se. arrendamos / a vos Fernan Gonçalues coengo a nossa seruicaya et herdamentos de <b>Loys de Entre Ambas Aguas</b> que perteeçen aos ditos / meses. por en todos uossos dias. Et auedes a dar por eles a nos et ao amiistrador que etes meses teuer dusentos / et çinquenta morabetinos cada anno desta moeda que agora corre del rey don Fernando ou a valia deles en outra moeda se esta / en vosos dias minguar ou creçer. Et o dito don Garcia deueuos esta seuicaya et herdamentos a faser desembargar / ata dia de Pascua primeyra que uen su pea de seysçentos morabetinos da dita moeda que nos peyte por nome de pea et de interesse / se assy con cumplir. Et se uos los ata este plaso non desembargar. que uos non seades teudo aa renda. Et eu / o dito Garcia Guillelme obligome por min et por todos meus bees su pea dos seysçentos morabetinos para faser desembargar ao / dito Fernan Gonçalues a dita seruicaya et herdamentos ata o plaso de Pascua sobredito. Et eu o dito Fernan Gonçalues obligo min et meus /bees para pagar a cada anno a renda sobredita commo dito he. se me esse don Garcia a sita seruicaya et herdamentos / desembargar ata o plaso ia dito. Et non deue a leixar este herdamentos nen uos non mos deuedes a toller su pea /doutros seysçentos morabetinos que peyte a parte que o non quiser cumplir aa outra parte que o cumplir por nome de pea et de interesse. Et que esto seia çerto as partes mandamos ende escriuir esta carta enno liuro do cabidoo por Pedro Eanes raçoeyro et notario / da yglesia de Mendonnedo. Testemoyas o dayan sobredito. don Affonso Peres Chantre. don Martin Pelaes archidiago de Montenegro. don Pay Eanes mestrescola. / don Roy Lopes thesoureyro et outros persoas et coengos et outros boos do cabidoo. Et eu Pedro Eanes reçoeyro et notario / sobredito a todo esto presente foy et a rogo et e por mandado das partes sobreditas escriui ende esta carta con mina mao / et en testemoyo de uerdade puge en ela meu sinal que he tal. Feyta en Vilamayor enno alpende do dito / sennor bispo na Era et dia sobreditos (Signo, en el que se lee: Petrus Iohannis notarius), </i></p></blockquote><p><span style="background-color: white; font-family: New;">1316, agosto, 2. Preito entrabao entre os canónigos García Fuilleme y Fernán González sobre beis de <i>Loys, San Felis, Grandas y San Romao</i>, máis aló del Eo</span></p><p></p><blockquote><p><i>Cal.I, fol. 75r. </i></p><p><i>Transc.: Siglo XVIII, fol.36r-v</i></p><p style="text-align: justify;"><i>Era de mill et ccc. et 1ª. e quatro annos. lues. ii. dias andados de agosto. Seendo o bispo don Rodrigo et don Pedro Gonçalues / dayan con las persoas et coengos de Mendonnedo enno seu alpende do bispo aiuntados en cabidoo por campaa tannida assy commo he de costume / et assignaladamente sobre contenda que era entre don García Guilleme et Fernan Gonçalves coengos desse lugar en rason dos herdamentos / do cabidoo que an en <b>Loys et en San Felis et en Grandas et en San Romao et en seus terminos alende a agua do Heuue </b>os / quaes perteeçen aa miistraçon das Ribeyras de que este don Garçia he miistrador. Os quaes herdamentos e o cabidoo por consentimento et /outogamento desse don Garçia arrendaron ao dito Fernan Gonçalues para en todos seus dias et por dusentos et çinquenta morabetinos cada / anno. o sobredito García Guilleme obligou ao dayan et ao cabidoo a tempo de seu finamento os ditos hardamentos de <b>Entre Ambas Aguas</b> liures et desembarga /dos con todas suas melloras assy commo llos deron et en mellor estado en quanto poder. Et enton esta obligaçon assy feyta et / reçebida. o dito Fernan Gonçalues rogou ao cabidoo aque lles quitassen a renta que lles destes herdamentos tinnan feyta. Et o dayan et cabidoo / a seur rogo quitaron logo a renda. et ficaron os ditos herdamentos en lo dito don Garçia assy commo tinna ante que os a esse / Fernan Gonçalues arrendassen. Et desto mandaron a min Pedro Eanes raçoeyro et notario da yglesia de Mendonnedo que escriuisse esta aquí enno / liuro do cadiboo. et eu por se mandado escriuiha con mina nai. Et en testemoyo de uerdade puge en ela meu sinal que he tal / Os que presentes foron o dayan. don Domingo Fernandes archidiago d-Asumara. don Pay Eanes mestrescola. Rodrigo Eanes. Roy Peres. Johan / Deus et Diego Dias coengos. et outros persoas et coengos et raçoeryros de Mendonnedo. Feyta en Vilamayor na Era et dia sobreditos. (Signo, en el que se lee: Petrus Iohannis notarius).</i></p></blockquote><p id="m_6611450177810489812yMail_cursorElementTracker_1617268221745" style="background-color: white; font-family: New;">1341, xuyín, 9. El cabildro aforóu a Ares Gómez de Villaeymir toda a heredá de <i>Vidallum </i>y de <i>Grande</i> y de <i>Loys</i>, sita nel término de Castropol.</p><blockquote><p><i><span>Cal.I, fol. 170v.</span></i></p></blockquote><p> <span> </span><span> </span><i>Transcr.: Siglo XVIII, fol.240v-241v.</i></p><blockquote><p style="text-align: justify;"><span><span><span><i>Noue dias do mes de julio. Era de mill ccclxxviii anoos. Sabean quantos esta carta viren commo / nos Johan Dominges dayan et cabidoo da iglesia de Mendonnedo con outorgamento et consentimiento / d-Aras Peres coengo desde lugar et miistrador da amiistraçon das Ribeyras de Sante., por nos o dito / cabidoo que he presente et outorgante seendo ajuntados en cabido por campaa tannida en esta villa / Villamayor enno paaço de nosso sennor obispo que esta cabo do pineyro segundo auemos de huos et de custume / auendo feytos tres cabidoos para esto et oie seendo o terceyro, damos a foro jur herdeyro para sempre / a uos Aras Gomes de Villaeymir et a uossa uos toda a nossa herdade de <b>Vidallun et de Grande et de Loys / que ias en termino de Castropol enno bispado de Ouiedo</b> que perteesçe aa dita amiistraçon. Et deuedes dar de / foro dos ditos herdamentos cada anno quareenta et tres libras et a quatro soldos da moeda del rey don Affonso / a vinte soldos da dita moeda cada libra et a un dineyro et terça doutra cada soldo ou moenda qeu tanto valla ao amiistrador / que fora da dita miistraçon das Ribeyras de Sante. Ete deuelos pagar en esta guisa, a meatade delas enno mes / de desenbro. et a outra meatade enno mes de febreyro primeyros siguientes en pas et es saluo cada anno por /sempre. Et o dito Aras Gomes stando presente reçebo o dito aforamento et herdamentos por la dita renta por min /et pos minna uos et outorgo de o pagar aos preditos praços cada anno por sempre os ditos dineyros eu et quen veer / en minna uos segundo dito he ao amiistrador que ora he das Ribyeras de Sante et a os outros qeu o forem daqui /adeante por sempre. Et para assy comprir et pagar obligo os ditos herdamentos con todo o bon paramento / que eu et minna uos en elles fesermos. et demays obligo o meu casal de Villaaldris con todos seus / jures et perteençcas entradas et saydas que ha et auer deue. Et nos o dito dayan et cabidoo et Aras Peres / amiistrador sobretido outrogamos de uos nos coller os ditos herdamentos nen parte delles por mays / ou por menos que nos outro de.nen por outra rason alguna a uos nen a ossa vos pagandonos o dito foro. / Et que esto seia ´certo nos as ditas partes mandamos ende faser duas cartas en hun tenor por / Johan Eanes notario de Villamayor. et nos o dito dayan et cabidoo mandamos seelar a uossa con seello / do dito Aras Peres. Feyts en Villamayor enno dito lugar por testemoyas que foron presentes dom Ruy Peres arcidiago / de Viueyro. Fernan Fernandes d-Aguiar Garçia Peres et Franciaso Eanes coengos de Mendonnedo. Fernan Peres de / Meyra raçoeyro desse lugar. Affonso Dias d-Asança Pedro Dias de Couelas et outros. Et eu Johan / Eanes notario publico do bispo en Villmayor a esto que dito he presente fuy. con las ditas testemoyas / et esta carta scriui para o dita Aras Gomes por mandado das ditas partes et puge y meu signal /que tal he. en testemoyo de verdade.<br /></i></span></span></span></p></blockquote><p><span></span></p><blockquote><p style="text-align: justify;"><i><span>Este he o traslado da sobredita carta a qual eu Johan Affonso raçoeyroi et notario da iglesia de Menddonnedo / ui scripta enna maneyra sobredita por Johan Eanes notario sobredito et signada con seu signal segunto / por ella apparesçia et seellada con o seello do dito Aras Peres con çera pendente. et</span> a rogo de Aras Peres /coengo de Mendonnedo a dita carta (carta) en este liuro do cabidoo de veruo a veruo por minna mao trasladey / et en este traslado subscriui et en testemoyo de verdade puge meu nome et signal que tal he. Feyto este traslado en Villamayor iii dias de febreyro Era de mil. ccos et 1xxxx et /hun (1353) annos. Testemoyas que presentes foro et que a dita carta viron dom Ruy Sanchez dayam / Garçia Peres. Beyto Martines. Aras Peres. Ruy Dias Johan Peres coengos de Mendonnedo. (Signo)</i></p><blockquote><p style="text-align: justify;"><span><span><span><i></i></span></span></span></p><p><i> </i></p></blockquote></blockquote><blockquote><p><i></i></p></blockquote><p></p><p style="text-align: justify;"></p>Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-564306364844241582021-01-09T19:48:00.003+01:002021-01-09T23:01:25.163+01:00Manuel Fernández: un héroe del Mar d'Irlanda<div style="text-align: justify;"> Tamos nel ano 1902, é el 10 d'outubre, el queche <i>Pandora</i> leva mineral dende Plymouth, nel sur d'Inglaterra, hasta Garston, mui cerquía da ciudá de Liverpool, nel norte del país.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> Nun momento da travesía, úa forte vaga de mar fai qu'el barco quede sin velas nin goberno. Acude axudar el vapor <i>Santanderino</i>, con matrícula de Bilbao, que rescata a tripulación. De primeiras intentan salvar tamén el barco y a carga, pro el mal tempo obrígalos a deixar que se vaya a pique.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> Al parecer, nel rescate afogáse el contramaestre del barco español al caer al mar el bote salvavidas condo lo subían a bordo (nel A<i>tlas del Léxico Marinero de Asturias</i>, Emilio Barriuso recoye el de <i>nostramo </i>como nome tradicional pra 'contramaestre' nas Figueiras y en algún porto máis).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> En novembre d'ese mesmo ano, el Ministerio de Fomento británico (the Board of Trade), dáyes úa medaya de prata y dúas libras esterlinas a seis tripulantes del vapor español, entre os que taba el mariñeiro Manuel Fernández, natural das Figueiras, reconocendo os sous servicios nel salvamento da tripulación del queche. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> Pese a qu'el título da entrada pode parecer esaxerao, seguramente el rescate nos mares del Norte, que muitos mariñeiros das Figueiras conocen, ben merecía a medaya.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp-_DNDtu3k75p2nk54h9CWE1PTuCBYlYrufgwOXmvz6kSXZKudPkT83rHzPpdCG4KFcYFf8Sp6eqX5PF7AP1YwrWWgtdDA10EtLH4418Px9Zb7AHf_8M8qS8ipsY5FpetJvNxPP_VZ8vE/s332/captura+correspondencia+gallega.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="332" data-original-width="286" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp-_DNDtu3k75p2nk54h9CWE1PTuCBYlYrufgwOXmvz6kSXZKudPkT83rHzPpdCG4KFcYFf8Sp6eqX5PF7AP1YwrWWgtdDA10EtLH4418Px9Zb7AHf_8M8qS8ipsY5FpetJvNxPP_VZ8vE/s320/captura+correspondencia+gallega.JPG" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Nova da medaya, <i>La Correspondencia Gallega</i>, 01/09/1903</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"> Fontes:</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">- <i>The Shields Daily Gazette</i>, 14/10/1902, Shields.</div><div style="text-align: justify;">- <i>La Vida Marítima,</i> 20/10/1902, Madrid.</div><div style="text-align: justify;">- <i>The Daily News</i>, 10/11/1902, Londres.</div><div style="text-align: justify;">- <i>La Correspondencia Gallega</i>, "Recompensa a un español", 01/09/1903, A Coruña.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-75504713779674717172020-10-09T17:34:00.001+02:002020-10-09T17:34:27.523+02:00Os mapas del interrogatorio de Tomás López<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> Seguro qu’algúa vez
ouguisteis falar de Tomás López: el máis importante xeográfo y cartógrafo
español del siglo XVIII, con obras ben conocidas pral que ye guste un pouco a
cartografía.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> Nel último cuarto del siglo
XVIII, Tomás López mandóu un interrogatorio con quince perguntas a autoridades
da provincia, curas das parroquias máis que nada. Dicimos que foi nel último
cuarto del siglo porque as fechas del interrogatorio prá provincia d’Asturias
son mui estensas: van dende úas poucas na década de 1770 hasta a década de 1790
unde se recoyen a mayoría.<o:p></o:p></span></p><p style="text-align: justify;">
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> Son 43 os conceyos que
responden al interrogatorio. Da nosa terra son Bual, Castripol, Cuaña, El
Franco, Grandas, Ibias, Navia, San Tiso d’Abres y Vilanova d’Ozcos. En muitos
dos casos as respostas manuscritas levan apareyao un croquis del conceyo feito
pol informante. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> As respostas a os
interrogatorios, que se xuntaron baxo a denominación de <i>Diccionario Geográfico
de Tomás López</i>, perderónse y nun se soupo d’elos durante muitos anos, hasta
qu’apareceron núa subasta en París en 1894. Tampouco nun se sabe cómo chegaron
á Biblioteca Nacional d’España (BNE), unde se poden consultar hoi día os
fondos. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> Nun se tein demasiao
estudiadas as respostas asturianas. Merinero y Barrientos fixeron úa publicación
d’elas en 1992: incluyen as respostas por escrito y os mapas dos informantes, pro
non os croquis que fai el propio López nas cuartiyas das respostas, que deixan fóra.
Tamén López Gómez asegura nun artículo en 1996 qu’as respostas d’Asturias nun levan
croquis del propio cartógrafo, condo, como vedes, nun é así. <o:p></o:p></span></p><p style="text-align: justify;">
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> Nun podemos saber esactamente
el ano en que López fixo el croquis. As respostas de Castripol son de 1797, as
de Vilanova d’Ozcos de 1793, San Tiso d’Abres de 1796 y El Franco de 1772. Entendemos
que, por unde se localiza, ten que ser feito despós das respostas de Castripol.<o:p></o:p></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 107%;"> El actual dixitalización na BNE permite afondar nel estudio das mesmas.
Aquí tedes el enlace por se vos apetece botarye un oyo: </span> <a href="http://bdh.bne.es/bnesearch/detalle/bdh0000013476_1">http://bdh.bne.es/bnesearch/detalle/bdh0000013476_1</a> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> Estas primeiras tres imaxes
son el croquis qu’el propio cartógrafo fai nas cuartiyas del conceyo de
Castripol y dúas vistas en detalle del mesmo pra velo miyor (imaxes 1, 2 y
3) <span style="font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKwVXBh6YYfe9y3lOOCgA5I3N7E9uhLFR6ChroeE7HsE2pQV3X9KaXeRT8FV2KOzttSXiPARodWtGyXCGKgjYAP1BGrB8SZ5vT79gi0lG2LLozi2OTJMQ9bnQFxLUld6JJx1Be65854r05/s1934/descripci%25C3%25B3n+xeogr%25C3%25A1fica+de+Castripol.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1934" data-original-width="1374" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKwVXBh6YYfe9y3lOOCgA5I3N7E9uhLFR6ChroeE7HsE2pQV3X9KaXeRT8FV2KOzttSXiPARodWtGyXCGKgjYAP1BGrB8SZ5vT79gi0lG2LLozi2OTJMQ9bnQFxLUld6JJx1Be65854r05/w455-h640/descripci%25C3%25B3n+xeogr%25C3%25A1fica+de+Castripol.jpg" width="455" /></a>
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Imaxe 1. Croquis de Tomás Lopez da información del Conceyo de Castripol. Páxina 127 da dixitalización da BNE.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQhuPJ94EDDQWsjgFjD6g5W2AwoOcYWtI2fgqQMxgW4Kb6i39LA_AAoTWH4NudntqvyssaTXUqmL9VMF3ZON1k34QioQVZV0vGdnaw3cGip8BCZK3e4hjT2k0CZa8cY0-sWJs4WVx9uerm/s920/castripol+detalle+norte.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="521" data-original-width="920" height="362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQhuPJ94EDDQWsjgFjD6g5W2AwoOcYWtI2fgqQMxgW4Kb6i39LA_AAoTWH4NudntqvyssaTXUqmL9VMF3ZON1k34QioQVZV0vGdnaw3cGip8BCZK3e4hjT2k0CZa8cY0-sWJs4WVx9uerm/w640-h362/castripol+detalle+norte.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Imaxe 2. Detalle da zona norte del croquis.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZLwRgQ6vS3jCzkeZVumfj8xuiQkafZ507ZFeznxatDfgyQ16-6icW7Tuz45TL_C4qmH5HVupJIoLIDWPRAT-TJCopbifGEdwfPr2A9sulF1Je52dN90Ab23_hgLZZRZZvuLrKHbvum4ZC/s850/castripol+detalle+sur.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="850" data-original-width="777" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZLwRgQ6vS3jCzkeZVumfj8xuiQkafZ507ZFeznxatDfgyQ16-6icW7Tuz45TL_C4qmH5HVupJIoLIDWPRAT-TJCopbifGEdwfPr2A9sulF1Je52dN90Ab23_hgLZZRZZvuLrKHbvum4ZC/w586-h640/castripol+detalle+sur.jpg" width="586" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Imaxe 3. Detalle da zona sur del croquis.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> A cuarta imaxe é el croquis
(máis ben mapa, neste caso) que ye manda en 1797 Pedro Canel Acevedo,
de <i>Salave de Castropol</i>, de toda a zona occidental asturiana
entre L.luarca y Ribadeo. Este mapa si foi publicao por Merinero y Barrientos.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> Entendemos, pola carta qu’acompaña
el escrito, que ta feita en 1797. Ben puidera ser que Canel intente completar
el mapa d’Asturias que publicara López en 1777 (mui probablemente basao nel qu’en
1772 fai Jacinto Abella Fuertes, qu’era de Caneiru, en Valdés, y, polo tanto,
ben conocedor da zona).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> Esta é sin duda a
representación cartográfica máis real da comarca occidental asturiana hasta ese
momento. É mui completa en conto a lugares y poblos, y afonda tamén noutros
datos como a situación de fornos de cal (na Lieira) ou a de algúas ferrerías
(Nafaría, Meredo, A Viguía y Boimouro); tamén indica os portos y algún dato
máis.<o:p></o:p></span></p><p style="text-align: justify;">
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> Nel mapa nun figuran
os camíos, pro si os ríos: einda chama <i>Río de Miranda </i>al Río
Eo y á Ría del Eo chamaye <i>Ría de la Vega</i>, como se
pode ver na imaxe númaro 5, anque nas descripcióis dos conceyos figura sempre
Río Eo pra darye nome al río y en máis d’úa ocasión <i>Ría de Ribadeo</i> pra chamarye a ría.<o:p></o:p></span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEkthP6TMGn-h8ajtfed7KqEkG2gHKpDXFBsnBTMs9CuCF2beDzrp74aAGPTmgk85bDCMDXy0BwUHpV430KUJHQHERFaiXm5vhTy2IBC_mmJNstWvRZiTM_zklkuZrpQbwsiEPmIbZSj5u/s2048/Diccionario_geogr%25C3%25A1fico_de_Espa%25C3%25B1a_Asturias_354.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1501" data-original-width="2048" height="469" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEkthP6TMGn-h8ajtfed7KqEkG2gHKpDXFBsnBTMs9CuCF2beDzrp74aAGPTmgk85bDCMDXy0BwUHpV430KUJHQHERFaiXm5vhTy2IBC_mmJNstWvRZiTM_zklkuZrpQbwsiEPmIbZSj5u/w640-h469/Diccionario_geogr%25C3%25A1fico_de_Espa%25C3%25B1a_Asturias_354.jpg" width="640" /></a></div><span style="font-size: small; text-align: center;"> </span><span style="font-size: x-small; text-align: center;"> Imaxe 4. Mapa de Pedro Canel de Acevedo. Páxina 354 da dixitalización da BNE.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><div style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTpk1xPVQgNGhovMQzdDoU_WapXr2XLMdQLNC0-UBiV9agg_dqy2fO5nJ4QSZExzEO6_9QmTHPOtj44csCdXzStPAKggrQDhxZS8_3F3aRLiISoewYk_2xjz8EIrtxKlrwn_djpEjH6bYN/s1000/pedro+canel+detalle+da+R%25C3%25ADa.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="733" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTpk1xPVQgNGhovMQzdDoU_WapXr2XLMdQLNC0-UBiV9agg_dqy2fO5nJ4QSZExzEO6_9QmTHPOtj44csCdXzStPAKggrQDhxZS8_3F3aRLiISoewYk_2xjz8EIrtxKlrwn_djpEjH6bYN/w470-h640/pedro+canel+detalle+da+R%25C3%25ADa.jpg" width="470" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">Imaxe 5. Detalle da zona entre Ribadeo y El Franco.</div></span><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> A lectura dos testos
de todos os conceyos occidentales é ben interesante y merecedora d’un
estudio máis grande. A propia carta qu’acompaña al mapa de Pedro Canel aclara
puntos da elaboración del mesmo (podese ver nas páxinas 352 y 353 da
dixitalización da BNE) y a descripción del Franco que fai el cura de Valdepares
é lamar de completa, incluíndo apartaos sobre a economía y a historia del Conceyo.
A de Salime é tamén mui completa y el mapa merece a pena miralo en detalle
(imaxe 7). </span></p><p style="text-align: justify;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKSESqYb8BO_TrAPh0S_-8KRkBJw-T6oXdiaVPiuoEHai2WGL2UU4detzUdrtTxiI_GfhVMbYxk2iQCIl1_Ta2S5jdv12bJOCptpwHitnLSB11fqv9fw-D5mN0bVLuuLW0P_4UJROVFnKz/s1893/Mapa+cua%25C3%25B1a.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1893" data-original-width="1330" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKSESqYb8BO_TrAPh0S_-8KRkBJw-T6oXdiaVPiuoEHai2WGL2UU4detzUdrtTxiI_GfhVMbYxk2iQCIl1_Ta2S5jdv12bJOCptpwHitnLSB11fqv9fw-D5mN0bVLuuLW0P_4UJROVFnKz/w450-h640/Mapa+cua%25C3%25B1a.jpg" width="450" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Imaxen 6. Mapa del conceyo de Cuaña. Páxina 149 da dixitalización da BNE.</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivBMwPvoYwCWvTbsga9d3_bsRJlEhmribeqlKrS_8N1P6OO2wQp5PQYOgssJu1bS_5MmBdVW_5e6yZGYu0WvLi2LZmggRVP4BKrfMIWAK0PadAoc9M5JV7znnNpPl_Yyyt0JRqrxDwlovu/s1431/conceyo+de+salime.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1431" data-original-width="1073" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivBMwPvoYwCWvTbsga9d3_bsRJlEhmribeqlKrS_8N1P6OO2wQp5PQYOgssJu1bS_5MmBdVW_5e6yZGYu0WvLi2LZmggRVP4BKrfMIWAK0PadAoc9M5JV7znnNpPl_Yyyt0JRqrxDwlovu/w480-h640/conceyo+de+salime.jpg" width="480" /></a></div><span style="font-size: x-small;">Imaxen 7. Conceyo de Salime. Páxina 383 da dixitalización da BNE.</span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="text-align: justify;"> Parece claro que, pra os que tamos interesaos nel estudio da historia, a toponimia y el saber en xeneral sobre el Navia-Eo é necesaria a elaboración d'úa monografia sobre este tema y el análisis detallao del contido dos papeles del Diccionario. De momento, esta é úa chamada d'atención pra que nun s'esqueiza a súa esistencia. </span></div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><i><u><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Bibliografía:</span></u></i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">LÓPEZ, Tomas (siglo
XVIII), <i>Diccionario Geográfico de España: Asturias, </i></span><a href="https://www.blogger.com/blog/post/edit/3642176621908917912/7550471377967471717"><i><span style="color: blue; font-family: "Times New Roman", serif;">http://bdh.bne.es/bnesearch/detalle/bdh0000013476_1</span></i></a></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">LÓPEZ GÓMEZ, Antonio
(1996): “</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">El método cartográfico
de Tomás López. El interrogatorio y los mapas de España</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">, Estudios
Geográficos”, Vol 57 Num 225, CSIC, http://estudiosgeograficos.revistas.csic.es/</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">MERINERO, María Jesús y Gonzalo
BARRIENTOS (1992): </span><i style="font-family: "Times New Roman", serif;">Asturias según los asturianos del último setecientos
(respuestas al interrogatorio de Tomás López)</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">, Servicio de Publicacióis del
Principao d’Asturias, Uviéu.</span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><u><i><br /></i></u></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div>
<p></p>
Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-70492372158028025642020-06-22T18:35:00.000+02:002020-06-22T18:35:01.146+02:00Postales da Ría del Eo<br /><div style="line-height: 1; text-align: justify;"><div style="line-height: 1; text-align: justify;"> Poño aquí úas poucas postales da mía colección. Neste caso xunto as que fain referencia á <i>Ría del Eo</i>.</div><div style="line-height: 1; text-align: justify;"><br /></div><div style="line-height: 1; text-align: justify;"></div><div style="line-height: 1; text-align: justify;"> As dúas máis veyas xa son conocidas hai tempo. Forman parte da colección <i style="line-height: 1;">Ría Eo</i> que publicóu a Unión Postal Universal
y das qu'hai abondas máis de todos os lugares da ría (pro poño solo as
qu'eu teño; outro día hei faer úa entrada coas qu'hai por ei). <br /></div><div style="line-height: 1; text-align: justify;"><br /></div><div style="line-height: 1; text-align: justify;"> D'esta colección <i>Ría Eo</i> amañarónse dúas series. As fotos da <i>Serie A</i>
son máis veyas; tán feitas por Jean Laurent, que morréu en 1866, como nas fotos pon <i>Laurent & CIA</i> pode ser qu'algún fotógrafo del sou equipo seguira faendo fotos y
señan algo máis veyas, pro nun parece que fose así. Das da <i>Serie B, </i>qu'é a que nos interesa hoi<i>,</i>
nun sabemos el fotógrafo; pola rede hai algúa con matasellos y
fecha de 1910, col ben puidera ser ese, ou outro anterior, el ano da
súa publicación.</div><span class="im"></span></div><br /><div style="line-height: 1; text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEyOJ_3tJNMs9yCZhOh4knqdi4KY-QEJpMc7lXVGWN9gGFQaEGtT2gvru-6MEmARYRH8G6Pn3U96Eqa0wmhBHpdFfUM44zK4pob7zTwamQEgYZY-EI6Z8Z5EnggdWKQANMibo-ge3XcteO/s3270/a+lag%25C3%25BAa.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2181" data-original-width="3270" height="413" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEyOJ_3tJNMs9yCZhOh4knqdi4KY-QEJpMc7lXVGWN9gGFQaEGtT2gvru-6MEmARYRH8G6Pn3U96Eqa0wmhBHpdFfUM44zK4pob7zTwamQEgYZY-EI6Z8Z5EnggdWKQANMibo-ge3XcteO/w625-h413/a+lag%25C3%25BAa.jpg" title="A Lagúa hacía 1900." width="625" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>A Lagúa hacia 1910</i><br /></td></tr></tbody></table><div style="line-height: 1; text-align: justify;"><br /></div><div style="line-height: 1; text-align: justify;"></div><div style="line-height: 1; text-align: justify;"> Na primeira d'elas podemos ver <span style="line-height: 1;">A Lagúa</span>, nas Figueiras,
y é ben interesante polos labores da xente que nela vemos: os carros
del pais coa gancela, un par de muyeres lavando roupa na lagúa y varios
nenos "de xente ben" dando un paseo; tamen algúa persona nel
parque (quizáis pola pucha un militar ou un marino), que xa taba cercao, mirando pral fotógrafo. As casas, como
é habitual nas fotos antiguas das Figueiras: miserables, y a fábrica ben nova, agá polas chaminías, que tein a marca da cinza.</div><br /><div style="line-height: 1; text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiYW_9Ir1CJoV4mhIsg1U8y0tZAuGtylLnL9SUWMevu1HFr-kGX99AEP94JeUsRVShAH-_xypzmkPXXn5NRWoEkPFeBFAdM8ZGL2rndyjqS3Akjg4SxZ0qx38dg-ajxUFIsxu28O-qK4Fs/s3237/a+talaya.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3237" data-original-width="2091" height="625" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiYW_9Ir1CJoV4mhIsg1U8y0tZAuGtylLnL9SUWMevu1HFr-kGX99AEP94JeUsRVShAH-_xypzmkPXXn5NRWoEkPFeBFAdM8ZGL2rndyjqS3Akjg4SxZ0qx38dg-ajxUFIsxu28O-qK4Fs/w405-h625/a+talaya.jpg" title="A Talaya de San Román" width="405" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>A Talaya </i><br /></td></tr></tbody></table><div style="line-height: 1; text-align: justify;"><br /></div><div style="line-height: 1; text-align: justify;"> A segunda das postales d'esta colección é a da Talaya (este é el nome
correcto en galego-asturiano, A Talaya, anque nun tamos avezaos velo así
escrito). Na postal podemos ver un peteiro de xente, todos homes, nos
pés da capiya de San Román.
Polas puchas quizáis pódamos pensar que dalgún é marino. Choca tamén
ver dalgún bombin y nel calzao podemos estremar dalgús zocos. Nos
xardíos vense árboles prantaos de ben pouco.</div><span></span><br /><div style="line-height: 1; text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_CnBbV9dK4lCRje2jKlKNwi0VyFfpAXbtctgnZl7vxjJnAt14kP6H4QZqDRqQwWj2icnt3uajwi-F2IJ0DDHY2oaCE8WW90EgD5pwF1-NSyzo60y2eC3C-Ya9dK7DkIQVoGz6TxhtFfue/s756/postal+1934+delantre.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="439" data-original-width="756" height="364" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_CnBbV9dK4lCRje2jKlKNwi0VyFfpAXbtctgnZl7vxjJnAt14kP6H4QZqDRqQwWj2icnt3uajwi-F2IJ0DDHY2oaCE8WW90EgD5pwF1-NSyzo60y2eC3C-Ya9dK7DkIQVoGz6TxhtFfue/w625-h364/postal+1934+delantre.jpg" width="625" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>A Ría del Eo, 1934, delanteira</i><br /></td></tr></tbody></table><div style="line-height: 1; text-align: justify;"><br /></div><div style="line-height: 1; text-align: justify;"><span class="im"><div style="line-height: 1; text-align: justify;"><br /></div></span><div style="line-height: 1; text-align: justify;">
A terceira d'elas é úa postal que ye manda desde Castripol Serafín
Pérez a "la niña Vicenta Palanea",
de Burjasot (Valencia), el 28 de mayo de 1934. A postal nun ten título y
usa el francés na súa traseira; nun conozo máis datos. El texto del
róves é ben interesante: "Ahí le envio una vista de Ribadeo, la
desembocadura rio Eo: a la derecha Asturias y Galicia, a la izquierda"<i>. </i>Pro
inda é máis interesante as anotacióis que fixo Serafin Pérez na portada
identificando Ribadeo, Galicia, Asturias, a desembocadura del Eo y a
ría del Eo. Por certo: nel primeiro plano vemos un barco fondiao al lao
de Castripol, nun sito qu'hoi parécenos imposible.<br /></div><span class="im"></span></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJdf_7J-F9IcQSaEZhyphenhyphenvv0V4L_2gitxTA_IX1d_Z5Vj9XKpVWswOaRcHo5LEqcgbdeDVTSIse8bkePgRj9GymbC8jbAWHuA1FMMIzT9qxoLMhXHwrtsyYhjeOU2ntfWfAFCCL4_CP9CMTX/s665/postal+1934+detras.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="423" data-original-width="665" height="399" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJdf_7J-F9IcQSaEZhyphenhyphenvv0V4L_2gitxTA_IX1d_Z5Vj9XKpVWswOaRcHo5LEqcgbdeDVTSIse8bkePgRj9GymbC8jbAWHuA1FMMIzT9qxoLMhXHwrtsyYhjeOU2ntfWfAFCCL4_CP9CMTX/w625-h399/postal+1934+detras.jpg" width="625" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>A Ría del Eo, 1934, traseira</i><br /></td></tr></tbody></table><div style="line-height: 1; text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwYKR0N7CAu1a1QTKrQwU3T737-RXUmu3nII8VLwHZ1lytbOYXIhzGctzpVaXd__FgfH3D_p81HwZ33GPlWgQNggefwVQ2APPGXC__4fkKQtZmZNMBEMt87GL8YeAr19AqmBD1wc7mlVf0/s3303/R%25C3%25ADa+del+Eo.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2133" data-original-width="3303" height="405" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwYKR0N7CAu1a1QTKrQwU3T737-RXUmu3nII8VLwHZ1lytbOYXIhzGctzpVaXd__FgfH3D_p81HwZ33GPlWgQNggefwVQ2APPGXC__4fkKQtZmZNMBEMt87GL8YeAr19AqmBD1wc7mlVf0/w625-h405/R%25C3%25ADa+del+Eo.jpg" width="625" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Ría del Eo, reportajes gráficos Saez</i><br /></td></tr></tbody></table><div style="line-height: 1; text-align: justify;"><br /></div><div style="line-height: 1; text-align: justify;">
A cuarta das postales debe ser dos anos cincuenta del siglo XX; nun
teño máis datos qu'a mía intuición. El editor é, según el sello que trai
na traseira, <i>Reportajes Gráficos Saez</i>, con dirección c/ Rodriguez Murias 21, Ribadeo.<br /><span class="im"><div style="line-height: 1; text-align: justify;"></div></span></div><div style="line-height: 1; text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibyLwZd-WuVdcNS117JhyOG3llE21gyieGiCPI3QrtBihhyphenhyphenIA8jkJQSBzDepjo2NEG8ukU7limRIPBFWLOzWjYHFgP_F0wne4yZmLhkjNWZ9k0jpGGSDjtBb7N_5Hit45TgQUOnhIfP22g/s3051/Plano+da+R%25C3%25ADa+del+Eo.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2103" data-original-width="3051" height="431" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibyLwZd-WuVdcNS117JhyOG3llE21gyieGiCPI3QrtBihhyphenhyphenIA8jkJQSBzDepjo2NEG8ukU7limRIPBFWLOzWjYHFgP_F0wne4yZmLhkjNWZ9k0jpGGSDjtBb7N_5Hit45TgQUOnhIfP22g/w625-h431/Plano+da+R%25C3%25ADa+del+Eo.jpg" width="625" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Ribadeo: Plano de la Ría, Ediciones CAPE-Ribadeo</i><br /></td></tr></tbody></table><div style="line-height: 1; text-align: justify;"><br /></div><div style="line-height: 1; text-align: justify;"></div><div style="line-height: 1; text-align: justify;"> El última postal é pra min a máis interesante. El ano de publicación
ten que tar cerca a 1972, que foi condo abriron a linia de tren entre A
Veiga y Luarca. Como el nome indica, é un plano da <i>Ría del Eo</i> coas cuatro vilas y as comunicacióis qu'existian entre elas por terra.<div style="line-height: 1; text-align: justify;"><br /></div> Al cabo, as postales son interesantes elas solas, pro tráigolas aquí pola antigüedá que tein nel uso del nome <i>Ría del Eo, </i>algo
que dalgún
s'empeña en negar. Tamén é interesante que polo menos as dúas últimas
tán publicadas en Ribadeo y os editores nun tein vergonza en usar el
nome "asturiano" (algo que tamen pasaba nos periódicos que se publicaban
en Ribadeo). Quede polo menos el archivo gráfico pra que lo poda ver
todo el mundo.</div><div style="line-height: 1; text-align: justify;"><br /></div><div style="line-height: 1; text-align: justify;"><br /></div><div style="line-height: 1; text-align: justify;"><br /></div><div style="line-height: 1; text-align: justify;"> <br /></div><div style="line-height: 1; text-align: justify;"><br /></div><div style="line-height: 1; text-align: justify;"><br /></div>Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-47525108040145949562020-03-28T10:44:00.003+01:002020-03-28T10:44:50.937+01:00El remo nas Figueiras: El Peña del Mar (II)<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgar6-_-wufFagH-DSCi7M2rIkGPJpwMgB9Ni1PLqkDoSXMr_30vIxgXmzlxezMZawAPOljO8QFBM8oAZqR9W6L-PjI8Ys7CB3TyrU-Plfevsp75O8MyZkbuVlqfKW5Uh0QaOuN7_UaT__x/s1600/logo+del+club.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="317" data-original-width="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgar6-_-wufFagH-DSCi7M2rIkGPJpwMgB9Ni1PLqkDoSXMr_30vIxgXmzlxezMZawAPOljO8QFBM8oAZqR9W6L-PjI8Ys7CB3TyrU-Plfevsp75O8MyZkbuVlqfKW5Uh0QaOuN7_UaT__x/s1600/logo+del+club.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Logo del Club Peña del Mar.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Despos daquelos triunfos en bateles, el Peña del Mar el Peña del Mar empezóu a competir en categorías inferiores de banco móvil. Pra promocionar el banco móvil, a Federación Española de Remo premiaba a os campióis del Campionato d'Asturias de Bateles con embarcacióis, fruto daquelas victorias el club conseguiu a propiedá de algúos skiffes y doble-sculls.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Deste xeito, as categorías infantil y cadete del club habían medrar con nenos nacidos na década dos anos 60. A competición había levarlos a participar en regatas en Sevilla, Vigo ou Mequinenza, sin duda úa aventura pra mocedá pixota que participaba nas mesmas.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
El orixen das embarcacióis deu lugar en 1980 a úa riña entre el Club y a Federación Asturiana de Remo, xa qu'a recompensa pr'os campióis asturianos de doble-scull en categoría cadete del ano 1979 (campionato que ganaran os das Figueiras), úa embarcación "dos-con", fora entregada al club de Navia en secreto, pese a nun ganar a regata, meses máis tarde a maniobra viu a luz y a embarcación pasóu a os sous lexitimos propietarios.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
El Club ha seguir participando en regatas hasta el ano 1982, y aquí termina a historia del Peña del Mar de Figueiras.Anos más tarde adquiriuse úa barquilla, pensó que la compróu pola Comisión de Festas, na que a mocedá participou na algúa regata pola contornada y qu'hasta hay ben pouco usaban uos chavales de Navia (nun sei si siguen usandola), aunque nunca máis se formóu un club como tal.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjypVtLwXTR2WrO9kNgtmgv6s4-dUtQmTbU9fHeyoaR1XJh1hI48U8nL5CyML82mM6Nz87l6oBGH26vAofwAdEfyXoGD6_MdiF2e800GTuKlXpGBig5gWsq0H2DbA1ohJKDm9ZECwGkbYR_/s1600/1979.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="705" data-original-width="468" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjypVtLwXTR2WrO9kNgtmgv6s4-dUtQmTbU9fHeyoaR1XJh1hI48U8nL5CyML82mM6Nz87l6oBGH26vAofwAdEfyXoGD6_MdiF2e800GTuKlXpGBig5gWsq0H2DbA1ohJKDm9ZECwGkbYR_/s640/1979.jpg" width="424" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1979. Arriba: Nardo, Manolo y Legazpi. Abaxo: Bane y Pedro.</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiT2mKd2C20SNA8coTquIMNbHZqRE9FLrLffL0KhMjUuGX54cz9EFNw2Rgd6YmmudaYjR8qs8lW4mwPT91eWTdMg-S8FnNO0oUGRdVp8uvSxJiRW2O3CceovojH2he2i5aLYXxac9ty604w/s1600/castropol+1982.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="798" data-original-width="1115" height="458" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiT2mKd2C20SNA8coTquIMNbHZqRE9FLrLffL0KhMjUuGX54cz9EFNw2Rgd6YmmudaYjR8qs8lW4mwPT91eWTdMg-S8FnNO0oUGRdVp8uvSxJiRW2O3CceovojH2he2i5aLYXxac9ty604w/s640/castropol+1982.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1982. Castropol. Josito, Ignacio, Avelino, Josito, Manolo, Pedro y Fran.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkP01PT9OnUf2zwubO9G5N6oD-9woMr7G0Ox74CLNdiG2E68tJ7W8Skq8v62JP6K4Og7q-wFBpWIRXYXAbR1BAtLAGKjpWLyWn1rDOxYr2QZzfs3Or6gvhGjDy8KkiwrLCaNPfAaTZ5c1A/s1600/julio+y+marino.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="519" data-original-width="379" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkP01PT9OnUf2zwubO9G5N6oD-9woMr7G0Ox74CLNdiG2E68tJ7W8Skq8v62JP6K4Og7q-wFBpWIRXYXAbR1BAtLAGKjpWLyWn1rDOxYr2QZzfs3Or6gvhGjDy8KkiwrLCaNPfAaTZ5c1A/s400/julio+y+marino.jpg" width="290" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Julio recibindo un trofeo de Marino</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVNA0APVGHemuxKOKcruM5iPW9JwMwgqPqQ9qpVd6UCcJ0EyQYA5jNi5eCaGj02JKJbYVUHfj5cSszHyUjpV_SEOOjfJnBHP8vEnBxO-dItH80K4XnDw1iCsi42TU2SXXXhNeu-DtdGDxR/s1600/licencia+mari+carmen.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="601" data-original-width="423" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVNA0APVGHemuxKOKcruM5iPW9JwMwgqPqQ9qpVd6UCcJ0EyQYA5jNi5eCaGj02JKJbYVUHfj5cSszHyUjpV_SEOOjfJnBHP8vEnBxO-dItH80K4XnDw1iCsi42TU2SXXXhNeu-DtdGDxR/s640/licencia+mari+carmen.jpg" width="449" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1978.Licencia cadete de Mari Carmen Martínez Soto, úa das primeiras licencias de remo femenino en Asturias.<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-8696405519911827572019-10-15T20:58:00.002+02:002019-11-10T18:55:51.738+01:00El remo nas Figueiras: El Peña del Mar (I)<div style="text-align: center;">
Rema Moncho, rema Cali,</div>
<div style="text-align: center;">
Manolín y tamén Fran.</div>
<div style="text-align: center;">
Y Tono sentao na popa, </div>
<div style="text-align: center;">
y Tono sentao na popa,</div>
<div style="text-align: center;">
y cinco medallas más.</div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
Ya compramos este bombo,</div>
<div style="text-align: center;">
ya compramos este bombo,</div>
<div style="text-align: center;">
para ir regatear,</div>
<div style="text-align: center;">
y animar a los muchachos, </div>
<div style="text-align: center;">
y animar a los muchachos,</div>
<div style="text-align: center;">
de nuestra Peña del Mar</div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE3Gqw8_82N9by6eBWOBj-4H0xZM_KHn-NAVKaacE1b2uisiQHP7_cOa91ILTTuZ73JwbOaLJ48TYBdtdqVxmvvXNdk19p2ntl9wmpEetFyuCbP0FUQq9PoefQhN1uoSq_99sLt-tlIIsg/s1600/santander+1977.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="561" data-original-width="810" height="441" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE3Gqw8_82N9by6eBWOBj-4H0xZM_KHn-NAVKaacE1b2uisiQHP7_cOa91ILTTuZ73JwbOaLJ48TYBdtdqVxmvvXNdk19p2ntl9wmpEetFyuCbP0FUQq9PoefQhN1uoSq_99sLt-tlIIsg/s640/santander+1977.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Manolín, Tono, Moncho, Fran y Cali, el primeiro pola esquerda é Adolfo, a foto é de 1977 nel Campionato d'España en Santander.</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Anque a historia del remo nas Figueiras, remo en bateles y barquillas pra ser máis esactos, lévanos a úas décadas máis atrás, é el 1 d'abril de 1974 condo se crea nas Figueiras el <i>Club de Remo Peña del Mar</i>. Figuraban como socios nel acta fundacional Adolfo Rodríguez López, Pedro Fernández Fernández, José Ramón Martínez Soto, Adelino Gutiérrez López, Leonardo Castro Fernández, Francisco Martínez Millán y José Villar Díaz. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
El patrimonio del club era orixinariamente un batel, un batel a medio uso y doce remos novos. El Club ha chegar en pouco tempo a ter 122 socios entre os vecíos, proyectando levantar un edificio pr'albergar as embarcacióis na praya entre el Muelle y el Pósito (solicitan permiso en mayo de 1975). El local social había ser nel edificio del Reló, nun local cedido pol Conceyo. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii3Z08AuzESYnGg8SMqH3MBnOGD8SFfZyHRjNw24akMNvVpZzHNNEOAMtQ4jPt5_BZMRQHcthQfAg7lDa_1EMJRznIEEf2OUIfJbEDrKDNF9TGcYHPm3yxFemyldCX_3GTsFNxRnpE4HHO/s1600/cillero.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="661" data-original-width="942" height="448" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii3Z08AuzESYnGg8SMqH3MBnOGD8SFfZyHRjNw24akMNvVpZzHNNEOAMtQ4jPt5_BZMRQHcthQfAg7lDa_1EMJRznIEEf2OUIfJbEDrKDNF9TGcYHPm3yxFemyldCX_3GTsFNxRnpE4HHO/s640/cillero.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Regata en Celeiro nel ano 1974.</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Os anos previos á creación del club, os bateles pixotos participaban nas competicióis como <i>Cofradía de pescadores de Figueras</i>, pero é coa creación del Peña del Mar condo florecen os loureiros del remo das Figueiras.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Xa al outro ano da súa creación, 1975, participan como representantes asturianos nel Campionato d'España que s'ha celebrar en Lluanco despóis de ganar el Campionato d'Asturias.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
En 1976 repiten trunfo: el Peña del Mar gana el Campionato d'Asturias en categorías senior y xuvenil, y as dúas tripulacióis participan nos Campionatos d'España que s'habían amañar en Las Arenas (Getxo, Vizcaya). A tripulación máis nova había quedar sesta, mentras qu'a de mayores había quedar segunda na regata de consolación. Nesta ocasión a tripulación taba formada por Moncho, Cali, Fran y Manolo como remeiros, sendo el patrón José Álvarez Carreras, <i>El Gallego</i>. El remeiro suplente había ser Joaquín Fernández Iriarte, <i>Caco</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg48NUCmaVO0lA54hha2EdiKV9FzeuzWrt_UAJ_6vrfVQ8a35ic6gYHNPigvCAy4gegmnfYki7AZScBd_GBvbgm7FwuFJ3VseuUdSdL6Q78C0Nc2Q2Y9jUSad_jGt9zrHhCNMZ6m4ToDTcS/s1600/la+nueva+espa%25C3%25B1a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="570" data-original-width="715" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg48NUCmaVO0lA54hha2EdiKV9FzeuzWrt_UAJ_6vrfVQ8a35ic6gYHNPigvCAy4gegmnfYki7AZScBd_GBvbgm7FwuFJ3VseuUdSdL6Q78C0Nc2Q2Y9jUSad_jGt9zrHhCNMZ6m4ToDTcS/s1600/la+nueva+espa%25C3%25B1a.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Noticia de <i><span style="font-family: Thread-00001a10-Id-0000000e;">La Nueva España</span></i> sobre a participación del Peña del Mar nos Campionatos d'España del ano 1976.</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
En 1977, el Peña del Mar gana todas as regatas de bateles del Campionato d'Asturias, finalizando invicto a liga. Sin embargo, nun primeiro momento a Federación Asturiana nun los noma representantes asturianos nel Campionato d'España por nun presentar tripulación xuvenil na competición, proclamando representante asturiano al Club de Mar de Castripol por este motivo. Al cabo, amáñase a situacion a favor del Peña del Mar, competindo a tripulación senior pixota y a tripulación castripoleña nel xuvenil. A regata faise en Santander el 4 y 5 de xunio, quedando el terceiro da súa tanda y nel segundo posto na regata de consolación. Nesta ocasión si participa Tono como patrón.<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Nel ano 1978 el club compite nas regatas del Campionato d'Asturias de bateles, tanto en senior como en xuvenil, pro habitualmente é el terceiro en liza, sendo superado por Lluanco y Navia na mayoría das regatas. A partir d'ei acaba el época máis dourada del remo figueirolo, anque el Club ha existir algún ano máis regatiando en banco móvil (esas fotos hei poñelas núa segunda entrada)</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNMTLXMQiU5LEVi-9W4uJviVftQnRM70HJ6PB9j9lqCrP7AV1HE89O1wzRUkm8xgKtTK6rozVwYjRORGKSCCtAesCqW7W34NthHkaXjWLgv6jI4h8fIP_kB8nFhXLeOxTKFFuMHbPHwPJe/s1600/bateles+n%25C3%25BAa+procesi%25C3%25B3n+del+carmen.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="641" data-original-width="838" height="488" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNMTLXMQiU5LEVi-9W4uJviVftQnRM70HJ6PB9j9lqCrP7AV1HE89O1wzRUkm8xgKtTK6rozVwYjRORGKSCCtAesCqW7W34NthHkaXjWLgv6jI4h8fIP_kB8nFhXLeOxTKFFuMHbPHwPJe/s640/bateles+n%25C3%25BAa+procesi%25C3%25B3n+del+carmen.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bateles das Figueiras y Castripol núa procesión del Carme.</td></tr>
</tbody></table>
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
Palmarés (por as noticias tein qu'haber ganao máis regatas):<br />
- Trofeo "Lanoiro", Celeiro 1974<br />
- Trofeo "Reclutas del 56", As Figueiras 1974<br />
- Trofeo "Cofradía de Pescadores de Figueras", As Figueiras 1975<br />
- Trofeo "Banco Bilbao", Castripol 1976<br />
- Trofeo "Ensidesa", Tresona 1977<br />
- Trofeo "Pedro Álvarez", L'Arena<br />
- Trofeo "I Memorial Manuel Menéndez Artime", Luanco<br />
- Trofeo "Bar Siroco", As Figueiras<br />
- Trofeo "El Trueno", As Figueiras<br />
<br />
Participacióis nel Campionato d'España absoluto:<br />
- Luanco 1975 <br />
- Las Arenas (Getxo) 1976<br />
- Santander 1977<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU5AHngxK8zJjJvsU4i9ng_77WhMOCIXwBSkLXLtT0HqjeF4Xc-9ZClM0ueQeZDHFL6sEkej-Y1ftB7ga8mBF2dI3-CznIbRyNncPYViGdVAlWzMCWcQkfLGfiO5SsON-AGKSR4Z07Z8j3/s1600/30+de+mayo+de+1974.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="567" data-original-width="718" height="504" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU5AHngxK8zJjJvsU4i9ng_77WhMOCIXwBSkLXLtT0HqjeF4Xc-9ZClM0ueQeZDHFL6sEkej-Y1ftB7ga8mBF2dI3-CznIbRyNncPYViGdVAlWzMCWcQkfLGfiO5SsON-AGKSR4Z07Z8j3/s640/30+de+mayo+de+1974.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">30 de mayo de 1974. De pé: Caco, Marino, Fran y Suso. Agachaos: José y Tono.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0QCEKzXdZW9ZeB0KpN7w4f3wDa9wpq33J6nHTSNgbGud44K8RAsrcWnEhS4r96oS2jH8BKMDZ0tqs4UIal-Z5QO7FO8Dfq4YI1riqdGINOgwE7BqBUlmvCBbLd6rQSA7r-F_yjfgOOqnt/s1600/mejor+deportista.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="792" data-original-width="544" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0QCEKzXdZW9ZeB0KpN7w4f3wDa9wpq33J6nHTSNgbGud44K8RAsrcWnEhS4r96oS2jH8BKMDZ0tqs4UIal-Z5QO7FO8Dfq4YI1riqdGINOgwE7BqBUlmvCBbLd6rQSA7r-F_yjfgOOqnt/s640/mejor+deportista.jpg" width="438" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En 1977 Francisco Martínez Soto é proposto pola Federación Asturiana de Remo como Miyor Deportista Asturiano.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimCyouOTOn7e8SBKZJSbONn0j21DiKbbVLethqYQQhx_mIU3T4wsTw4Hnwpi-Q0_mzZaJF7hEOzPQi8CjS7pY5m6EMX2K9frO0PhjPM-h0UtjsvNt045Ce7arXWQOoqOazbNXI7jGJ0ObS/s1600/xuveniles+campi%25C3%25B3is+d%2527asturias+1974-1975.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="633" data-original-width="916" height="442" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimCyouOTOn7e8SBKZJSbONn0j21DiKbbVLethqYQQhx_mIU3T4wsTw4Hnwpi-Q0_mzZaJF7hEOzPQi8CjS7pY5m6EMX2K9frO0PhjPM-h0UtjsvNt045Ce7arXWQOoqOazbNXI7jGJ0ObS/s640/xuveniles+campi%25C3%25B3is+d%2527asturias+1974-1975.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Campióis d'Asturias xuveniles 1974-1975<br />
<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfY6MeoKOTQF_scgurTFe9HFmAYurTU9UoyaagHWx7kWkNU7Jnrc_d-fpUMZAzsYqbWxm6-9yK6z40KS1JuWgnM6ERAmNlyKn6JU38nUt1w76M_Pdf-m-POFiUa29MRaqgPS43897PTN5d/s1600/trasona.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="378" data-original-width="469" height="514" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfY6MeoKOTQF_scgurTFe9HFmAYurTU9UoyaagHWx7kWkNU7Jnrc_d-fpUMZAzsYqbWxm6-9yK6z40KS1JuWgnM6ERAmNlyKn6JU38nUt1w76M_Pdf-m-POFiUa29MRaqgPS43897PTN5d/s640/trasona.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tresona, 1977</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM3WzYUWiQHXl3-ytH1nWtNQlcqeFu3bPQANQze9jRecpCmJdC2wZ1mbkgicMVCSvugPt1D-hdS4Qc3WoZwqcwNTPlIzRiNe6VnZyF8NbbH2K5YnL1ZFCtCRwcBbEwU88gmT7fKghJFnL1/s1600/tripulacion.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="383" data-original-width="538" height="454" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM3WzYUWiQHXl3-ytH1nWtNQlcqeFu3bPQANQze9jRecpCmJdC2wZ1mbkgicMVCSvugPt1D-hdS4Qc3WoZwqcwNTPlIzRiNe6VnZyF8NbbH2K5YnL1ZFCtCRwcBbEwU88gmT7fKghJFnL1/s640/tripulacion.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Campióis d'Asturias 1977.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1thjfzDItHXCjzuMiEFbbiTVC4BYpMD4sOk4T6GEELg5mOEFzEsuR-JZSUiD7bEPVVQvl01XZkETnXDHgk6V-YIAu1Ui8M1ILKiamyMIg1p0sUvtKMTr-GhrxnwLwJcnzOJH6iQnNSrPN/s1600/desembarco.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="526" data-original-width="384" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1thjfzDItHXCjzuMiEFbbiTVC4BYpMD4sOk4T6GEELg5mOEFzEsuR-JZSUiD7bEPVVQvl01XZkETnXDHgk6V-YIAu1Ui8M1ILKiamyMIg1p0sUvtKMTr-GhrxnwLwJcnzOJH6iQnNSrPN/s640/desembarco.jpg" width="466" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Desembarcando na rampla del muelle.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHBzlSMMWq7dSi2b6UY6xVGGeB9h3OC4PijjUq2WkHt1gEzULgbXjLfodCB4jSPaFC540R7OrwaacESWjENoeh_hq1YqlI9fqciNCo3C5L3L3kv5qNOAvDALqstD5zb7acQm-9S4NK7zki/s1600/regata.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="389" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHBzlSMMWq7dSi2b6UY6xVGGeB9h3OC4PijjUq2WkHt1gEzULgbXjLfodCB4jSPaFC540R7OrwaacESWjENoeh_hq1YqlI9fqciNCo3C5L3L3kv5qNOAvDALqstD5zb7acQm-9S4NK7zki/s640/regata.jpg" width="466" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Regata nas Figueiras.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirQoWsF6xcJdC-4jGrH8YHc6R9re2QLLga13JwhHsI3OQDI1PVmJaw5K4M1XbUQ_RXRXdw7RL-jt3vmTkqrKPbiDjWg1RGVb7pCn2EHaUZG3Aww4yIU97t-3o0aWelChZFbwdwca-uUp1K/s1600/1976.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="569" data-original-width="808" height="450" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirQoWsF6xcJdC-4jGrH8YHc6R9re2QLLga13JwhHsI3OQDI1PVmJaw5K4M1XbUQ_RXRXdw7RL-jt3vmTkqrKPbiDjWg1RGVb7pCn2EHaUZG3Aww4yIU97t-3o0aWelChZFbwdwca-uUp1K/s640/1976.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ano 1976</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheG0rYkAzqTGfKLyombjyuawaPHRymVtFN7t2sUGUmzZS2Q9cKR6ntYzA4GQQ9gg3ePx9AW20ZOr6R_32tGYVbkRZVVts2YoiwExmOSGqKwDUuzpJ-44MABf6GRmJ80sKnQg8hVgAP1S_M/s1600/20+de+abril+de+1978.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="279" data-original-width="395" height="452" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheG0rYkAzqTGfKLyombjyuawaPHRymVtFN7t2sUGUmzZS2Q9cKR6ntYzA4GQQ9gg3ePx9AW20ZOr6R_32tGYVbkRZVVts2YoiwExmOSGqKwDUuzpJ-44MABf6GRmJ80sKnQg8hVgAP1S_M/s640/20+de+abril+de+1978.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">20 d'abril de 1978</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGGf92UdeksARqWQ_f7WLAjaAPayTkRNrj_ksBJFRZZrWY8LPh_tUYueKiWF80lU6TNl26WfnHdleph5T1Uaswbj7dLygqyPXdomzcSfIYhlUJ7WS8JEiMwKrGuyyFsafiPK80kxvJ0pBU/s1600/1976+eduardo+marques.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="490" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGGf92UdeksARqWQ_f7WLAjaAPayTkRNrj_ksBJFRZZrWY8LPh_tUYueKiWF80lU6TNl26WfnHdleph5T1Uaswbj7dLygqyPXdomzcSfIYhlUJ7WS8JEiMwKrGuyyFsafiPK80kxvJ0pBU/s400/1976+eduardo+marques.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1976 Licencia federativa d'Eduardo Marqués Castro.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLIxSrDvRh9DjAbcMWosGDnlKkhpjoG2auxtQJBEyfd6EBauaPANCTj9jeUI87n6rR7VcJQTj4o3A6QNxOly-D__3X9xFm1lCjxAwDrlckFUACe8a0OatFQq1PSb51xjE0f-XGHFTQWeRL/s1600/1976+fermin+fernandez+iriarte.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="492" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLIxSrDvRh9DjAbcMWosGDnlKkhpjoG2auxtQJBEyfd6EBauaPANCTj9jeUI87n6rR7VcJQTj4o3A6QNxOly-D__3X9xFm1lCjxAwDrlckFUACe8a0OatFQq1PSb51xjE0f-XGHFTQWeRL/s400/1976+fermin+fernandez+iriarte.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1976 Licencia federativa de Fermín Fernández Iriarte.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr0zNpmiQ-ZGm6UZkJaVi6KUPx20AgGd7Br_sbHF-tqKvu36efKEMIBNu7ONDyv6I5xeqKzkw0pvEJQeypDLIV5ITFnCtCOBbKdfNdhCBWS-3Bfulw_40QvRGyGhJLmbZGjc3TK9I0u45-/s1600/1977+jose+maria+marques+castro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="241" data-original-width="374" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr0zNpmiQ-ZGm6UZkJaVi6KUPx20AgGd7Br_sbHF-tqKvu36efKEMIBNu7ONDyv6I5xeqKzkw0pvEJQeypDLIV5ITFnCtCOBbKdfNdhCBWS-3Bfulw_40QvRGyGhJLmbZGjc3TK9I0u45-/s400/1977+jose+maria+marques+castro.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1977 Licencia federativa de José María Marqués Castro.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijw6pu_hTuxudJudUHc_p60Fjggz8odsIXFXO-RtTWN_kp01DWy5n3Z_lF9msnM3AiIB_PG8MTi4B3xktkVF_akSCYcwQupNJB8JKu-hJ7gch2CTu2R9ovMNLTltlFjtYtpkir35PVuOLi/s1600/1977+jose+ram%25C3%25B3n+mart%25C3%25ADnez+soto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="241" data-original-width="374" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijw6pu_hTuxudJudUHc_p60Fjggz8odsIXFXO-RtTWN_kp01DWy5n3Z_lF9msnM3AiIB_PG8MTi4B3xktkVF_akSCYcwQupNJB8JKu-hJ7gch2CTu2R9ovMNLTltlFjtYtpkir35PVuOLi/s400/1977+jose+ram%25C3%25B3n+mart%25C3%25ADnez+soto.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1977 Licencia federativa de José Ramón Martínez Soto.</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX2vW9p-A8YaSe7VyNO2dk60rvAiLXnQFkviZkkXuGe56PTvwA6F2AJ1Dn2D497AhPNZrwHGyxhBASm1tKDJ_1pMoiXD8CvcqiqyI-DQa0rgHuObWTGTf2hyphenhypheny-utPE3gHuL4xwpAeUIfax/s1600/1978+jose+alvarez+carrera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="229" data-original-width="368" height="248" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX2vW9p-A8YaSe7VyNO2dk60rvAiLXnQFkviZkkXuGe56PTvwA6F2AJ1Dn2D497AhPNZrwHGyxhBASm1tKDJ_1pMoiXD8CvcqiqyI-DQa0rgHuObWTGTf2hyphenhypheny-utPE3gHuL4xwpAeUIfax/s400/1978+jose+alvarez+carrera.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1978 Licencia federativa de José Álvarez Carrera</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXnu579vOZlZy7m6rWSX5guQBch8s7yZe-nQ5RjvtdZsZEW0ASsbRnqOXLp9TRqfNzQx-Jyqfgw_kMKWgQYnuKgPt-clCNHASEplvqXO94GzEvQMUiiyviwo81VXoIaGJf9ktqq26Bn396/s1600/1978+Joaqu%25C3%25ADn+Fern%25C3%25A1ndez+Iriarte.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="234" data-original-width="368" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXnu579vOZlZy7m6rWSX5guQBch8s7yZe-nQ5RjvtdZsZEW0ASsbRnqOXLp9TRqfNzQx-Jyqfgw_kMKWgQYnuKgPt-clCNHASEplvqXO94GzEvQMUiiyviwo81VXoIaGJf9ktqq26Bn396/s400/1978+Joaqu%25C3%25ADn+Fern%25C3%25A1ndez+Iriarte.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1978 Licencia federativa de Joaquín Fernández Iriarte</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-10092428464267009142019-07-26T19:00:00.000+02:002019-07-27T08:45:40.998+02:00Ría del Eo: datos novos pra úa polémica.<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-size: x-small;">Nota: A pasada semana veía a luz el libro das festas da Veiga, unde publicaba este artículo sobre a polémica del nome da Ría. Poñolo nel blog pra quen teña interesado, pos ameceye algún dato novo a mesma.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;">El 12 de marzo
del 2008, a Comisión Especializada de Nomes Xeográficos (CENX), del Conseyo
Superior Xeográfico, acordóu qu’el nome da ría qu’el Río Eo amaña na súa
desembocadura era namáis el de </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">Ría de Ribadeo</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;">. A partir d’ese momento,
muitos particulares y institucióis galegas promulgan d’un xeito insistente a
quen lo quira escuitar qu’el topónimo oficial da nosa ría é ese, chegando
incluso el Conceyo de Ribadeo a mandarye el informe al Defensor del Poblo.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Esqueicen
os insistentes qu’esa comisión nun é quen ten a potestá pra resolver as dudas
toponímicas qu’afectan a máis d’úa comunidá autónoma, senón qu’é un organismo
consultivo pra estudio y proposta, sin competencia algúa pra faer oficial un
topónimo, cuestión que recái na Dirección Xeneral del Instituto Xeográfico
Nacional (IXN), que nun adoptóu esa medida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Y
é qu’a decisión da CENX nun foi únanime: el presidente y a secretaria pediron
incorporar el nome de <i>Ría del Eo</i>, anque fose con carácter secundario, como
variante, ou como nome non normalizao. Finalmente, a mayoría optóu pol nome de <i>Ría
de Ribadeo</i>, en base sobre todo á dificultá qu’iba supoñer prá seguridá
marítima el feito de qu’un mesmo accidente hidrográfico tuvera dous nomes
distintos, y tamen apoyándose nel informe presentao pola Real Sociedá
Xeográfica, tendencioso en conto al análisis del uso del topónimo <i>Ría del Eo</i>,
hasta el punto qu’indica que s’empeza a usar a finales del siglo XX en dalgún
mapa turístico del Principao d’Asturias y qu’atribuye el uso d’ese topónimo a
un “deseo de protagonismo y rivalidad turística”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> El
entoncias director xeneral del IXN, Alberto Sereno Álvarez, elaboróu un informe
de 28 de marzo del 2008 unde intentóu pechar este capítulo mentres nun se
fixera úa proposta común de todas as partes implicadas y considerando, hasta
que nun finalizara el Normenclátor Xeográfico Nacional ou acordase outra cousa
el autoridá competente, como oficial <i>Ría de Ribadeo </i>basándose sobre todo
na súa presencia na cartografía oficial y nel Nomenclátor Xeográfico Conciso
d’España.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> Neste informe,
interno y sin carácter de resolución, nun é que se tuvera propoñendo como
novedá a oficialidá del nome ribadense, senón que ye daban continuación a un
estatus qu’él consideraba oficial en base a esa cartografía estatal. Nel
informe del director si se reconoce a presencia ocasional de </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">Ría del Eo</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;">
en mapas oficiales, caso del Mapa Topográfico Nacional del ano 2000, y tamen
nel propio Nomenclátor (como variante), omitindo, eso si, tanto a dilatada
existencia del topónimo asturiano na lexislación autonómica, nacional y
internacional como cuáles foron os criterios pra incorporar el nome ribadense y
non el </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">asturiano</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> nese Nomenclátor.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Por
muito qu’el director del IXN quixera dar por zarrao el asunto, a polémica seguía
viva ya Comisión volvéu tratar el asunto el 4 de novembre del 2008 y el 26 del
mesmo mes, pedindo que “a la vista de la nueva documentación recibida se
realice un nuevo examen técnico del toponimo” (es información era el Informe
sobre a Ría del Eo que remitiu el Asociación Cultural Rapalacóis das Figueiras
a todos os intervinientes na pólemica).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> Finalmente, a
CENX emite outro informe, fechao el 10 de decembre del 2008, unde cada membro
da mesma y del Grupo de Trabayo del Conseyo Superior Xeográfico aporta dictame
personal, a nivel técnico. Presentáronse un total de 16, con este resultao:</span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjioROYkbqPXklbj_UpBXwtw88pCacAcHAF1NTlx8hysYCWRsZSKvZk-hMTiY6i7WOvw8FbSWZf18JjZtI50_RO_irOsFf1uxbTxn4MOfrSNtVcoU66opeSKGzxWVhfjHYxPWW_JddO4_uV/s1600/mopu+ria+del+eo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img border="0" data-original-height="980" data-original-width="670" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjioROYkbqPXklbj_UpBXwtw88pCacAcHAF1NTlx8hysYCWRsZSKvZk-hMTiY6i7WOvw8FbSWZf18JjZtI50_RO_irOsFf1uxbTxn4MOfrSNtVcoU66opeSKGzxWVhfjHYxPWW_JddO4_uV/s400/mopu+ria+del+eo.jpg" width="272" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">Anuncio del inauguración
del Puente dos Santos<br /> na Voz de Galicia de 29 de xuyin de 1987</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 53.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="mso-list: Ignore;">- </span>Dez dos membros optan por <i>Ría de Ribadeo</i> como
nome principal y <i>Ría del Eo</i> como segundo nome.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 53.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 53.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"> </span></span>Ún é partidario d’integrar os dous nomes en <i>Ría de
Ribadeo o del Eo</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 53.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 53.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"> </span></span>Ún é partidario de <i>Ría del Eo</i> como único nome
normalizao y reconocido.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 53.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 53.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"> </span></span>Cuatro son partidarios de <i>Ría de Ribadeo</i> como
único nome normalizao y reconocido.</span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 53.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 53pt; text-align: justify; text-indent: -24px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35pt;"> Nun conocemos
el recorrido que tomóu este informe que, a diferencia del qu’inicialmente
reconocía como topónimo esclusivo </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35pt;">Ría de Ribadeo</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35pt;">, nun tuvo relevancia
pública nin institucional, pro entendemos qu’el sou </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35pt;">peso</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35pt;"> é aparecido al
primeiro, porque el organismo que lo emite é el mesmo.</span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 53pt; text-align: justify; text-indent: -24px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 53pt; text-align: justify; text-indent: -24px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35pt;"> Lo que si temos claro,
pos nel sou día así lo comunicóu </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35pt;">el IXN
a pregunta del que suscribe, é qu’hasta el momento nun s’oficializóu nin ún nin
outro topónimo ou se deu validez a os dous, tal y como informóu d’un xeito
mayoritario a CENX despós de profundizar nel estudio del asunto.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.0pt;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Esta situación
demostra lo particular del caso da Ría del Eo/Ría de Ribadeo, xa que, se
consideramos a cartografía como única fonte válida pra tomar úa decisión, tase
deixando de lao lamar de datos de todo tipo que contradicen esa cartografía <i>oficial</i>.
Ademáis d’esos datos hai que considerar dous factores pral análisis da
cuestión, pos a súa influencia é determinante: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.0pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> <b>É
úa polémica nova:</b> hasta ben entraos os anos noventa del siglo pasao, nun é
raro topar con responsables d’institucióis publicas galegas usando a
denominación <i>asturiana</i> sin muito problema (incluso a propia Xunta la usa
na súa lexislación) ou mesmamente, y d’un xeito habitual, na prensa ribadense.
É a partir del época del primeiro goberno del BNG en Ribadeo (nos anos oitenta
del siglo pasao), condo medra a demanda del uso esclusivo da denominación
ribadense por parte das institucióis d’ese conceyo, convertíndose tamen núa
reivindicación del Bloque nel parlamento galego a partir d’esos anos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> <b>É
úa polémica desigual</b>: porque a pouco qu’analicemos a realidá dámonos conta
del peso político irrelevante da comunidá autónoma asturiana nas institucióis
nacionales en comparación coa galega y del de Ribadeo en comparanza col de
cualquera localidá da veira asturiana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> É innegable
que Galicia tuvo un peso mui superior a Asturias nas sucesivas configuracióis
dos gobernos nacionales nel época da democracia moderna, incluíndo varios
ministros de Fomento, pro tamen secretarios y subsecretarios d’Estao, etc.,
dalgún d’elos vinculao directa ou indirectamente á vila ribadense y que tomaron
parte activa na polémica topónimica. Eso é algo que convén recordar antias
d’analizar este tema.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> Sin ir máis
lonxe, y como exemplo: os que recordan a emisión por Correos del sello chamao “Puente
de los Santos sobre la Ría de Ribadeo”, nel ano 2013, deberían saber que el
secretario d’Estao de Telecomunicacióis era nese momento Víctor Calvo-Sotelo,
íntimamente vinculao á vila ribadense, y que ademáis fora nel sou momento
presidente de Correos y Telégrafos (sociedá que foi tamen xestionada por un
galego ilustre: Alberto Núñez Feijóo), sendo ministra de Fomento Ana Pastor.
Neste caso a presencia del </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">lobby</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> galego prá </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">Ría de Ribadeo </i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;">é
demasiao evidente, anque hai outros casos que seguramente nos pasen máis
desapercibidos y que tán directamente vinculaos á información que mostramos
anteriormente.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> El autor del
pequeno informe que presentóu nel sou día a Real Sociedá Xeográfica á CENX é
Rodolfo Núñez de las Cuevas, eminente xeógrafo de reices galegas (sous padres
eran d’Ourense y a súa infancia pasóula na Coruña) y con úa relación tan
profunda con Galicia que nel 2009 dona a súa biblioteca particular á súa
Biblioteca Nacional. Galego de Tui era tamen el director del IXN nesos
momentos, Alberto Sereno Álvarez.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> Nun se trata
d’acusar a naide gratuitamente, pro profundizando nos distintos casos
encontraríamos ben cargos públicos vinculaos a Galicia en organismos clave del
Administración Estatal, lo qu’imprime un sesgo a favor del uso da denominación
galega nas últimas décadas.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> Desque
analizamos estos factores tan importantes, vamos ver cuáles son os argumentos
máis relevantes a favor da denominación </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">Ría de Ribadeo</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;">. Os defensores
d’ese topónimo vein dicindo tradicionalmente qu’as rías levan el nome da
población máis importante; qu’el uso d’este toponimo é muito máis mayoritario
nos mapas y, por increíble que poda parecer, qu’as asturianas son posturas </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">localistas</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;">.
Esta última nun la vamos nin analizar, pos é evidente que nun pode ser mui
localista a postura de darye úa denominación qu’usa el nome del río en
comparación con outra qu’usa el nome d’úa das cuatro poblacióis (se el
asturiana é úa postura </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">localista</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> nun sabemos el que pode ser a postura
galega). En conto a os outros dous argumentos:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.0pt;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>A población máis importante</b> <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Ribadeo foi sin duda, y
inda é, a población máis importante da ría pol sou peso económico, demográfico
y político. Dito esto, temos que recordar que Castripol tuvo a lo largo de
varios siglos un peso administrativo superior al da vila galega, sendo
cabeceira d’úa comarca ben grande, algo de lo que sempre adolecéu Ribadeo. Este
mayor peso administrativo fai qu’en muitos mapas figuren ambas poblacióis coa
mesma tipografía (superior a outras localidades achegadas) ou incluso que se
denomine a Punta da Cruz como <i>Cabo de Castropol</i> en varios mapas
históricos, todo eso a pesar de ter a vila asturiana úa importancia económica y
demográfica mui inferior. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggsUrCc7-Xd16yMJGLUq4hsBh7BfraGr4iZomzS1uzk4Vo36E_ELoG2qdQ8sOr8fAIMKvk2HBtfBCNhD2L2sBoSOejIOI7egS4Uo89oZHhzFE3wcUJ4d5AVajRUuqAeqaIdjKqWVMzDxti/s1600/robert+de+vaugondy.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img border="0" data-original-height="528" data-original-width="510" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggsUrCc7-Xd16yMJGLUq4hsBh7BfraGr4iZomzS1uzk4Vo36E_ELoG2qdQ8sOr8fAIMKvk2HBtfBCNhD2L2sBoSOejIOI7egS4Uo89oZHhzFE3wcUJ4d5AVajRUuqAeqaIdjKqWVMzDxti/s320/robert+de+vaugondy.jpg" width="309" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="MsoCaption">
<span style="color: windowtext;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">Detalle de <i>Partie Septentrionale de la Couronne de
Castille</i>, </span></span></div>
<div class="MsoCaption">
<span style="color: windowtext;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;">Robert de Vaugondy, Didier, 1752, Paris</span><span style="font-size: small;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Estas vacilacióis sobre
a población máis importante refórzanse sustancialmente al comprobar qu’hasta
hai ben pouco el titular administrativo da ría era el Conceyo de Castripol: xa
indicaba el ribadense Francisco Lanza, que naide acusaría de defensor das tesis
asturianas, qu’os notarios castripoleños firmaban escrituras na praya da
localidá galega, qu’era hasta unde chegaba a súa xurisdicción.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify; text-indent: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> Por outro lao,
¿todas as rías levan el nome da población máis importante? Nun fai falta salir
del territorio galego pra descubrir ún terrible </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">feito diferencial</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;">: a
conocida</span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> Ría de Muros e Noia </i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;">y a menos conocida </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">Ría de Corme e Laxe</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;">,
as dúas en Galicia, levan el nome oficial de dúas poblacióis, contradicindo
abertamente esa norma.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;">¿En qué quedamos?
¿Levan as rías galegas el nome da población máis importante ou non? Parece ser
que si: menos dalgúa que parece ser que non.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><u>A cartografía y as
descripcióis xeográficas</u><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Ta
por outro lao el asunto dos mapas. É verdá que na cartografía histórica
predomina el hidrónimo ribadense, algo que s’acentúa na contemporánea dende
qu’esta se <i>normaliza</i>, pro basarse namáis na cartografía pra dar nome a
un sito ou lugar é demasiado simple. Por varios motivos. Primeiro, porque os
mapas cópianse, nin máis nin menos, y nesas copias repítense os nomes, os
errores tipográficos, as localizaciós erróneas d’accidentes xeográficos ou
poblacióis, etc. Despóis, porque a cartografía de naturaleza náutica, qu’é unde
históricamente figuróu <i>Ría de Ribadeo</i> (y unde figura agora na totalidá
da mesma) ten pura y chamente úa finalidá práctica: enseñar el camín a un
porto. A importancia del porto galego nun ten comparanza coa dos portos da
veira asturiana da ría y nesa finalidá pouco importa lo que diga a xente.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="line-height: 115%;"> Pro
é qu’ademáis temos que considerar tamen qu’el uso del hidrónimo <i>ría</i> pra
referirse a os esteiros dos ríos é abondo novo na historia, y nun se xeneraliza
hasta ben entrao el siglo XVIII. A
denominación como <i>Río Eo</i> del esteiro na cartografía é dilatada nel
tempo. Pra complicalo máis, hai outras denominacióis, como <i>Río de Miranda</i>,
que tamen figuran nesa cartografía.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKNOEQC7rvddMzS9oz4CpoYAI4y-n69t8HKtReGp3PyDyhh8JrTWsvU17jRDtAFOq3ZBJElGgbgv2n88eM6-KyuIFvMOggEPVJH3bVttuuxytnQJfxBQOC3VbHl0mT0mO0qg5RD5H430nC/s1600/maranda+river.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img border="0" data-original-height="236" data-original-width="328" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKNOEQC7rvddMzS9oz4CpoYAI4y-n69t8HKtReGp3PyDyhh8JrTWsvU17jRDtAFOq3ZBJElGgbgv2n88eM6-KyuIFvMOggEPVJH3bVttuuxytnQJfxBQOC3VbHl0mT0mO0qg5RD5H430nC/s320/maranda+river.jpg" width="320" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="MsoCaption">
<span lang="EN-US" style="color: windowtext; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">The Entrance of Maranda River, detalle de <i>A New and Accurate Chart </i></span></span></div>
<div class="MsoCaption">
<span lang="EN-US" style="color: windowtext; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;"><i>of the Coast of Spain and Portugal</i>, David
Steel, Londres, 1795</span><span style="font-size: small;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Tamen nas descripcióis xeográficas se dan estas
variacióis. Nas descripcióis anteriores al siglo XIX utilizan d’un xeito
habitual a denominación <i>Río Eo</i> (Ambrosio Morales en 1572, Luis Alfonso
de Carvallo en 1613, Joséph Manuel Trelles en 1736, Enrique Florez en 1764,
etc.) y é escepcional el uso de <i>Ría de Ribadeo</i>.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<span style="line-height: 115%;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> É a principios del s. XIX condo
empeza a estenderse el uso del término <span style="mso-bidi-font-style: italic;">ría,
con abonda presencia del <i>Ría de Ribadeo</i> ou <i>Rivadeo </i>pro tamen con <i>Ría
del Eo</i>, persistindo ademáis <i>Río Eo</i></span>. Incluso podemos toparnos
textos con dúas parexas de nomes: <i>Ría de Rivadeo</i> y <i>Río Eo</i><span style="mso-bidi-font-style: italic;"> por un lao y <i>Ría de Rivadeo</i></span> y
<i>Ría del Eo</i><span style="mso-bidi-font-style: italic;"> por outro</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Así,
por exemplo, en 1794, Carlos Fernández de Posada publica as <i><span style="background: white;">Memorias históricas del Principado de Asturias y
Obispado de Oviedo</span></i><span style="background: white;">, unde escribe: “</span><span style="mso-fareast-language: ES;">Castropol, cabeza de este concejo y de otros,
puerto de mar en la ria de Eo, habitado de 100 vecinos, y poco distante de Las figueras”;
pro tamen cita dúas veces <i>Ría de Ribadeo</i>. Del mesmo xeito, en 1869
Nicolás Valdés, na súa </span><i><span style="background: white;">Memoria
descriptivo-militar de la provincia de Asturias y anteproyecto de la defensa de
su costa</span></i><span style="background: white;">,<i> </i>usa tamen os dous
nomes: <i>Ría de Ribadeo</i> en varias ocasióis (entre elas pa titular un plano
ben guapo da ría), pro tamen escribindo esto: “En cuanto a Barres y Figueras
son dos poblaciones pequeñas dependientes del ayuntamiento de Castropol,
situadas como este a la derecha de la ría del Eo”.<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="background: white;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="background: white;"><i> </i>Sin profundizar muito neste tema (qu’había ser máis estenso),
quero amostrar el caso del <i>D</i></span><i>iccionario geográfico-estadístico-histórico
de España y sus posesiones de Ultramar</i>, de Pascual Madoz, de 1845, qu’éun
texto mui citao polos defensores del nome de <i>Ría de Ribadeo</i>. É verdá
qu’el Diccionario usa ese nome, pro tamen é verdá qu’usa <i>Ría del Eo</i> sin
ocultarse muito, porque lo fai na entrada correspondente á vila de
Ribadeo: “RIOS Y ARROYOS. Sit. la v.,
como se ha indicado, en el vértice del ángulo que forma la costa con el puerto
y ría del Eo, solo corre por el centro el arroyo de que hicimos mención, el
cual baja a la ría”. Sin duda é raro qu’a
Comisión de Toponimia da Xunta de Galicia, que cita el Madoz nel informe en
defensa de <i>Ría de Ribadeo</i> remitido á CENX, esqueicera que tamen figura <i>Ría
del Eo</i> na mesma obra, sobre todo condo aseveran sin ningún tipo de
vergonza: “la documentación histórica y la cartografía consultadas avalan, sin
ningún género de duda, el topónimo Ría de Ribadeo como el único para la
denominación del accidente geográfico”.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-fareast-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><u>A lexislación </u><o:p></o:p></b></div>
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Pese a que nin a
Comisión Especializada de Nomes Xeográficos nin el propio Instituto Xeográfico
Nacional tomaron ningúa conta da lexislación, el uso de <i>Ría del Eo</i> é abondo estenso nela.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> A propia Xunta de Galicia usa ese nome (</span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">Ría do Eo</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> neste caso) en dous decretos </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;">del ano 1995 (157/1995 de 3 de xunio de 1995)
y del ano 2004 (72/2004 de 2 d’abril de 2004). Na lexislación nacional el uso
de </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">Ría del Eo</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> é abundante: el
primeiro dato na Gaceta de Madrid remontase a 1871, y figura outras nove veces
hasta el ano 1932 en diversas concesióis, resolucióis d’espedientes, Reales Ordenes,
etc… A partir d’empezar a publicarse el BOE volve usarse </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">Ría del Eo</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> decenas de veces, algúa tan interesante como nel Decreto
pra constituir úa Mancomunidá de Conceyos pral fomento del turismo y miyora da </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">Ría del Eo</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> en 1965, con acordo de Castripol,
A Veiga y Ribadeo.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> Pro é qu’ademáis tamen figura </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">Ría del Eo</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> na lexislación internacional:
ei temos a Decisión da Comisión del 7 de decembre de 2004 coa lista dos lugares
d’importancia comunitaria da rexón bioxeográfica atlántica y tamén con ese nome
figura nas zonas húmedas d’importancia internacional del Convenio Ramsar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> Este nun significa que </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">Ría de Ribadeo</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> nun figure na lexislación, pro evidentemente </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;">é imposible negar a existencia de </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">Ría del Eo</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> como topónimo “oficial” máis aló
da presencia ou non na cartografía oficial.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> Pra rematar este apartao quixera destacar el
caso del expediente de deslinde entre os conceyos de Castripol y Ribadeo, que
finalmente fixa os límites entre ambos el 6 d’agosto de 1960: “MOJÓN 1: Se
reconoció como tal el punto de intersección del eje de las aguas corrientes del
río y ría de Eo, con el plano vertical que pasa por el eje longitudinal del
Puente de Porto, situado en la carretera de Santander a La Coruña, sobre a
citada ría de Eo… …A partir de este mojón, y de acuerdo con lo que dispone la Orden
Ministerial a la que este acta da cumplimiento, la línea límite que se
establece y reconoce entre los términos municipales de Castropol y Ribadeo, es
el eje de las aguas de la ría de Eo, y continua en dirección N. por dicho eje
de las aguas hasta adentrarse en el mar Cantábrico.” Firman el acta os alcaldes
de Castripol, Ribadeo y A Veiga, ademáis dos secretarios dos tres conceyos,
varios conceyales de cada ún y representantes das Diputacióis de Lugo y Oviedo.
De novo podemos ver nos espedientes como s’usa el nome de </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">Ría de Ribadeo</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> nos planos qu’acompañan pro </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">Ría del Eo</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> (</span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">ría de Eo</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;">
realmente) nos textos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><u>A prensa histórica</u><o:p></o:p></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
<b><span style="line-height: 115%;"> </span></b></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><span style="line-height: 115%;"></span></b><span style="line-height: 115%;"> Por último, préstariame falar dun aspecto pouco tratao
en todos os informes de organismos oficiales, a denominación que se ye da a Ría
na prensa histórica. Este aporta us datos importantes dun xeito cualitativo xa
que procede dos naturales da zona: ún
mapa ou descripción xeográfica faila habitualmente xente de fora cúa finalidá
administrativa, militar ou comercial (y xa falamos antías da persistencia
d’errores, etc), sin embargo a prensa ha reproducir, en muitas ocasióis dun
xeito directo, el nome que ye dan os particulares da zona. </span></span></span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVaMQqqYQJ_7aAOC9PGuYH92Yqo1RQ_igrNLVE4vCQZmqjsCdLPub0KO6yRpQWmKpryt3IrX04aTY3Xeq99FuESHBQTDfk5CgFSjjqpogrcuwSmeN0ZkhpLW1XNjHdMPFZGjEd1-SXjZDU/s1600/lvg+1928.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img border="0" data-original-height="689" data-original-width="616" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVaMQqqYQJ_7aAOC9PGuYH92Yqo1RQ_igrNLVE4vCQZmqjsCdLPub0KO6yRpQWmKpryt3IrX04aTY3Xeq99FuESHBQTDfk5CgFSjjqpogrcuwSmeN0ZkhpLW1XNjHdMPFZGjEd1-SXjZDU/s400/lvg+1928.jpg" width="357" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">Detalle da portada da
Voz de Galicia de 20 de xunio de 1928</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="line-height: 115%;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Un análisis das
publicacióis máis importantes da prensa comarcal asturiana de principios del
siglo XX, el “Castropol” y “El Aldeano”, traducese en que nos dous casos el uso de <i>Ría del Eo</i> é lo máis natural y estendido,
pro é qu’úa busqueda nos númaros publicaos nel semanario ribadense “Las Riberas
del Eo” na primeira mitá del siglo XX da os mesmos resultaos, sendo usao ese
topónimo incluso nalgúa editorial del periódico ou nas noticias dalgún
corresponsal, tamen hay algúa entrevista a vecios da vila galega na qu’usan el topónimo
<i>Ría del Eo</i>.</span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="line-height: 115%;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></span></span></div>
<span style="line-height: 115%;"><span style="line-height: 115%;"><span style="line-height: 115%;"></span></span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Fora desta prensa comarcal, tanto a nivel rexonal como nacional, el uso del
topónimo <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ría del Eo</i> é bastante
dilatado nel tempo (podemos toparlo nel Imparcial de Madrid en 1874 – <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ría de Eo</i> neste caso-, nel Regional de
Lugo en 1911, na Verdad de Madrí en 1911, nel Noroeste de Xixón a partir de 1906,
en la Voz de Madrí a partir de 1923, nel Sol de Madrí en 1925, etc).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> Outro caso ben particular é a Voz de Galicia,
qu’usóu en muitas ocasióis el topónimo </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">Ría
del Eo</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> según podemos comprobar na súa hemeroteca histórica (figura en 1909
y en 1911 y a partir d’ei dun modo máis estendido nel tempo).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="mso-fareast-language: ES;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> A vista de todos estos
datos, negar, como se fixo y inda fain, a existencia histórica del topónimo <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ría del Eo</i> é úa mentira evidente, del
mesmo modo, resolver administrativamente a cuestión sin considerar estos datos había
ser úa práctica deshonesta.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> Asegurar, como muitos aseguran, que el nome de </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-indent: 35.4pt;">Ría del Eo</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> é un invento novo é un
insulto a intelixencia, y </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-indent: 35.4pt;">nun debemos
cesar nel empeño de defender lo noso: acompañanos el uso da razón.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.6667px;"><br /></span></div>
Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-14880729969276048842019-01-16T22:10:00.001+01:002019-01-16T22:10:39.962+01:00El Hospital de Santiago y San Bartolomé das Figueiras: úa pequena averiguación.<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Del hospital existente
antiguamente nas Figueiras sabemos ben pouco. A inscripción qu’hai na portada
da igresia parroquial indica a vinculación del hospital col gremio de mariantes
das Figueiras: <i>EN EL AÑO DEL SEÑOR DE 1787 SE IZO ESTA IGLESIA DEL OSPITAL A
COSTA DEL GREMIO DE MAR DESTE PUERTO DE FIGERAS CON ORDEN SUPERIOR</i>. A
existencia del hospital é mui anterior á fecha indicada na inscripción: anque
desconocemos cóndo foi a súa fundación, os datos lévannos como mínimo un par de
centos d’anos máis atrás. Tampouco nun podemos afirmar de xeito exacto qu’el
sito da igresia fose sempre el del hospital, nin tampouco qu’a súa fundación
tuvese un orixe gremial, anque é ben clara clara a vinculación posterior al
gremio, qu’era incluso el amo del edificio y a praza qu’hai al pé.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2UkgHhUc66Kvi-6e4fd3Ljluc_5AJf-_fHWqktWk5pFmqAgswZLUubrFZkV3oIq0MqgQgsDx6z-k_bf5M4YeAGoAHR3LYi2JZ3jFky5Q_MfgkLoIYKNlI0wPmjcjwvq7Da21AuFjaO0uz/s1600/PHOTO-2019-01-12-12-41-41+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img border="0" data-original-height="1328" data-original-width="996" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2UkgHhUc66Kvi-6e4fd3Ljluc_5AJf-_fHWqktWk5pFmqAgswZLUubrFZkV3oIq0MqgQgsDx6z-k_bf5M4YeAGoAHR3LYi2JZ3jFky5Q_MfgkLoIYKNlI0wPmjcjwvq7Da21AuFjaO0uz/s320/PHOTO-2019-01-12-12-41-41+%25281%2529.jpg" width="240" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Inscripción da portada da igresia parroquial das Figueiras (Foto: Fernando García Rodriguez)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Como noutros asuntos da nosa
historia, é Teijeiro (1894) el primeiro que nos fala d’esta institución na súa sempre
necesaria obra <i>Algo para la historia de Figueras de Asturias</i>,
apuntes ampliados máis tarde por José Luis Pérez de Castro (1951) nel sou
artículo «Los peregrinos a Compostela en su paso por Figueras», pro
deixando nos dous casos abondos vacíos referentes a historia d’este
establecemento.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Realmente é Ramona Pérez de
Castro <span style="background: white; color: black;">(</span><code><span style="color: black; font-family: "times new roman" , "serif"; mso-ansi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">2012: 396-408)</span></code>, na súa documentada investigación <i><span style="background: white; color: black;"><a href="http://hdl.handle.net/10651/13044" target="_blank">Fundaciones particulares benéfico-asistenciales y docentes en Asturias (Siglos XV-XIX</a>)</span></i><span style="background: white; color: black;">, a que profundiza nel tema, enchendo as
muitas carencias qu’hai na historia d’esta institución. </span>Na súa tesis
doctoral podemos toparnos con abondos datos sobre el sou obxeto, patrimonio y
administración, citando a súa existencia xa en 1592, ano en qu’é otorgada
«Licencia para ciertas indulgencias concedidas a los cofrades de la Cofradía de
Santo Bartolomé de la villa de Figueras. Diócesis de Oviedo». Nun vamos recoyer
aquí os múltiples datos da mesma, pro recomendamos a súa lectura al detalle a
todos os interesaos en profundizar neste tema.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Así y todo, el investigador
Anastasio Rojo Vega trascribe un <a href="https://investigadoresrb.patrimonionacional.es/uploads/2013/07/1553-ARIAS-PDL.pdf" target="_blank">codicilo dao en Valladolid</a> que
nos permite remontar a existencia del hospital einda outros 39 anos máis atrás,
hasta el 10 d’abril de 1553. Nel codicilo, Arias Pardo de Londebún, «señor de
Las Figueras», dota al Hospital d’úas contas propiedades:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.0cm; margin-right: 1.0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.0cm; margin-right: 1.0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">yten dixo que mandava y mando
que den dos sabanas al espital de las figueras para los proves y mando que los
quartillos de vino que alli se le deven del aforamiento de las pipas en el
dicho su lugar de las figueras mando que se den al dicho ospital perpetuamente
para siempre jamas para consolaçion y refrigerio de los proves que en el
estuvieren.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 1.0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 1.0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A
vinculación dos Pardo col hospital é larga, otorgándoye a súa protección y
exercendo como patronos d’él. Así y todo, convén aclarar que de momento nun se
pode atribuíryes a súa fundación, máis se reparamos en qu’a supervisión y
control das contas levábanlas os visitadores eclesiásticos (Pérez de Castro, 2012,397).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 1.0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-right: 1.0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El
hospital era de probes y pelegríos, y a súa relación col Camín de Santiago é
evidente, algo que convén recordar, porque nas guías modernas son escasas as
referencias ás Figueiras como lugar de paso da Ría del Eo. Quén me dera qu’esta
pequena contribución axude a darye a importancia que neste punto merece.<o:p></o:p></span></div>
<div style="mso-element: footnote-list;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="mso-element: footnote-list;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS:</span></div>
<div style="mso-element: footnote-list;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="mso-element: footnote-list;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="text-align: justify;">GARCÍA Y TEIJEIRO, </span><span style="text-align: justify;">Miguel (1894): <i>Algo para la historia de Figueras de Asturias</i>, Rivadeo, Imp. de J.M. Páez e hijos de Cascante.</span></span><br />
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; text-align: justify;">PÉREZ DE CASTRO, José Luis (1951): «Los peregrinos a Compostela en su paso por F</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">igueras», <i>Boletín del Instituto de Estudios Asturianos</i>, 14: 385-389.</span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">PÉREZ DE CASTRO, Ramona, <i>Fundaciones particulares benéfico-asistenciales
y docentes en Asturias (Siglos XV-XIX)</i>, Universidad de Oviedo, 2012,<code><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"> ,
pp.396-408,</span></code></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;"><a href="http://hdl.handle.net/10651/13044">http://hdl.handle.net/10651/13044</a></span><br />
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ROJO VEGA, Anastasio, 1</span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">553.Codicilo de Arias Pardo de Donlebún, Señor de Las Figueras (Transcripción)</i><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif";">https://investigadoresrb.patrimonionacional.es/uploads/2013/07/1553-ARIAS-PDL.pdf</span></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="mso-element: footnote-list;">
<!--[endif]-->
</div>
<br />Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-28452303609415617512018-09-12T12:18:00.001+02:002019-11-10T18:57:03.874+01:00Un censo das Figueiras de 1912.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #26282a;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Envióume xa hai us meses Víctor Manuel Díaz Díaz (Víctor de Primote) un censo electoral de 1912. Nél recoyense os electores da sección das Figueiras según a Lei Electoral de 1907 (homes mayores de veinticinco anos con al menos dous anos vivindo nel conceyo y que nun tuveran inhabilitaos pra selo por sentencia firme). Nas cuatro foyas que lo forman aparecen un total de 237 electores.</span></span></div>
<div class="m_-8854677837000075449ydp3b7cd70cyiv3285167114gmail-separator" style="background-color: white; clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="m_-8854677837000075449ydp3b7cd70cyiv3285167114gmail-separator" style="background-color: white; clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Dende el meu punto de vista quizáis lo máis interesante ha ser el nome das cayes. Neste censo xa salen muitas cayes coa denominación actual (Comercio, Campoamor, Alameda, Cantábrico, Covadonga, Colón...), pro hai muitas con nomes anteriores, a mayor parte con nomes relixosos (Jesús, Obispo, Sta. Ana, S.Antonio, S. Roque, S. Isidro ou S. Feliz), pro tamén observamos outros nomes máis ou menos chamadeiros (Princesa, Teatro, Carmen, Concepción ou Donlebún) y a permanencia d'algún topónimo máis tradicional como Penalba, Cotarelo (por El Cotarelo) ou Laguna (por A Lagúa). Prá Ribeira usan dúas denominaciós: El Muelle y Playa. Quen teña ganas y tempo pode rebuscar na lista entre os sous antepasaos y seguro que leva algúa sorpresa.</span></div>
<div class="m_-8854677837000075449ydp3b7cd70cyiv3285167114gmail-separator" style="background-color: white; clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="m_-8854677837000075449ydp3b7cd70cyiv3285167114gmail-separator" style="background-color: white; clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Outro dos detalles que poden ser interesantes é el da edá. Anque podemos toparnos con Marcelino Martínez del Arne, de 91 anos, son poucos os homes de máis de 70 anos, cousa que nun nos parecerá raro conocendo lo que cambióu nas últimas décadas a esperanza de vida nel noso país. Se tuvéramos a mesma lista feita cos nomes das muyeres, seguramente había subir a esperanza de vida da parroquia, y el número d'electores mayores de 25 anos había ser abondo máis qu'el dobre dos 237 qu'aquí vemos.</span></div>
<div class="m_-8854677837000075449ydp3b7cd70cyiv3285167114gmail-separator" style="background-color: white; clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="m_-8854677837000075449ydp3b7cd70cyiv3285167114gmail-separator" style="background-color: white; clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Pr'acabar, é importante el dato que nos ofrece sobre alfabetización. Á pergunta de se saben ler y escribir responden non us corenta electores, un 17 % máis ou menos. Tendo en conta que faltan os menores de 25 anos, ese porcentaxe había ser sin duda menor, algo que taba mui por delantre da media española (qu'había rondar el 40 % entre os homes).</span></div>
<div class="m_-8854677837000075449ydp3b7cd70cyiv3285167114gmail-separator" style="background-color: white; clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="m_-8854677837000075449ydp3b7cd70cyiv3285167114gmail-separator" style="background-color: white; clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> É ben sabido qu'en Asturias había úa tasa d'alfabetización superior á media del país por varios factores (básicamente pola importancia del obrerismo na zona central asturiana), pro é qu'ademáis a preocupación pola educación é úa constante na historia da nosa pequena vila, qu'intentóu cubrir ese campo con proyectos públicos ou privados (ben de carácter lucrativo ou de baldre). Atrevóme a dicir (y é un simple parecer polo que teño lido da nosa vila, pro carezo de datos precisos) que, dentro del occidente d'Asturias y a marina luguesa, a tasa d'alfabetización pixota había ser naquela época mui superior á media da zona.</span></div>
<div class="m_-8854677837000075449ydp3b7cd70cyiv3285167114gmail-separator" style="background-color: white; clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="m_-8854677837000075449ydp3b7cd70cyiv3285167114gmail-separator" style="background-color: white; clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> El outro dato que nos dá el censo é a profesión de cada ún dos electores, que nos val pra faernos úa idea del actividá económica das Figueiras. Haiche muito mariñeiro, pilotos y marinos, pro tamén abondos xornaleiros y labradores, carpinteiros, industriales, médicos y abogaos. Pra rematar, un barqueiro, profesión que sempre debéu existir nel noso porto.</span></div>
<div class="m_-8854677837000075449ydp3b7cd70cyiv3285167114gmail-separator" style="background-color: white; clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="m_-8854677837000075449ydp3b7cd70cyiv3285167114gmail-separator" style="background-color: white; clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Rebuscade un pouco na lista, qu'igual topades algúa sorpresa y, se vos presta, cuntádenola.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWSEGX1pAYxVBLXWzFd1miJ4mrqJ_LpqCPWn5hgaUhIciA9ulTMXH0kE3mfmvkeZ4Q14_fYHe3Vava-HCqr0YN0G7KncGl_j738EwwqadzopViKTfyNwPXQy81QFlvYdFvMAeRIZuRxcJv/s1600/censo+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWSEGX1pAYxVBLXWzFd1miJ4mrqJ_LpqCPWn5hgaUhIciA9ulTMXH0kE3mfmvkeZ4Q14_fYHe3Vava-HCqr0YN0G7KncGl_j738EwwqadzopViKTfyNwPXQy81QFlvYdFvMAeRIZuRxcJv/s640/censo+1.jpg" width="452" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-sH7SfPYZzUVrFOeKGw56KbS4z7scxGbO69YUjQN5a14vCGuJiXcJ0Z5v9SWSzuLbrmyCJoG_AENqL9dhF7E6ijuClX7ixJMRbr8DDd_lskrmTElC0Ia-3HyOteQNur7tIeP156ASXrJ6/s1600/censo+20001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-sH7SfPYZzUVrFOeKGw56KbS4z7scxGbO69YUjQN5a14vCGuJiXcJ0Z5v9SWSzuLbrmyCJoG_AENqL9dhF7E6ijuClX7ixJMRbr8DDd_lskrmTElC0Ia-3HyOteQNur7tIeP156ASXrJ6/s640/censo+20001.jpg" style="cursor: move;" width="452" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH-gKJ4BzClDuEg_0yZdn7TzUYcBrgTZIGE5Sj5d_uI_Mulf2AalUfVhW9oJeUxHm0mcbnGFqHDAsA-nhh7BNkvX0Xfnz45FaKxCbN7nz3xtBcHkuePPxG3gFD2sdgYUEflTIX2otS8iq1/s1600/censo+30001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH-gKJ4BzClDuEg_0yZdn7TzUYcBrgTZIGE5Sj5d_uI_Mulf2AalUfVhW9oJeUxHm0mcbnGFqHDAsA-nhh7BNkvX0Xfnz45FaKxCbN7nz3xtBcHkuePPxG3gFD2sdgYUEflTIX2otS8iq1/s640/censo+30001.jpg" width="452" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZIKrMVzQbu9pwWJJ_lfUYUsREs-hK9aEGGbEr113k7NhhG_eHGUhuPjiutAPccw4Ai3qmgaFyQfkFx3sDS0vFzxvfYszszma5kqioihaRzjpsLABLa0qyiiFz94beSj81G1p3tZ-tMd-9/s1600/censo+40001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZIKrMVzQbu9pwWJJ_lfUYUsREs-hK9aEGGbEr113k7NhhG_eHGUhuPjiutAPccw4Ai3qmgaFyQfkFx3sDS0vFzxvfYszszma5kqioihaRzjpsLABLa0qyiiFz94beSj81G1p3tZ-tMd-9/s640/censo+40001.jpg" width="452" /></a></div>
<br />Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-55768855101281567052017-11-21T17:00:00.001+01:002017-11-21T17:01:11.033+01:00Cen anos da Fundación Villamil<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" data-original-height="876" data-original-width="663" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgovJbJBfyqcKyY9cJeHUllBXuDB1urqRSnGuHze13eRhHsQn_IrbkqhNvLKnXsFtbmL40pjdNosGQHkjsgnO2AX_QTd8bnMc1eJHBQpFOB32khmJYJc6Wl4pDqY3MhTVJ74C-KcwK79qvQ/s640/imaxen+1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="483" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"> </td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgovJbJBfyqcKyY9cJeHUllBXuDB1urqRSnGuHze13eRhHsQn_IrbkqhNvLKnXsFtbmL40pjdNosGQHkjsgnO2AX_QTd8bnMc1eJHBQpFOB32khmJYJc6Wl4pDqY3MhTVJ74C-KcwK79qvQ/s1600/imaxen+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></a><br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span><br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El doce de xuyín de 1917 (acaba de faer agora cen anos)
foi publicada na<i>Gaceta de Madrid </i>a Real Orde que declaraba de
beneficencia particular docente a fundación de D. Florencio López Villamil.</span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: 11pt;"></span><span style="font-size: 11pt;"><o:p><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;"> </span></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dice a Real Orde que por testamento de setembre de
1904 fundóu D.Florencio Villamil úa escola de primeira enseñanza qu'había ser
de baldre pral alumnao, dotándola con un capital de 355.668 pesetas con 34
céntimos en valores públicos, úa finca rústica y un edificio. Ese mesmo
testamento noma patronos a D. Fernando López Villamil, D. Francisco García Bustelo
y D. Fermín Braña y Castro.</span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: 11pt;"></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBipKq9xvSgqZExgZdxxXBUIKnodqs4UCwx2zfLRhIsZapsqSB_rOdIGpe-0UFnWef54sD-mfw8_Sf8w9idvJvdKkODF9Luki1t1jqW3xlMnlRK0TM0eqygIuSC4_YSr0y3yaTUaQhU2S6/s1600/imaxen+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBipKq9xvSgqZExgZdxxXBUIKnodqs4UCwx2zfLRhIsZapsqSB_rOdIGpe-0UFnWef54sD-mfw8_Sf8w9idvJvdKkODF9Luki1t1jqW3xlMnlRK0TM0eqygIuSC4_YSr0y3yaTUaQhU2S6/s1600/imaxen+2.jpg" /></span></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
<!--[if gte vml 1]><v:shapetype id="_x0000_t75"
coordsize="21600,21600" o:spt="75" o:preferrelative="t" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe"
filled="f" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter"/>
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"/>
<v:f eqn="sum @0 1 0"/>
<v:f eqn="sum 0 0 @1"/>
<v:f eqn="prod @2 1 2"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @0 0 1"/>
<v:f eqn="prod @6 1 2"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="sum @8 21600 0"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @10 21600 0"/>
</v:formulas>
<v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"/>
<o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"/>
</v:shapetype><v:shape id="_x0000_s1026" type="#_x0000_t75" style='position:absolute;
margin-left:19.25pt;margin-top:-40.85pt;width:425.2pt;height:561.8pt;
z-index:251658240;visibility:visible'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\USUARIO\AppData\Local\Temp\OICE_7E0B58F9-744D-4CF3-9BE1-78CD4E8BECA1.0\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg"
o:title=""/>
<w:wrap type="square"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]-->
<span style="color: black; font-size: 11pt;"> A creación d'institucióis educativas con
capital chegao da emigración americana son numerosas en Asturias y noutras rexóis
del norte peninsular, ben con donacióis colectivas (coa intervención das
Sociedades de Naturales ou outros tipos d'entidades asociativas en América -d’este
tipo son as escolas de Bual ou Bres, en Taramunde-), ou ben a través de
donacióis particulares como é el caso da das Figueiras.</span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span><br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: black; font-size: 11pt;">Nun é sin embargo ese orixe del capital,
senon el sou carácter laico, lo que fai destacable a Fundación Villamil entre
outras institucióis educativas.</span><span style="color: black; font-size: 11pt;"><o:p><span style="font-size: small;"> </span></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span><br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Hasta aquela fecha, a existencia d’escolas
laicas en Asturias era mui nova y probe, restrinxida a os centros máis
industriales da rexón (máis en concreto Xixón y os vales mineiros) y nun
proceso realmente innovador qu'inauguraba nel ano <st1:metricconverter productid="1911 a" w:st="on">1911 a</st1:metricconverter> Escuela Neutra de
Xixón. Estas escolas "abren una vía de entrada a las nuevas corrientes
pedagógicas que se van experimentando en diversos lugares del país" (Fernández
Riera, Macrino, <i>La Escuela Neutra Graduada de Gijón</i>,<i> </i>p. 266, KRK
Edicióis, Uviéu, 2005).</span></span></div>
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span><div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-size: small;"></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="color: black; font-size: 11pt;">
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Este movemento de renovación pedagóxica
taba abondo ligao en Asturias al reformismo político qu'encarnaba naquel
momento Melquíades Álvarez. El Partido Reformista "planteaba la
modernización del país desde una perspectiva regeneracionista y consideraba la
educación y la cultura como elementos claves para romper la inercia histórica
que dominaba en España" (Mato Díaz, Ángel, <i>Los Patronos de la Escuela
(Historia de la Escuela Primaria en la Asturias Contemporánea)</i>, KRK
Ediciones, Uviéu, 1996).</span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span> </div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;">
</span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: black; font-size: 11pt;"><o:p><span style="font-size: small;"> </span></o:p></span><span style="color: black; font-size: 11pt;">Nel occidente
d'Asturias xurde un corrente politico-cultural rexeneracionista que deu pé a
iniciativas como a Biblioteca Popular Circulante de Castripol nel ano 1921 Búa
parte del patronato da BPC tía vinculación política col Partido Independiente
de Vicente Loriente Acevedo, padre del ideólogo da creación da Biblioteca:
Vicente Loriente Cancio. </span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: black; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span> </div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;">
</span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El Partido
Independiente, que s’ha integrar nel Partido Reformista nel ano 1913, buscaba rexenerar
politicamente Castripol y el sou partido xudicial (Suárez Fernández, xosé
Miguel, <i>El "Teatro Aldeano" da Biblioteca Popular Circulante de
Castripol (1929-1934)</i>, páxs.15-22, Ámbitu, Uviéu, 2009). Hai que dicir qu’os
mesmos sectores sociales y políticos que primeiro chufaran y deran esfouto á
BPCC acabaron véndola como un elemento peligroso de desestabilización social (Suárez
Fernández, <i>op</i>. <i>cit</i>.).</span></span></div>
<span style="font-size: small;"><div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;">Anque nun existía
úa vinculación directa entre a Fundación y el partido reformista máis aló del
ideario a defender, ún dos principales validores del ideario reformista nas
Figueiras era precisamente el principal encargao de levar a bon porto el
testamento de Florencio López Villamil: el médico municipal Fermín Braña Castro.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><o:p><span style="font-size: small;"> </span></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Fruto das súas
actividades póliticas, Fermin Braña había ser desterrao das Figueiras nel época
da Dictadura de Primo de Rivera. El desterro foi levantao pol Gobernador Civil
en xeneiro de 1925 (<i>La Voz de Asturias</i>, 2 de xeneiro de 1925) y el lugar
unde residíu foi Villarramiel (Palencia) (<i>El Aldeano</i>, <st1:date day="30" ls="trans" month="9" w:st="on" year="19">30 de setiembre de 19</st1:date>30).</span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY1uB7U2y6jBWC0d-lgBGWEQwoh2Dt5AYSYh55oXDM1qkKmcxcmzBIETHz-QqEFkIYQLklpV85Ttu-fRbb_ZJbVcluC8fmK6fduCICoKwB7EW1I2v0uKIwIwOgkIJo4Z75Teo0xoKl2Zn8/s1600/imaxen+3.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img border="0" data-original-height="882" data-original-width="643" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY1uB7U2y6jBWC0d-lgBGWEQwoh2Dt5AYSYh55oXDM1qkKmcxcmzBIETHz-QqEFkIYQLklpV85Ttu-fRbb_ZJbVcluC8fmK6fduCICoKwB7EW1I2v0uKIwIwOgkIJo4Z75Teo0xoKl2Zn8/s1600/imaxen+3.png" /></span></a></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Temos que darnos
conta de que dende a creación da Fundación inda han faltar us cuantos anos
hasta a proclamación da Segunda República, qu'é el momento nel qu'estas ideas
de renovación han "institucionalizarse" en parte, lo que nos deixa máis
claro lo adelantada que taba nel tempo esta proposta pedagóxica.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><o:p><span style="font-size: small;"> </span></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Os Estatutos y el
Regramento de Réxime Interior da Fundación indican como principal obxetivo el “Suministrar
las enseñanzas concernientes para una refinada educación integral moderna,
tanto intelectual como física, moral y estética, pero ajena a toda influencia
religiosa o política”, establecendo normas estrictas pra impedir inteferencias relixiosas
ou políticas: “La actuación del personal y la enseñanza de la fundación serán
completamente ajenas a toda influencia política y a toda confesión religiosa”.</span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span> </div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: black; font-size: 11pt;"><o:p><span style="font-size: small;"> </span></o:p></span><span style="color: black; font-size: 11pt;">Nun había ser
hasta el <st1:date day="6" ls="trans" month="12" w:st="on" year="19">6 de
decembre de 19</st1:date>19 condo s'inaugure a escola como tal y empece a
funcionar.</span></span></div>
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span></div>
<o:p><div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Na nova qu’el
diario reformista <i>El Noroeste</i> de Xixón publica el <st1:date day="8" ls="trans" month="12" w:st="on" year="19">8 de decembre de 19</st1:date>19, el
corresponsal pixoto fala da escola (baxo el título de “Escuela Laica de
Figueras”) como “promesa de una verdadera cultura popular”, recalcando el
periódico que d’ela habían salir “hombres preparados para la lucha social,
libre de anacronismos pedagógicos, limpia la mente de esa broza de
conocimientos inútiles que aún no han podido desecharse de las escuelas de
España”.</span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span> </div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;">
</span><span style="color: black; font-size: 11pt;"></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> A nova da inauguración
ha ter sito tamén nel decenario <i>Castropol</i>, unde se indican datos máis
precisos del evento, que cuntóu con banda de música y cuetes qu'ergueron a
xente ás sete da mañá, que fora Fermín Braña el encargao de dar el discurso,
qu'había pastas y licores pra os convidaos y que pola noite había celebrarse úa
verbena pra festexar el inauguración delantre del edificio que taba iluminao
con abondas bombillas eléctricas, bailando hasta deshoras da noite. Esa mesma
nova informa d'úa matrícula de 60 nenos.</span></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW2z7cRKuSmV648B5bYr7wtK8bKge_lSjTW9U4U_BXFzL-q3yv6L3GMhpQdQRzANNBIkvs_ivOCnMDyn4cIGgARYtoTSoy_2h3RMwx9IsUZDPsPaxsfnH3ppfVz-P37vJYVDZ8c4amB5gY/s1600/imaxen+4.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img border="0" data-original-height="492" data-original-width="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW2z7cRKuSmV648B5bYr7wtK8bKge_lSjTW9U4U_BXFzL-q3yv6L3GMhpQdQRzANNBIkvs_ivOCnMDyn4cIGgARYtoTSoy_2h3RMwx9IsUZDPsPaxsfnH3ppfVz-P37vJYVDZ8c4amB5gY/s1600/imaxen+4.jpg" /></span></a></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: black; font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%;"></span></span></span> </div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: black; font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%;"> A vida
da Fundación naquelos anos de cambeos nun debéu ser fácil. Tampouco nun
conocemos ben a marcha del sou proyecto pedagóxico, basado nel laicismo, y
hasta únde chegóu este. El anuncio buscando maestros y maestras na publicación <i>El
Magisterio Español</i> que fai el sou patrono Fernando López Villamil deixa ben
claro ese carácter laico, pro é del ano 1920 y a Fundación acababa de constituirse
(el xornal era de 2.000 pesetas al ano cada ún, según ese mesmo anuncio).</span></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
</div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span></div>
<span style="color: black; font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%;"><div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Fermin Braña ha
seguir vinculao á Fundación Florencio L.Villamil polo menos hasta entrada a
República. Como director ou xerente das Escolas figura na nova que <i>El
Aldeano</i> publica el <st1:date day="5" ls="trans" month="3" w:st="on" year="19">28
de febreiro de 19</st1:date>31 con motivo da morte us días antes d’outro dos
testamentarios de Villamil. El difunto era el vecín de Barres Domingo López
Gonte, y el día del enterro (11 de febreiro) é Braña el qu'ordena suspender as
clases y qu'el alumnao acuda al enterro.</span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span> </div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;">
</span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Al outro ano as
escolas tuveron problemas pr'abrir el curso pola prohibición de salidas de
capitales que decretara el goberno arxentino, faltándoye recursos pra pagar os
salarios dos maestros y os gastos máis elementales (<i>Región</i>, <st1:date day="5" ls="trans" month="3" w:st="on" year="19">9 de novembre de 19</st1:date>32).
Este mesmo diario volve incidir en problemas referentes á cobertura das prazas
de maestros en 1933, dando pé á publicación d'úa nova en <i>Las Riberas del Eo</i>
respondendo á publicación del periódico carbayón. A nova defende el
funcionamento das Escolas y a dirección que levaba a cabo el patrono Fermín
Braña (<i>Las Riberas del Eo</i>, 7 de xeneiro de 1933). Al parecer, y según a
nova das Riberas, a falta de profesorao pras escolas vén motivada pola falta de
deretos pasivos dos maestros da Fundación, al contrario dos que trabayaban pral
Estao (en definita: taban miyor pagaos os maestros das Escolas Nacionales).
Este enfrentamento con un diario tan conservador como <i>Región</i> ten sin
duda el trasfondo del carácter laico da Fundación.</span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span> </div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;">
</span></div>
</span><div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"> Nesa mesma nova das
Riberas indica el nome del novo maestro da Fundación: Fernando Pérez Rodil, “tan
jovial, de extraordinaria simpatía, y reconocidos méritos, próximo a obtener el
título de licenciado en Derecho, es la buena estrella que alumbra la gloriosa
Fundación Florencio Villamil, para que siga proporcionando luces a la infancia”.
Fernando Pérez Rodil debéu seguir como maestro hasta el inicio da Guerra, sendo
asesinao en L.luarca el <st1:date day="5" ls="trans" month="3" w:st="on" year="19">12
de decembre de 19</st1:date>37 coa edá de 32 anos tras un Conseyo de Guerra
del bando sublevao qu'ordena fusilalo (información de Xosé Miguel Suárez
Fernández).</span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: black; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span> </div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Tamén outro dos
maestros que tuvera anteriormente a Fundación, Pablo Martínez-Crespo, que naquel
momento daba clases na Ría d’Abres, foi represaliao y máis tarde asesinao nel Chao (San
Tiso) despós de sacalo da cárcel de Castripol un grupo de falanxistas. A muyer
de Martínez Crespo, Felicitas Ezquerro, era titular da Escola de Barres y foi tamén
represaliada, obrigandoye a deixar a escola, marchando pra Ribadeo, unde abríu úa
academia qu'era conocida como a escola das Laicas.</span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: black; font-size: 11pt;"><o:p><span style="font-size: small;"> </span></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Todo esto levanos
a pensar en qu’el caracter laico y reformista da Fundación duróu nel tempo todo
lo que ye deixaron, pos coa chegada al poder del réxime franquista é evidente a
desaparición del mesmo.</span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span> </div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Despós da victoria
dos sublevaos, adáptanse os Estatutos al “espírito nacional” según a Circular
de 5 de marzo de 1938 qu’obrigaba a formar a os “fiyos d’España” nel amor a
Dios y á Patria, perdendo a Fundación dende entoncias el carácter laico que
fora fundamental na súa creación.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span></div>
</span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeYRSt1WI8wXCaSfGNzEysdjJlZO5XxbPZvvMECyXYs0ctUJQJrQ9KASHku0KA9LANCvE1zbcoDyf2bjiJCRm1W9bsbz0_IfNSCOuSz_pfXC4ali6nchjrM-AFO4RHv0q6aRG468MG2brC/s1600/imaxen+5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img border="0" data-original-height="580" data-original-width="824" height="450" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeYRSt1WI8wXCaSfGNzEysdjJlZO5XxbPZvvMECyXYs0ctUJQJrQ9KASHku0KA9LANCvE1zbcoDyf2bjiJCRm1W9bsbz0_IfNSCOuSz_pfXC4ali6nchjrM-AFO4RHv0q6aRG468MG2brC/s640/imaxen+5.jpg" width="640" /></span></a></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span></div>
</o:p><div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span></div>
</span><div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: black; font-size: 11pt;">Polo demáis,nun se
fain muitos cambeos nel articulao dos Estatutos y Regramento, anque a súa
aplicación había ser outro cantar.</span><span style="color: black; font-size: 11pt;">A nova redacción
dos Estutos ta firmada por José R. Bedia en nome del Patronato.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><o:p><span style="font-size: small;"> </span></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A
Fundación había seguir d’algún xeito (anque solo fose nominalmente) porque en
1968 apróbase nel BOE del 20 d’agosto el regramento del sou Conseyo Escolar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><o:p><span style="font-size: small;"> </span></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A
partir d’esa fecha nun topamos muitos rastros da Fundación, anque en algún
momento se fixo úa cesión á Conseyeiría d’Educación del Principao dos locales
das escolas pral sou uso educativo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><o:p><span style="font-size: small;"> </span></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Eso xa é outra
historia (sobre a que tamén é importante dar algo de luz, peró nun me
corresponde a min faelo). Queda claro de todos os xeitos que con este proyecto
As Figueiras tuvo a sorte de ser pioneira d’un modelo educativo adelantao al
sou tempo y único na súa contornada. Agora que se van faer cen anos da súa posta
en marcha é merecido darye este homenaxe pequeno.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span></div>
</span><div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
</div>
<div style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="color: black; font-size: 11pt;"><o:p><span style="font-size: small;"> </span></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span style="font-size: small;">
</span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
</div>
</span><br />
<div style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
</div>
</div>
Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-64813482423745504582017-05-01T15:25:00.000+02:002017-05-01T15:26:27.191+02:00Mariñeiros pixotos na Batalla de Trafalgar<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_2922" style="font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">
<span id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3085" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small; text-align: justify;"> El texto que vén agora é úa circular del Ministerio de Marina publicada na </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: medium; text-align: justify;">Gaceta de Madrid</i><span id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3062" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small; text-align: justify;"> del 7 de xuyín de 1858 pr'averiguar os nomes d'aquelos que tomaran parte na Batalla de Trafalgar: </span></div>
<div class="m_-6474896694597376817qtdSeparateBR" style="font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">
<i style="font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: medium; text-align: justify;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></i></div>
<div class="m_-6474896694597376817qtdSeparateBR" style="font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">
<i id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3030" style="font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: medium; text-align: justify;"><span id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3029" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> "Con frecuencia se reciben en este Ministerio exposiciones de individuos que se dicen pertenecientes á los equipajes de la escuadra que en 1805 sostuvo el glorioso combate de Trafalgar, suplicándose les asista con socorros ó pensiones para remediar su indigencia ó desvalimiento; y deseando S.M. proporcionar á los individuos existentes aún de los que tomaron parte en aquella jornada medios de que quizá carezcan por su avanzada edad para cubrir las más urgentes necesidades de la vida, ha venido en resolver que por los medios al alcance de la autoridad que V…. ejerce, proceda á indagar los nombres de cuantos se encuentren en dicho caso en la comprensión de su mando, y hubiesen pertenecido á cualquiera de las clases de que se componían las dotaciones de los buques de la Armada en aquella época, y reclamando de los mismos interesados ó de las dependencias en que puedan radicar los comprobantes que acrediten su asistencia al referido combate, remita V…. relación expresiva de todos ellos y de los recursos propios con que cuentan para su subsistencia, justificados por notoriedad ó por informe de las Autoridades militares o civiles de los puntos en que residan.</span></i></div>
<div class="m_-6474896694597376817yahoo_quoted" id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_2953" style="font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">
<div id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_2952">
<div id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_2951" style="font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif;">
<div class="m_-6474896694597376817y_msg_container" id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3034">
<div id="m_-6474896694597376817yiv2568316704">
<div dir="ltr" id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3033">
<span class="im" style="color: #500050;"></span><br />
<div id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3035" style="color: black; font-size: medium; margin: 0px;">
<span class="im" style="color: #500050;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<span class="im" style="color: #500050;">
<div class="m_-6474896694597376817yiv2568316704MsoNormal" id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3039" style="color: black; font-size: medium; text-align: justify;">
<div id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3038" style="margin: 0px;">
<span id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3037" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3036"> Dígolo a V…. de Real orden para su cumplimiento. Dios guarde á V…. muchos años. Madrid 29 de Julio de 1858 – José María Quesada – Sr. Capitán general del departamento de Marina de…"</i></span></div>
</div>
<div class="m_-6474896694597376817yiv2568316704MsoNormal" id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3041" style="color: black; font-size: medium;">
<div id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3040" style="margin: 0px;">
<i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></i></div>
</div>
</span><br />
<div class="m_-6474896694597376817yiv2568316704MsoNormal" id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3044" style="font-size: medium; text-align: justify;">
<div id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3043" style="margin: 0px;">
<span id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3088" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i> </i> Despóis que salise publicada a </span><span id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3042" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">circular han a aparecer pouco a pouco publicaos na mesma <i>Gaceta </i>os nomes dos supervivintes d'aquela batalla, entre os qu'había, ademáis de vecíos da nosa vila,</span><span id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3045" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> outros de Castripol, Tapia, Ortigueira, El Porto, etc. Como residentes nas Figueiras aparecían na <i>Gaceta </i>del 11 de xuyín de 1859 (reconocéndoseyes úa pensión de 4 reales diarios) os que siguen: </span></div>
<span class="im"></span><br />
<div id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3089" style="color: #500050; margin: 0px;">
<span class="im"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<span class="im">
<div class="m_-6474896694597376817yiv2568316704MsoNormal" id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3091">
<span id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3090" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #500050;">- </span>Francisco Limeres, artilleiro. </span></div>
<div class="m_-6474896694597376817yiv2568316704MsoNormal" id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3093">
<span id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3092" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">- Esteban González, mariñeiro. </span></div>
<div id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3096" style="margin: 0px;">
<span id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3095" style="line-height: 18.4px;"><span id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3094" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">- Francisco Fernández Villamil, grumete.</span></span></div>
<div id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3097" style="color: #500050; margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
</span><br />
<div id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3099" style="margin: 0px;">
<span id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3098" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Nel Diario de Sesióis das Cortes del 3 de xeneiro de 1862 atopamos outro Francisco Villamil</span><span id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3100" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> citao con residencia nel "Puerto de Figueras" y que servía como mariñeiro nel navío</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><i id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3137" style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">San Juan</i><span id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3139" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">. Mirando un pouco a composición da flota española, ese </span><i id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3101" style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">San Juan</i><span id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3124" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> solo pode ser el </span><i id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3141" style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">San Juan de Nepucemo,</i><span id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3138" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> navío de 74 cañóis que mandaba </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Churruca </span><span id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3102" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">y que foi finalmente capturao polos ingleses tras morir 100 homes y ter 150 feríos, entre elos el capitán y el segundo comandante (os mortos das flotas española, inglesa y francesa alcanzaron os 3.000 en total).</span></div>
<div id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3103" style="margin: 0px;">
<span style="line-height: 18.4px;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3106" style="margin: 0px;">
<span id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3105" style="line-height: 18.4px;"><span id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3104" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Nun topamos a composición esacta da mariñeiría da flota, pro parez claro qu'entre todos os mortos y feríos da batalla tuveron que ser varios os qu'eran vecíos das Figueiras, y tamén habería dalgún máis que nun chegóu a poder cobrar a pensión vitalicia da que falamos aquí (a batalla foi en 1805 y a circular é de 1858).</span></span></div>
<div id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3186" style="margin: 0px;">
<span style="line-height: 18.4px;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3185" style="margin: 0px;">
<span id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3184" style="line-height: 18.4px;"><span id="m_-6474896694597376817yui_3_16_0_ym19_1_1493631481997_3183" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Nun quero acabar esta entrada sin recordar a us y a outros, d'un y outro lao, pois, lonxe da imaxe épica das batallas, lo qu'a ún ye chega á cabeza é a barbarie da matanza que nela houbo.</span></span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-1418200512076405022016-12-15T21:48:00.000+01:002016-12-15T21:48:41.002+01:00Campo de concentración d'Arnao<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><div style="text-align: justify;">
<div id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14004" style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 16px;">
<div id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14038" style="margin: 0px;">
<span id="m_956752621956739574yiv5971314066yMail_cursorElementTracker_0.04280614759773016"> As fotos d'esta entrada son as poucas que podemos atopar publicadas relacionadas col campo de concentración d'Arnao: tres d'elas tán publicadas nel libro de José Manuel Castiello titulao </span><i id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14045" style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">Los Castiello. La lucha por la libertad</i><span id="m_956752621956739574yiv5971314066yMail_cursorElementTracker_0.22199819120578468"> y outra foi publicada hai pouco nel blog </span><i id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14048" style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?hl=es&q=http://castropol.blogia.com/&source=gmail&ust=1481920657072000&usg=AFQjCNE-2pqvdjcCCvnJ2Wl8tBF7GRegcg" href="http://castropol.blogia.com/" id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14047" rel="nofollow" shape="rect" style="color: #1155cc;" target="_blank">castropol.blogia.com</a></i><span id="m_956752621956739574yiv5971314066yMail_cursorElementTracker_0.5504491513129324"> por Ovidio Vilá Pernas. Tamén incorporo ún detalle d'úa minuta cartográfica del catastro del ano 1942 que publica el Instituto Xeográfico Nacional y unde se pode ver cómo figura el campo cos barracóis.</span></div>
</div>
<div id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14115" style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; text-align: center;">
<span><br clear="none" /></span></div>
<div style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 16px;">
</div>
<span style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 16px; text-align: center;"></span><div style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 16px;"> Condo eu era neno, a finales dos oitenta ou principios dos noventa, inda quedaban á vista os restos das qu'imaxino que foran dúas garitas de vixilancia del campo, ademáis del edificio qu'agora fai de sede del Club de Tiro. </span></span></div>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxVnhuSLmey7LefzrPkJ0iaX5gcrfLYsLyPkXXjK09e92kpv5ghLvLuWPDGIdjPK8CDLiiojJE-cntoDWWU8Ot-Fqfq6w_mNSox1B7TKNlWa9MW-nWEgu9sJyS_d0ZODMBdfb2p3pqHjZT/s1600/Pilar+y+Jos%25C3%25A9+Manuel+Castiello+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="410" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxVnhuSLmey7LefzrPkJ0iaX5gcrfLYsLyPkXXjK09e92kpv5ghLvLuWPDGIdjPK8CDLiiojJE-cntoDWWU8Ot-Fqfq6w_mNSox1B7TKNlWa9MW-nWEgu9sJyS_d0ZODMBdfb2p3pqHjZT/s640/Pilar+y+Jos%25C3%25A9+Manuel+Castiello+1.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">1.- Pilar y José Manuel Castiello nel Campo de concentración d'Arnao, Castiello Carriles, J.M.,<i> Los Castiello. La lucha por la libertad</i>, Ediciones Trabe SL, Uviéu, 2001</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 16px;">José Manuel Castiello describe nel sou libro el campo, tendo en</span></span><span style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif;"> conta a descripción del campo que fai, y xuntándola con outras fontes existentes (</span><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?hl=es&q=http://www.arama.org/&source=gmail&ust=1481920657072000&usg=AFQjCNGEbvBWZi5w0vXGQqRXipN9z0BWpA" href="http://www.arama.org/" id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14192" rel="nofollow" shape="rect" style="color: #1155cc; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif;" target="_blank">www.arama.org</a><span style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif;">), podemos ter úa idea aproximada de cómo era el campo: á dereta da entrada del mesmo había un barracón de madera destinao a os guardas y outro á esquerda (d'obra) que contía as oficinas y a residencia dos mandos. Seguindo pra dentro aparecían en linia un barracón pra homes, úa caseta unde repartían el correo, outro barracón destinao a intendencia y por último el das muyeres. Esos barracóis habían albergar cada ún a 300 personas en liteiras d'a tres y medían 32 metros de largo por 10,5 d'ancho. Na dereta dos barracóis, noutro edificio d'obra, taban as cocías, seguidas da enfermeria (en edificio de madera), con úa chabola al lao unde cocinaban pra os enfermos. Nin que dicir ten que todo el campo taba arrodíao por alambre d'espín.</span><br />
<div class="m_956752621956739574yiv5971314066yqt1958324066" id="m_956752621956739574yiv5971314066yqtfd30103" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 16px; text-align: start;">
<div id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14310" style="font-size: medium; text-align: justify;">
<div id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14309" style="margin: 0px;">
<span><br clear="none" /></span><span id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14311"> Era un campo pra prisioneiros republicanos que fixo el bando franquista, tuvo aberto hasta el mes de xuyín de 1943 porque, anque fora clausurao como campo de prisioneiros con orde del día 5 de septembre de 1939, seguíu funcionando como campo pra presos gubernativos xa baxo el mando da Dirección Xeneral de Prisióis (</span><span style="color: #333333; font-size: 14px;"><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?hl=es&q=http://mas.lne.es/javier-fernandez/arnao-memoria-del-horror.html&source=gmail&ust=1481920657072000&usg=AFQjCNGVLdcEzjee31K0k3DwJozhKRQtZg" href="http://mas.lne.es/javier-fernandez/arnao-memoria-del-horror.html" rel="nofollow" shape="rect" style="color: #1155cc;" target="_blank">http://mas.lne.es/javier-<wbr></wbr>fernandez/arnao-memoria-del-<wbr></wbr>horror.html</a>).</span></div>
</div>
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="408" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwwqtPi1-YnTGnq_bXzaYGxODpRAH_P_1Tv6O0NPT-FAchC70VBuAVzDXK5_h6dfmofHr4-eb2u8ICN-baCBftoMJg79FtcVhdQqtnTwMMw_cBkVQGYVT-XOYe2rQ77s_NtIIYWNLjmkbk/s640/Los+hermanos+Castiello.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">2.-Os ermaos Castiello nel Campo de concentración d'Arnao, Castiello Carriles, J.M.,<i> Los Castiello. La lucha por la libertad</i>, Ediciones Trabe SL, Uviéu, 2001</span></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14453" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif;">
<div id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14452" style="margin: 0px;">
<span id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14451"> Respecto á fecha d'apertura, os datos nun son mui fiables porque varían: por un lao, algúa fonte indica que el campo fixose nel ano 1938 (<a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?hl=es&q=http://www.arama.org/&source=gmail&ust=1481920657072000&usg=AFQjCNGEbvBWZi5w0vXGQqRXipN9z0BWpA" href="http://www.arama.org/" rel="nofollow" shape="rect" style="color: #1155cc;" target="_blank">www.arama.org</a>); sin embargo, xa hai mortos nel campo nel Rexistro Civil de Castripol del ano 1937 (<a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?hl=es&q=http://www.asturiasrepublicana.com/&source=gmail&ust=1481920657072000&usg=AFQjCNE5lM90TnQmIAQpURYZmEmxY7kvuA" href="http://www.asturiasrepublicana.com/" rel="nofollow" shape="rect" style="color: #1155cc;" target="_blank">www.asturiasrepublicana.com</a>), fecha que coincide con diversos testimonios que se poden atopar. Tendo en conta ademáis qu'a caída da zona republicana ocurre en outubre de 1937, todo parece indicar que xa taba aberto nesa fecha.</span></div>
</div>
<div id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14568" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif;">
<div id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14567" style="margin: 0px;">
<span><br clear="none" /></span></div>
</div>
<div id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14571" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif;">
<div id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14570" style="margin: 0px;">
<span id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14569"> El campo empezóu como campo de prisioneiros, peró pasóu a ser campo de trabayo construindo os presos as pistas da zona d'Arnao y Viyadún.</span></div>
</div>
<div id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14573" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif;">
<div id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14572" style="margin: 0px;">
<span><br clear="none" /></span></div>
</div>
<div id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14617" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif;">
<div id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14616" style="margin: 0px;">
<span id="m_956752621956739574yui_3_16_0_ym19_1_1481785058390_14615"> Nel Rexistro Civil de Castripol tán anotadas sete mortes, anque case seguro qu'houbo algúa máis tendo en conta as condicióis de vida dos prisioneiros, entre os qu'había abondas muyeres y algún neno, así como ben xente mayor, con úa salú qu'aguantaba a duras penas os días d'inverno nel campo (J. M.Castiello da conta d'un morto por "falta d'atención"). Entre os prisioneiros había familiares de "fugaos" que taban nel monte y qu'usaban pra presionalos y que s'entregasen, este foi el caso dos Castiello.</span></div>
</div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwwqtPi1-YnTGnq_bXzaYGxODpRAH_P_1Tv6O0NPT-FAchC70VBuAVzDXK5_h6dfmofHr4-eb2u8ICN-baCBftoMJg79FtcVhdQqtnTwMMw_cBkVQGYVT-XOYe2rQ77s_NtIIYWNLjmkbk/s1600/Los+hermanos+Castiello.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><br /></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwwqtPi1-YnTGnq_bXzaYGxODpRAH_P_1Tv6O0NPT-FAchC70VBuAVzDXK5_h6dfmofHr4-eb2u8ICN-baCBftoMJg79FtcVhdQqtnTwMMw_cBkVQGYVT-XOYe2rQ77s_NtIIYWNLjmkbk/s1600/Los+hermanos+Castiello.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhStEgbPXFB9XLdh9mU3YLqsfF0Pw1_hN6CButUffYUOLjRz9-vesVsEzpcZL-vBc4H2ATXovozo5VFybsHSg0fJbXuX-6ufq7Gfb1ivmDumBhEJtyqvncFKgQPmU8NPFGimG1F5S_vMlgw/s1600/Documento+de+libertad.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="460" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhStEgbPXFB9XLdh9mU3YLqsfF0Pw1_hN6CButUffYUOLjRz9-vesVsEzpcZL-vBc4H2ATXovozo5VFybsHSg0fJbXuX-6ufq7Gfb1ivmDumBhEJtyqvncFKgQPmU8NPFGimG1F5S_vMlgw/s640/Documento+de+libertad.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">3.- Documento de libertá de José Manuel Castiello, Castiello Carriles, J.M.,<i> Los Castiello. La lucha por la libertad</i>, Ediciones Trabe SL, Uviéu, 2001</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgua8PCiekL0PZxejnfF71ySDCirIBlBMQgkalh3G27oGc_y5jZqU2eoUoEoyD31jmrghWpBg6NribmUfPxXqSoq93KyQn6FDulJO4rIM11IQMPnL90SWAugKmQNKVcf0J0LBBlVjDP9FSU/s1600/20161102111141-barracon-campo-concentracion-arnao..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="408" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgua8PCiekL0PZxejnfF71ySDCirIBlBMQgkalh3G27oGc_y5jZqU2eoUoEoyD31jmrghWpBg6NribmUfPxXqSoq93KyQn6FDulJO4rIM11IQMPnL90SWAugKmQNKVcf0J0LBBlVjDP9FSU/s640/20161102111141-barracon-campo-concentracion-arnao..jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">4.- Barracón del Campo de concentración d'Arnao,<i> castropol.blogia.com</i>, entrada del 2 de novembre de 2016. Fotografía facilitada por Elisa Castro.</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil2Wqz1TuKT7InbekH-nByhdFDq2w7XtPbne4lDtK3rrz_p6wvUZnv2loS2_AtgNL57OU7ERPKzhzkOUVw0fEvM_ayo8G8Xgw6a4aLH6LTMzvvIhVRHQ-nFte1P0t2J0RnZS9tUNGVTBin/s1600/detalle+campo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="561" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil2Wqz1TuKT7InbekH-nByhdFDq2w7XtPbne4lDtK3rrz_p6wvUZnv2loS2_AtgNL57OU7ERPKzhzkOUVw0fEvM_ayo8G8Xgw6a4aLH6LTMzvvIhVRHQ-nFte1P0t2J0RnZS9tUNGVTBin/s640/detalle+campo.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">5.- Minuta cartográfica catastral. 1942. Instituto Xeográfico Nacional</span></td></tr>
</tbody></table>
Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-3535403770440364302016-10-20T19:37:00.004+02:002016-10-20T19:37:47.349+02:00Úa proposta de defensa da Ría del ano 1869.<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiTZRMaSZ9L-Hc2VrCnxB9FoUdf_lDDlWuYU05DXy6Z2x41UTGhTJOEKY6XN82a0sSuNkJf0_tCGZre6Xyh4muqR44P9kuQnt6C-L-CfdiCAMkR26oDGp8yjA3G7JQnKXDktfWmKKALJuW/s1600/con+marca+de+agua.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiTZRMaSZ9L-Hc2VrCnxB9FoUdf_lDDlWuYU05DXy6Z2x41UTGhTJOEKY6XN82a0sSuNkJf0_tCGZre6Xyh4muqR44P9kuQnt6C-L-CfdiCAMkR26oDGp8yjA3G7JQnKXDktfWmKKALJuW/s640/con+marca+de+agua.jpg" width="539" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">1.-Nicolás Valdés, Ría de Rivadeo, <i style="text-align: justify;">Memoria descriptivo-militar de la provincia de Asturias y anteproyecto de la defensa de su costa, </i><span style="text-align: justify;"><i>Madrid, 1869</i></span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4307" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4306" style="margin: 0px;">
<span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4310" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> A dixitalización dos archivos levóu por un lao <span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">á</span> democratización del sou estudio abríndolos a todos aquelos que tein interés por elos y, por outro, a úa busca máis estensa que deixa atopar documentos inéditos ou pouco conocidos pol publico máis interesao (cuatro oyos ven máis que dous).</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; text-align: justify;">
<div style="margin: 0px;">
<br /></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4444" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4443" style="margin: 0px;">
<span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4442" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> El plano qu'acompaña esta entrada é un dos máis guapos que v<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">í</span>ramos hasta agora da Ría del Eo y tamén <span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">ú</span>n dos máis desconocidos, polo menos pral que suscribe y anque ún teña afición polas cousas da Ría, incluindo a súa cartográfia. Nun figura na colección de planos y cartas marinas publicadas ha<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">i</span> poucos anos en Ribadeo nin nas principales coleccióis de cartografía esistentes na rede. </span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4467" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-align: justify;"><br /></span></div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4467" style="background-color: white; margin: 0px; text-align: left;">
<span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4478" style="text-align: justify;"><span style="font-family: HelveticaNeue, Helvetica Neue, Helvetica, Arial, Lucida Grande, sans-serif;">S</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">e</span><span style="font-family: HelveticaNeue, Helvetica Neue, Helvetica, Arial, Lucida Grande, sans-serif;"> é conocido ou non, a verdá é qu'é el de menos y eu vou tratalo como s</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">e</span><span style="font-family: HelveticaNeue, Helvetica Neue, Helvetica, Arial, Lucida Grande, sans-serif;"> nun lo fose pr</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">á</span><span style="font-family: HelveticaNeue, Helvetica Neue, Helvetica, Arial, Lucida Grande, sans-serif;"> mayoría. El plano forma parte da </span><i id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4477"><span style="font-family: HelveticaNeue, Helvetica Neue, Helvetica, Arial, Lucida Grande, sans-serif;">Memoria desc</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">riptivo-militar de la provincia de Asturias y anteproyecto de la defensa de su costa</span></i><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> que fixo Nicolas Valdés y Fernández, coronel d'inxenieiros del Exército. Trátase d'un manuscrito fechao en Madrid en xuyín de </span></span><span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4521" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">1869. Formóu parte da colección da Biblioteca d'Inxenieiros pro hoi ta depositao na Biblioteca Cent</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-align: justify;">ral Militar. El texto é úa memoria descriptiva das costas asturianas y das suas necesidades defensivas.</span></div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4523" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4522" style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4526" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4525" style="margin: 0px;">
<span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4524" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> El primeiro qu'hai que destacar é qu'el nome que ye dan al plano é el de <i>Ría de Rivadeo</i>, pro que nel testo da descripción fala tamén de <i>Ría del Eo</i> (outra vez esa coesistencia topónimica dos dous nomes da que xa temos falao).</span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4528" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4527" style="margin: 0px;">
<span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4530" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4529" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> El informe formánlo cuatro partes: úa descripción da costa y dos sous portos máis principales; úa proposta de medidas defensivas; úa valoración económica del coste das medidas y, pr'acabar<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">,</span>os planos d'esos portos y da costa asturiana en xeneral.</span></span></div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4531" style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4534" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4533" style="margin: 0px;">
<span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4532" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Como este blog trata máis que nada d'imaxes, hemos falar primeiro del Plano. Nél figuran os sitos pra poñer as baterías de cañóis que se propoñía faer pr<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">á</span> defensa da Ría: tres nel lao asturiano y d<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">ú</span>as nel galego. Tamén se pode observar a rede de camíos das Figueiras d'aquela época, os canales da Ría (que marca 3 ou 3,5 metros nel canal das Figueiras na <span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">v</span>azamar) y as arribadas que forman as ribeiras da Ría. Ta pintao con acuarela, lo que ye d<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">á</span> un valor pictórico adicional.</span></div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4535" style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4538" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4537" style="margin: 0px;">
<span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4536" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> El testo da descripción é tan interesante como el plano, polo que lo reproducimos a continuación. Pode observarse qu'os problemas cos tesóis d'arena xa esistían naquelos tempos (el que máis esmole al autor é el <span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4545" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">tesón </span>del Bo<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">i</span>). A visión del <span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">c</span>oronel era a de faer da Ría un fond<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">i</span>adeiro pr<span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4593" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">á</span> <span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A</span>rmada de primeiro nivel convertindo os <span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">e</span>st<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">e</span>leiros da Lieira nun arsenal.</span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4563" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4562" style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4559" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4558" style="margin: 0px;">
<span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4557" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Respecto <span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">á</span>s defensas planiadas, propón 5 bater<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">í</span>as con un total de 44 cañóis máis un monitor en Ri<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">b</span>adeo (el monitor era un barco de guerra fluvial).</span></div>
<span class="im"><div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4561" style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #500050; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> El coste total das baterías había ser de 264.000 escudos máis el coste del monitor.</span></span></div>
</span><div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4630" style="margin: 0px;">
<span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4632" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4631" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Nada miyor que ler el testo da descripción y das defensas propostas pr'afondar na cuestión:</span></span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4633" style="margin: 0px;">
<br /></div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4634" style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">Páx</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">inas 112-124</span></div>
<div style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i><u>Castropol (Barres y Figueras)</u></i></span></div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4639" style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4638" style="text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4637" style="margin: 0px;">
<span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4636" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4635"> Ultimas poblaciones de Asturias y villa, Castropol, con ayuntamiento y cabeza de partido judicial con aduana de 4ª clase y ayudantía de marina, situada en una altura a la derecha y sobre la ria de Rivadeo, hallándose las casas agrupadas de 2 y 3 pisos, calles limpias y mal alineadas, con algunas plazas irregulares. El consistorio es un buen edificio modernamente reedificado y dispuesto a servir para el Ayuntamiento, juzgado y cárcel. Hay escuela de 1ªs letras, una buena parroquia con 3 naves, reloj y torre elevada y graciosa. Dos ermitas, una fuente publica con buenas y abundantes aguas, un paseo pintoresco en lo más elevado de la población y otro al N.</i></span></div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4730" style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4658" style="text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4657" style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i> El terreno es muy bueno, algo accidentado y produce grano, fruta y uva, manteniendo el ganado vacuno necesario para las labores, caballar, lanar y cabrio. Hay caza y pesca abundante, varios molinos harineros, telares de lienzo ordinarios, herrerías, siendo 40 ó 50 los buques que hacen el comercio de importancia en 800 a 1000 toneladas y otro tanto aproximadamente el de exportación.</i></span></div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4674" style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4663" style="text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4662" style="margin: 0px;">
<span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4661" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4660"> En la ayudantía de marina, existen matriculados 30 buques menores y 70 lanchas y embarcaciones pescadoras, correspondientes a todos los pueblos de la ria y a Tapia y Viavelez, con más de 600 marineros, 90 capitanes de costa y 70 pilotos.</i></span></div>
<div style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4685" style="text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4684" style="margin: 0px;">
<span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4683" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4682"> En cuanto a Barres y Figueras son dos poblaciones pequeñas dependientes del ayuntamiento de Castropol, situadas como este a la derecha de la ría del Eo, con aduana de 4ª clase Figueras y con un astillero a Barres. Esta última es feligresía que comprende 29 aldeas y caseríos (al que pertenece Figueras) con unas 400 almas y 2500 almas en total, comprendiendo 9 escuelas, 2 iglesias y varias ermitas o capillas. Las casas de ambas poblaciones son de uno y dos pisos mejores en Figueras que en Barres, formando anfiteatro desde las aguas de la ria por toda la ladera que la contiene.</i></span></div>
<div style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4698" style="text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4697" style="margin: 0px;">
<span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4696" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4695"> No lejos de la desembocadura del Eo se encuentra junto a la capilla de San Román una torre vigía, construida en 1843, de 19 metros de altura sobre el suelo y 48 metros sobre el mar. En ese mismo sitio se ven algunos vestigios de un castillo antiguo dominante de la entrada a la ria en combinación con el de la orilla opuesta cerca de Rivadeo. </i></span></div>
<div style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4755" style="text-align: justify;">
<div style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i> Todo el terreno de esta península es mediano de calidad y por consiguiente escasea la agricultura que en ella existe. Por algunos sitios es algo pantanoso y por otros áridas y solo a propósito para pinares.</i></span></div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4754" style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4714" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4713" style="margin: 0px;">
<span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4712" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4711"> Los caminos en todos estos pueblos son locales y solo algo regulares los que enlazan Figueras y Barres a Castropol y este a la Vega de Rivadeo. El general de la c<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">o</span>st<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">a</span> que pasa a Castropol se halla ya casi terminado como carretera.</i></span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4760" style="text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4759" style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4716" style="text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4753" style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i><u>Ria de Rivadeo</u></i></span></div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4715" style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4736" style="text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4735" style="margin: 0px;">
<span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4734" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4733"> Respecto a la grande y hermosa ría pocas palabras serán suficientes a demostrar la suma importancia que tiene militar y comercialmente considerada, pues basta echar una ojeada por la carta general cantábrica para convencerse de que este punto, esencialmente estratégico, es o puede ser el mejor puerto de refugio y la arteria principal de la riqueza de una gran parte de Asturias y otra no menos considerable de Galicia. Y efectivamente por la descripción hecha se puede asegurar, que desde antes del cabo de Peñas solo la concha de Artedo puede servir de refugio contra temporales del NO, siendo para ello más inferiores los demás puertos de toda la costa, mientras que esta gran ría, de segura, cómoda y espaciosa entrada en todos tiempos, abrigada después de todos los vientos y con excelentes condiciones para hacer de ella un buen puerto comercial, sería o podría ser el receptáculo de todo el cabotaje y el núcleo principal de toda las producciones que en Galicia y Asturias se dieran en más de 20 leguas de extensión, porque allí concurren todos los caminos y el general de la costa de Asturias, como la carretera de Lugo, y allí concurría el ferrocarril paralelo proyectado en el complemento de la red. </i></span></div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4791" style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4750" style="text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4749" style="margin: 0px;">
<span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4748" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4747"> En caso de guerra no puede menos de considerarse a Rivadeo y Castropol como un punto de apoyo y gran interés para proteger una escuadra en sus operaciones de agresión y vigilancia por todo el litoral, ya por la buena entrada, profunda y espaciosa de la ría, ya por la considerable extensión utilizable y por ser centinela avanzado del Ferrol, como también para ayudar en la defensa que proporcionadamente a su importancia ha de hacer Castro, Santoña, Santander y Gijón.= </i></span></div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4802" style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4806" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4805" style="margin: 0px;">
<span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4804" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4803"> Ahora bien formada esta interesante ría por las aguas del Eo y Suarón, confluentes en la Vega, que dista 2 leguas de Rivadeo y la extremidad de la ría, tiene un álveo de variado perfil, que en bajas aguas se reduce á un estrecho y tortuoso canal que la corriente ha trazado a través del fango y arenas conducidas por caudaloso Eo en sus 11 leguas de curso y tortuoso Suarón en sus 2 a 3 leguas de rápido camino entre las empinadas vertientes de las sierras que le alimenta<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">n</span>. Estas malezas por cuya formación también concurren algunos arroyos como el Ferreira y Fabal, acumuladas sin cesar, han podido llegar en pocos años a cegar la grande y abrigada ensenada conformada por Castropol, Barres y Figueras, y el centro de la ria por un gran banco, terminado más abajo de Castropol que amenaza invadir el fondeadero de Rivadeo, como va invadiendo ya la concha de Arnao formando el bajo del Buey, que no hace muchos años que no existía y que de más o menos asciende por el choque de las corrientes exterior e interior, y alimentado por el fango y arenas de la ensenada de Barres, terminará por formar una peligrosa barra que obstruya en su mayor parte el canal de entrada desde este banco a la costa al frente del Castillo de San Miguel. Entonces aparecerá una estrecha salida a las aguas de la ria cuya veloz corriente al descender la marea será tan fuerte que con dificultad se mantendrán en fondo los pocos barcos que con dificultad puedan pasar la nueva barra.</i></span></div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4834" style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4838" style="text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4837" style="margin: 0px;">
<span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4836" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4835"> Todo lo expuesto, aunque con la brevedad que requiere una memoria como la presente basta a demostrar: 1º. que la ria de Rivadeo forma un puerto de 1ª importancia para lo de fuera del litoral.- 2º. que importando sobre manera al comercio y amparo del cabotaje y defensa de la costa, que se regularice la corriente de esta ria, haciendo desaparecer los bancos de arena y fango anotados e impidiendo vuelvan a formarse desde bastante más arriba de Castropol, procurando utilizar las buenas condiciones de anclaje desde la concha de Arnao, es indispensable ya que otras obras no se lleven a cabo por lo costosas que se mantengan 2 o 3 dragas de primer orden con el correspondiente número de gánguiles sobre el banco del Buey al de Barres y el más dañoso de todos, entre Castropol y Rivadeo, cuyo limite llega ya al fondeadero de este ultimo punto con visible del comercio de una gran parte del país, ruina tal vez de muchos pueblos y contra los grandes intereses defensivos. Para la propuesta de este, se supone que así se hace, fundado al mismo tiempo en el gran deseo que de ello tienen los principales comerciales y propietarios del país. De este modo el astillero para pequeños barcos en Barres, llegará a ser un arsenal o taller de grandes construcciones.=</i></span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4849" style="text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4848" style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4860" style="text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4859" style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">Páxinas 205 - 211</span></div>
</div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4862" style="text-align: justify;">
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4861" style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
</div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span class="im" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 16px;"></span><span class="im" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 16px;"></span><span class="im" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; font-size: 16px;"></span></span>
</span>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4866" style="background-color: white; font-family: HelveticaNeue, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, "Lucida Grande", sans-serif; text-align: justify;">
<span class="im"><div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4865" style="margin: 0px;">
<span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4864" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4863"><u>Viávelez y Ría de Castropol y Rivadeo.</u>= El astillero de Viávelez, representado en plano en la última lámina aunque ofrece entrada y fondo a mares mayores es tan estrecha aquella y tan dominada se halla por las empinadas alturas inmediatas que forman todo el puerto, que con dificultad llegaría entrar ningún barco enemigo si se apostaran fuerzas de tiradores en una de las puntas de entrada y más aún si se ejecuta alguna batería de circunstancias. Por lo cual y en razón a que los contrarios perderían camino para mejores empresas y teniendo en cuenta el poco fruto que se podría prometer en país tan pobre como el que allí se presente, parece natural creer que fueran otros puntos los que merecieran la atención del conquistador. Únicamente el Pirata pudiera pensar en Viávelez, pero contra este caso ya se ha indicado que bastan las fuerzas del país.</i></span></div>
<div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4865" style="margin: 0px;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
</span><div id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4882" style="margin: 0px;">
<span id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4881" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i id="m_-8024454417227496028yui_3_16_0_ym19_1_1476974769694_4880"> En cuanto a la gran ría de Rivadeo sucedería justamente lo contrario, no solo por el gran fondo que hay al principio de ella, a pesar del mucho terreno que va ganando el aterramiento ocasionado por los rios Eo y Suarón, sino porque las poblaciones de Rivadeo (perteneciente a Galicia), Castropol, Figueras y otras más poco distantes y el terreno casi llano y bastante productivo, son motivo para excitar la codicia del enemigo y elementos para una cabeza de base de operaciones. Estas ventajas inducirían al enemigo a establecer aqui su baluarte principal de apoyo, tanto más necesario para asegurarse de Asturias, cuanto indispensable para contener las trop<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">a</span>s que operan definitivamente en Galicia. Y efectivamente, dueño de este punto el enemigo si ha podido vencer la fuerza en él acantonada, llegaría fácilmente a tomar por la espalda las diversas baterías de los puertos y más antes indicadas, quedándole llano y expedito el camino para dirigirse casi con seguridad a Gijón y Oviedo y todo el país en consecuencia. Vienen pues a Figueras, Castropol y Rivadeo en primer término, exigiendo por lo tanto la más obstinada defensa. A este fin se deberán levantar las 5 baterías indicadas en el plano general de la ría: 2 a la izquierda y 3 a la derecha, de las cuales las 2 más avanzadas han de poder llevar fuego al exterior y canal de la ría, y las restantes batir la Concha de Arnao, punto de paso y fondeaderos. Todas ellas serán acasamatadas, de 10 piezas las 2 primeras 8 cada una de las restantes dipticas ó en arco de circulo las primeras y rectas las últimas. Con estas baterías y un monitor que actúe al pie de Rivadeo, directamente sobre el canal se puede considerar la ría perfectamente defendida contra toda agresión; no habiendo necesidad de analizar la marcha del ataque y defensa porque desde luego se comprende que 44 piezas fijas y bien acondicionadas, que pueden fugar a la vez más una o dos de gran calibre del monitor, han de exigir para su destrucción 8 o 10 barcos blindados de primer orden que con toda probabilidad no se expondrán a combatir un pueblo solo siendo probable que la respetable fuerza que supone este punto sera bastante a contener al enemigo y privarle de la ocupación de tan importante base de apoyo.</i></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpfxlz3IYzTqIbN2QTOwik5OOX-AOc52sQ1no6LcXPxK5OWmP-ver202VZ9ekv9R-tXfYJ5__2L3dgX3MR34drVrjdkx7ipOjhyphenhyphenlRGcqvk7ny2ZvLTGhxsTC-3OvqQKhNlhjQZ6_xuRSJp/s1600/costa+d%2527asturias.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpfxlz3IYzTqIbN2QTOwik5OOX-AOc52sQ1no6LcXPxK5OWmP-ver202VZ9ekv9R-tXfYJ5__2L3dgX3MR34drVrjdkx7ipOjhyphenhyphenlRGcqvk7ny2ZvLTGhxsTC-3OvqQKhNlhjQZ6_xuRSJp/s1600/costa+d%2527asturias.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="text-align: justify;">2.-<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"> </span></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">Nicolás Valdés, Costa de Asturias, <i style="text-align: justify;">Memoria descriptivo-militar de la provincia de Asturias y anteproyecto de la defensa de su costa, Madrid, 1869</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com233794 Figueras, Asturias, España43.5378955 -7.020950500000026343.526385 -7.0411205000000265 43.549406 -7.0007805000000261tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-23992079449014113022016-10-13T18:40:00.002+02:002016-10-18T18:37:43.248+02:00Región: diario de la mañana<div style="text-align: justify;">
<div class="t pg-1m0 pg-1x0 pg-1h2 pg-1y2 pg-1ff1 pg-1fs0 pg-1fc0 pg-1sc0 pg-1ls0 pg-1ws0" style="-webkit-text-stroke: 0.015em transparent; background-color: white; bottom: 685px; font-family: pg-1ff12; font-size: 44px; height: 36.2871px; left: 84.96px; line-height: 1.00293; position: absolute; text-align: left; text-shadow: none; transform-origin: 0px 100% 0px; transform: matrix(0.25, 0, 0, 0.25, 0, 0); unicode-bidi: bidi-override; visibility: visible; white-space: pre;">
<br /></div>
<div class="t pg-1m0 pg-1x0 pg-1h2 pg-1y8 pg-1ff1 pg-1fs0 pg-1fc0 pg-1sc0 pg-1ls0 pg-1ws0" style="-webkit-text-stroke: 0.015em transparent; background-color: white; bottom: 592.3px; font-family: pg-1ff12; font-size: 44px; height: 36.2871px; left: 84.96px; line-height: 1.00293; position: absolute; text-align: left; text-shadow: none; transform-origin: 0px 100% 0px; transform: matrix(0.25, 0, 0, 0.25, 0, 0); unicode-bidi: bidi-override; visibility: visible; white-space: pre;">
<br /></div>
<div class="t pg-1m0 pg-1x0 pg-1h2 pg-1y8 pg-1ff1 pg-1fs0 pg-1fc0 pg-1sc0 pg-1ls0 pg-1ws0" style="-webkit-text-stroke: 0.015em transparent; background-color: white; bottom: 592.3px; font-family: pg-1ff12; font-size: 44px; height: 36.2871px; left: 84.96px; line-height: 1.00293; position: absolute; text-align: left; text-shadow: none; transform-origin: 0px 100% 0px; transform: matrix(0.25, 0, 0, 0.25, 0, 0); unicode-bidi: bidi-override; visibility: visible; white-space: pre;">
<span style="background-color: transparent; font-family: arial, helvetica, sans-serif; text-align: justify;"> </span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> El diario </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Región</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> publicóuse en Uviéu
entre os anos 1923 y 1983 pola Editorial Gráfica Asturiana. El subtítulo </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Diario
de la mañana</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> nun lo usaron hasta el ano 1933, pro parecéume acertao titular
a entrada del blog d’este xeito. Foi un diario con abondo uso de material
gráfico, lo que nos deixa trer us contos recordos y algúa qu’outra ayalga. As
fotos qu’amostramos aquí vein dos númaros custodiaos pol Real Instituto d’Estudios
Asturianos (RIDEA), que tán dixitalizaos y poden consultarse na Biblioteca
Virtual de Prensa Histórica del Ministerio de Cultura. A calidá das fotos nun é
a miyor porque tán sacadas directamente del periódico. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJJ6PqAca_uSv7SchJxHHIqlMHw7RHz5xyKoCkLM27OmsNswFkmUSAN33gkbGcERgm0dddumoTkFdUN34HO__24BLkcEvAAc1B3djMCplUcCiLigqbOw9Yir_aWTerbphQ5gFgZSvCbBee/s1600/1++5+MARZO+1924.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="492" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJJ6PqAca_uSv7SchJxHHIqlMHw7RHz5xyKoCkLM27OmsNswFkmUSAN33gkbGcERgm0dddumoTkFdUN34HO__24BLkcEvAAc1B3djMCplUcCiLigqbOw9Yir_aWTerbphQ5gFgZSvCbBee/s640/1++5+MARZO+1924.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">1<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">.-A.Fernández, <i>Región</i>, 5 de marzo de 1924</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="es"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> A primeira das fotos é pra min a máis
interesante pol sou interés etnográfico. É úa foto del ano 1924 d’úa murga del
antroido (penso qu’a foto pode ser na plaza de San Foliz). El grupo vai con un
moneco (un <i>antruejo</i>, chámaye el redactor, palabra casteyana equivalente
al noso <i>antroido</i>) encima d’un burro. Nel víspora xa fora publicada úa
nova sobre el antroido na vila na que falaban d’estas murgas y tamén das
corridas de galos que s’amañaban nel lugar. Sobre as murgas cuntan que salían
polas aldeas d’alredor el sábado antias del domingo d’Antroido. Fruto d’esas
escursióis xuntaban ovos (vese un bon cesto na foto), xamón y embutidos cos
qu’amañaban úa búa fartura. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="es"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> El corresponsal cunta cómo as murgas inda
se xuntaban, anque as festas del Antroido foran muito a menos (algo qu’achaca
al emigración), pro el outro costume, as corridas de galos, xa nun se faía.
Sobre este tema escribe J. M. (qu’é como firma): "El espectáculo más
suntuoso que se daba era la corrida de gallos. Se celebra el domingo en la
plaza del Comercio y el martes en la explanada del muelle. Asistía todo el
vecindario, y venía mucha gente de los pueblos inmediatos, sobre todo de
Castropol y Barres. De una cuerda, extendida de un extremo a otro, se colgaba
uno y más gallos. Los jóvenes de la villa, ataviados con vistosos y flamantes
trajes, empuñando un sable, atacaban al gallo hasta que le cortaban el cuello.
El acto duraba un par de horas, y en este espacio de tiempo reinaba en la plaza
una estruendosa algazara. Cuando se daba fin, la gente recorría el pueblo en
alegre comitiva, tocando diferentes instrumentos musicales. Con los gallos
muertos se hacía una suculenta comida. Junto a las mascaradas y murgas, había
con frecuencia ordenadas comparsas, que se formaban con elementos
estudiantiles, entonces muy nutridos en esta villa y otros que venían de
Castropol y Ribadeo" (<i>Región</i>, <st1:date day="4" ls="trans" month="3" w:st="on" year="19">4 de marzo de 19</st1:date>24).</span><o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgClytRk5Xvt57unxwOB_KyGa4Om6W8XfH5k4kUuMz4h5O3jyUPhZUXc5vkS8HvV_l_uSSWM8ht46_Ie3gORVGSyW4lombLrb_d6YqS0SwkF5XKYpyXYFSlnIsv980zaXn0Yo2FdKUHoPf0/s1600/2+7+AGOSTO+1924.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgClytRk5Xvt57unxwOB_KyGa4Om6W8XfH5k4kUuMz4h5O3jyUPhZUXc5vkS8HvV_l_uSSWM8ht46_Ie3gORVGSyW4lombLrb_d6YqS0SwkF5XKYpyXYFSlnIsv980zaXn0Yo2FdKUHoPf0/s640/2+7+AGOSTO+1924.jpg" width="476" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">2.- Mancio, <i>Región</i>, 7 d'agosto de 1924</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="es"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> A segunda das fotos corresponde al acto
da bendición del Cuartel dos carabineiros (na casa que máis tarde foi el
Chevalier y despos el Andorra). Participaron nel acto el alcalde de Castripoll,
Francisco Campoamor; el primeiro tenente d’alcalde, José Castro Valdés; el tenente
coronel dos carabineiros da Comandancia d’Uviéu, José de Diego Abadía; el
responsable del goberno nel partío, Alejandro Velarde; y muitas máis
autoridades. Celebróuse a bendición con úa misa cantada pol cura da parroquia
naquelos tempos, Inocencio Cotarelo, cua capiya de música dirixida por Enrique
Murias. Fíxose despós a procesión de Santiago (celebraron a festa el mesmo día)
hasta el cuartel, con banda de música y un piquete de carabineiros. A madrina
del acto fora María del Rosario Trénor y a bandeira izóula nel mástil Mariano
Hernández, comandante dos carabineiros das Figueiras.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="es"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> As outras fotos forman parte d’un
reportaxe fotográfico que fixo el diario con motivo da visita da Súa Alteza
Real el Príncipe d’Asturias Alfonso de Borbón y Banttenberg, fiyo del monarca
Alfonso XIII. Debe faltar algúa porque faltan un par de páxinas, precisamente
unde se narra a visita del príncipe ás Figueiras polo que nun podo cuntar muito
del que dixeron as crónicas. Dicen el <i>ABC</i> y <i>La Vanguardia</i> nas
súas novas da visita que foi recibido na Ribeira a úa da tarde polos señores de
Trénor, el capitan xeneral interino y el xeneral de Feijoo, comendo nel Palacio
y pasando despós a Castropol y Ribadeo, y volvendo á tardía pra tomar un
refresco nel Palacio y seguir viaxe camín de Luarca xa de noite.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="es"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Nas fotos que siguen podemos ver varios
detalles narrados nas crónicas: as casas engalanadas (nun vemos as casas pro si
el edificio da rula), a motora cua que se salióu pola Ría, os somatenes, etc.
Espero d’aquí a pouco poder completar esta entrada da visita real con algúa
foto máis se é qu’esiste.</span><o:p></o:p></span></div>
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiMjtb1GbrJVgdlyQKXnvoycyixdDr_3fRGrcEN1LZ_4_nVHwUOnV_qsfSgV8Iya1Q7iOKlEKkBWckXnQOREhF9EfuR2xjfDJQvuxoUd545jlymB02vEc8EupZJYvaqh-cRqRIX0ErfjHd/s1600/3+30+AGOSTO+1925+4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiMjtb1GbrJVgdlyQKXnvoycyixdDr_3fRGrcEN1LZ_4_nVHwUOnV_qsfSgV8Iya1Q7iOKlEKkBWckXnQOREhF9EfuR2xjfDJQvuxoUd545jlymB02vEc8EupZJYvaqh-cRqRIX0ErfjHd/s640/3+30+AGOSTO+1925+4.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">3.- Buelta, <i>Región</i>, 30 d'agosto de 1925</span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0hT1PPV2bvtwieBC0Tw_uZQLiHfIZF8ZXv6Gxpml6Fkw6NEFJp4LYAget_gjOJaA-Y4ZrY8LpiMP_qsZIY0jxlGWg2WAVG16ZSoVYSfnsskGebCK1bNdb817GWwlnNVGn9DxtoO7T05mg/s1600/4+30+AGOSTO+1925+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="435" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0hT1PPV2bvtwieBC0Tw_uZQLiHfIZF8ZXv6Gxpml6Fkw6NEFJp4LYAget_gjOJaA-Y4ZrY8LpiMP_qsZIY0jxlGWg2WAVG16ZSoVYSfnsskGebCK1bNdb817GWwlnNVGn9DxtoO7T05mg/s640/4+30+AGOSTO+1925+3.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">4.-</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">Buelta, </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">Región</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">, 30 d'agosto de 1925</span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgExiGoBgHOUN_XJ0j4Qj7GRsh4Qt88_dcpPrSCRWLTQD8_inK8cJkDvKHKTSscisdLWJ7k-rF2rfnJW8wZfd9mqo5MN6ltPLIRYartSQJzx5w5VyT674g1JFlqnuyNkvKcB8JD78bn2ae6/s1600/5+30+AGOSTO+1925+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="481" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgExiGoBgHOUN_XJ0j4Qj7GRsh4Qt88_dcpPrSCRWLTQD8_inK8cJkDvKHKTSscisdLWJ7k-rF2rfnJW8wZfd9mqo5MN6ltPLIRYartSQJzx5w5VyT674g1JFlqnuyNkvKcB8JD78bn2ae6/s640/5+30+AGOSTO+1925+2.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">5.-</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">Buelta, </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">Región</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">, 30 d'agosto de 1925</span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrIWO6Ia9o3k8TU2RBzDz_qCMP2iYWMusQWwKFP6DzQl1lco1jIT1ONI8w_nyF-M6xAgXeOY8okoTamHAonpGtz2hIavoe9kj89OiQ-GzbwLnqr9z7mgucgwP3vuXJPtIZRzPBG-aaMzSh/s1600/6+30+AGOSTO+1925+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrIWO6Ia9o3k8TU2RBzDz_qCMP2iYWMusQWwKFP6DzQl1lco1jIT1ONI8w_nyF-M6xAgXeOY8okoTamHAonpGtz2hIavoe9kj89OiQ-GzbwLnqr9z7mgucgwP3vuXJPtIZRzPBG-aaMzSh/s640/6+30+AGOSTO+1925+1.jpg" width="539" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">6.- </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">Buelta, </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">Región</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">, 30 d'agosto de 1925</span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-Tt6dtwltCeWtcUxjd4DSwEYpagrgp2nw_aTpDYWj4KcON95q60gsOGWYp1ddOESeMNvEcRuFqtsjSkUSnnbFP5JBr8ZEAo0Qt3y4AKxwZi0YwSMk0MfMJPTStfFf6PhAutF2YU1A09j4/s1600/7+30+AGOSTO+1925+5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="452" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-Tt6dtwltCeWtcUxjd4DSwEYpagrgp2nw_aTpDYWj4KcON95q60gsOGWYp1ddOESeMNvEcRuFqtsjSkUSnnbFP5JBr8ZEAo0Qt3y4AKxwZi0YwSMk0MfMJPTStfFf6PhAutF2YU1A09j4/s640/7+30+AGOSTO+1925+5.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">7.- </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">Buelta, </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">Región</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">, 30 d'agosto de 1925</span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQmc2P-oGTNtzJJJ9ZB41ee3Mx36upzZSZbP_VBtQqrmuhG2YEtcG4A-0zwc_Kg5hgWaypOBKnqy4iGo_eQzIPTiwIDsbL7x54nSzGs_A9ohIo88uWjYL4bB3ks4zYDEO9q7MyUQYVDgxL/s1600/8+10+OCTUBRE+1925+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQmc2P-oGTNtzJJJ9ZB41ee3Mx36upzZSZbP_VBtQqrmuhG2YEtcG4A-0zwc_Kg5hgWaypOBKnqy4iGo_eQzIPTiwIDsbL7x54nSzGs_A9ohIo88uWjYL4bB3ks4zYDEO9q7MyUQYVDgxL/s640/8+10+OCTUBRE+1925+1.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">8.- Anónimo, <i>Región</i>, 10 d'outubre de 1925</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="es"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> A foto que precede estas renguileiras nun
la temos que confundir cua postal aparecida da colección Ría del Eo. A postal é
del ano 1905 se nun m’engaño y a foto da Lagúa é veinte anos máis tarde, pro
case nun se notan cambeos. Se reparamos ben, podemos ver el empezo del Río de
Santiago. Tanto esta como a que vén despós nun tán relacionadas con artículo ningún
del periódico, senón que s’engloban en reportaxes fotográficos que faían baxo
el título <i>Aspectos Asturianos</i>. A foto da caye Covadonga que sigue xa la
conocíamos pola súa publicación en <i>El Progreso de Asturias</i> da Habana,
polo que entendemos qu’el sou autor é Celestino Álvarez González.</span><o:p></o:p></span></div>
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKyMbDK_EF0Y6YFwfe8AzB0wyD136CWRey52w7qFEwWMkamf347bH8dYu_Mbd-qKTMzbV9s8SfZKlvSnw59JXQUrYnzmDClcq0GEh6yra-0MGDz7Pgk3o47YGRrybNvMZgjtrSNu-124aC/s1600/9+10+OCTUBRE+1925+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKyMbDK_EF0Y6YFwfe8AzB0wyD136CWRey52w7qFEwWMkamf347bH8dYu_Mbd-qKTMzbV9s8SfZKlvSnw59JXQUrYnzmDClcq0GEh6yra-0MGDz7Pgk3o47YGRrybNvMZgjtrSNu-124aC/s640/9+10+OCTUBRE+1925+2.jpg" width="388" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">9.- Anónimo, </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;">Región</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">, 10 d'outubre de 1925</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8sLa7glfZaHTZ1W19FlQce24pqafI5zMu-WUGjwBw5ayXi_axdzYcB89856Rwskqbjf4WRJ13cLhoee0lJrgk-hgWsSulVYlDildOyBa92u4XtrgTbcoXC8hfAGExA5rePZBBY9VaFTSX/s1600/10+25+FEBRERO+1926.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="449" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8sLa7glfZaHTZ1W19FlQce24pqafI5zMu-WUGjwBw5ayXi_axdzYcB89856Rwskqbjf4WRJ13cLhoee0lJrgk-hgWsSulVYlDildOyBa92u4XtrgTbcoXC8hfAGExA5rePZBBY9VaFTSX/s640/10+25+FEBRERO+1926.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">10.-Modesto, <i>Región, </i>25 de febreiro de 1926</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="es"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Esta outra foto tampouco nun ten artículo
ou nova algúa aparte del pé de foto. Trátase d’un posao que fixeron os actores
del sainete <i>El Trato</i>, qu’escribira Francisco Fernández-Arias Campoamor y
que fora estrenao nas Figueiras nel ano <st1:metricconverter productid="1926. A" w:st="on">1926. A</st1:metricconverter> edición d’esta obra que fixo Xosé
Miguel Suárez Fernández foi publicada nel ano 2005 pola Asociación Cultural
Rapalacóis. Nesa edición incluyése úa foto da representación y outra del
cartel, pro esta foto era desconocida hasta el momento. Un día hei faer úa
entrada máis estensa sobre esta obría escrita en galego-asturiano y que debe
ter merecido reconocemento pola nosa parte.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="es"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Das fotos que vein agora pouco podemos
decir. Son interesantes algúas dende el punto de vista topónimico prá polémica
del nome da Ría: como se pode ver, salen dúas col nome de Ría del Eo y outra
col nome de Ría de Ribadeo. Como era habitual nel época, usaban ás veces el
topónimo <i>galego</i> pra temas relacionados cua navegación (un naufraxo neste
caso), pro el nome d’uso xeneralizao na prensa nun era outro qu’el de Ría del
Eo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="es"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Sobre a nova del naufraxo (que si ten
crónica nel diario) indica que se trata d’<i>El Fornel</i>, un barco construido
en Inglaterra en 1892, de <st1:metricconverter productid="25,87 metros" w:st="on">25,87
metros</st1:metricconverter>, 106 toneladas de desprazamento y 7 tripulantes
(que se salvaron). Embarrancóu pola "densa niebla" condo iba dende
Foz hasta Xixón cargado de madera.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="es"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> En fin, un pouco máis d’historia gráfica
que fai ter un pouco de señardá por úa época na qu’As Figueiras rezumaba
actividá polos cuatro costaos.</span><o:p></o:p></span></div>
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge6DD5JLI4tOJb2quVCI5VF19OEY-4YUo82rZWM0cKAZhVFNQzXRhuDnwv8V9IVrjWQtsmcC4of3ghHeYeo0TjsY6mQIHk-f3ZgHNX6-30R30bfcYBE6gqq7wk_Ra8-6wA-n9asA71kbTG/s1600/11+26+ABRIL+1927.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="411" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge6DD5JLI4tOJb2quVCI5VF19OEY-4YUo82rZWM0cKAZhVFNQzXRhuDnwv8V9IVrjWQtsmcC4of3ghHeYeo0TjsY6mQIHk-f3ZgHNX6-30R30bfcYBE6gqq7wk_Ra8-6wA-n9asA71kbTG/s640/11+26+ABRIL+1927.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">11.- Gómez, <i>Región</i>, 26 d'abril de 1926</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgapiXNcJ8Tp516je50YzQQmtto1w9umJb7sUJZ18OMza_WapMakqcczW8_KTXCwFaTJwnL1XjXE2MAuD51jBINlBukTLLCIcqvjy5lY88yunSla9mJZW1dWIj6wiu2PPAeMItH6zTF58g/s1600/12+25+DE+MAYO+1927.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgapiXNcJ8Tp516je50YzQQmtto1w9umJb7sUJZ18OMza_WapMakqcczW8_KTXCwFaTJwnL1XjXE2MAuD51jBINlBukTLLCIcqvjy5lY88yunSla9mJZW1dWIj6wiu2PPAeMItH6zTF58g/s640/12+25+DE+MAYO+1927.jpg" width="636" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">12.- Lancio, Región, 25 de mayo de 1927</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRDkCwcU2aDY94gbaYrPSdDNmekoBJNHdhcBlDxVu2CgSgobhFbjZVJxZgSshpOFVAiJ0gPNkcvNqYxK_RuSj7AVqFh_jPrUQeG5kKUo9jyQL-0XkqhqoDVLVC3nrsyrIYN6IlduGgCEMJ/s1600/13+3+FEBRERO+1931.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRDkCwcU2aDY94gbaYrPSdDNmekoBJNHdhcBlDxVu2CgSgobhFbjZVJxZgSshpOFVAiJ0gPNkcvNqYxK_RuSj7AVqFh_jPrUQeG5kKUo9jyQL-0XkqhqoDVLVC3nrsyrIYN6IlduGgCEMJ/s640/13+3+FEBRERO+1931.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">13.- Anónimo,<i> Región</i>, 3 de febreiro de 1931</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4xrx6JW7zyREZC3f0PhyphenhyphenspBA5XY829DjsEz_EkEy3WVnYCojgjMYBierxOwozxBpTU4HEmCiiDp9Fc3RwmpMPde2gFaxyg7J2N2MdH5eXnLsaSTAKgriXs6ihrCMh8HjQdVJtLsq1CPLA/s1600/14+04+FEBRERO1931.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="483" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4xrx6JW7zyREZC3f0PhyphenhyphenspBA5XY829DjsEz_EkEy3WVnYCojgjMYBierxOwozxBpTU4HEmCiiDp9Fc3RwmpMPde2gFaxyg7J2N2MdH5eXnLsaSTAKgriXs6ihrCMh8HjQdVJtLsq1CPLA/s640/14+04+FEBRERO1931.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;">14.- Anónimo, <i>Región</i>, 4 de febreiro de 1931</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE-u1CVLzwYkFx-VDJlutbYdXmikgmbUo7wr8LT3maCAl_nuFst_UyHRPSlaHdyLpN1dREouOYpQjTEgAPbJj3qLwVmr5XjSa6x4tTaa0wl7AcwfRzRY79UFJmOAA3icKsmfDYWC7sec62/s1600/15+2+AGOSTO+1932.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="555" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE-u1CVLzwYkFx-VDJlutbYdXmikgmbUo7wr8LT3maCAl_nuFst_UyHRPSlaHdyLpN1dREouOYpQjTEgAPbJj3qLwVmr5XjSa6x4tTaa0wl7AcwfRzRY79UFJmOAA3icKsmfDYWC7sec62/s640/15+2+AGOSTO+1932.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;"><span style="font-size: xx-small;">15.- Anónimo, </span><i><span style="font-size: x-small;">Región</span></i><span style="font-size: xx-small;">, 2 d'agosto de 1932</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<br />Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com433794 Figueras, Asturias, España43.5378955 -7.020950500000026343.526385 -7.0411205000000265 43.549406 -7.0007805000000261tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-24236416623592317592016-04-03T22:45:00.002+02:002016-04-03T22:45:45.926+02:00El Progreso de Asturias<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> El <i>Progreso de Asturias</i> foi úa revista editada na Habana (Cuba) entre os anos 1919 y 1957. A súa fundación ta mui relacionada col Occidente asturiano y coa Sociedad de Naturales de Boal, y, máis en concreto, con ún dos sous fundadores, Celestino Álvarez González (1881-1957), que foi director da revista dende el sou nacemento hasta a súa morte.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> A revista avezaba a incluír nos sous númaros fotos de paisaxes d'Asturias pra ilustrar as novas que yes contaban del país a os emigraos asturianos, qu'eran os lectores d’aquela publicación, por eso presenta un bon fondo documental conservao hasta os nosos días por un neto del director y que foi adquirío pol Museo del Poblo d'Asturias (Xixón) xunto á colección da revista cuase completa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> As qu'espoño aquí son as fotos das Figueiras que topéi nel archivo. Pode haber algúa que sía conocida pro a min nun me sonan de velas nin publicadas en papel nin pola rede. A primeira d’elas, del ano 1930, mostra úa vista del Palacio dende A Canteira máis ou menos. Vense tamen A Ribeira y El Cotarelo. Nun primeiro plano (tapaos pol pé de foto), podemos estremar úa familia nel eiro (que ta labrao de meiz, si nun m'engaño). Na Ribeira vemos os burros ataos na entrada da caye Comercio y a Caseta dos Carabineiros.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHVISk3qwpgaVH9SGPpLt9D41YU_1UacyiWLWMSQlFxXCER-I4GhyphenhyphencOpzaKCkypKAEOmYY5NPNba7KKbTkc2T6SArtD23atF5i_GdosvZ1mgjfiqVRofeA2pZAmyH0iWXphMsOuPYLT7ds/s1600/26128conmarcamuseoyblog.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="435" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHVISk3qwpgaVH9SGPpLt9D41YU_1UacyiWLWMSQlFxXCER-I4GhyphenhyphencOpzaKCkypKAEOmYY5NPNba7KKbTkc2T6SArtD23atF5i_GdosvZ1mgjfiqVRofeA2pZAmyH0iWXphMsOuPYLT7ds/s640/26128conmarcamuseoyblog.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">1- Anónimo, <i>Vista de la Villa de Figueras</i>, 1930, Museo del Poblo d'Asturias.</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> A segunda d’elas é úa vista da Ribeira y dos xardíos del Palacio. Na Ribeira vemos un bon grupo de xente, cuase todas muyeres, que quizáis tían esperando a os homes que vein del mar. Tamén vemos algo d'actividá mariñeira (hai carros nel muelle que puideran tar esperando a descarga das dúas grandes embarcacióis que tán atracadas). El Pósito inda nun taba construído (a foto é del ano 1930, anque igual é máis veya porque nese ano figúrome qu'as obras del Pósito habían tar empezadas) y lo que si vemos son os bancos qu'había al son da carretera y qu'agora tán destrozaos. Nel pé de foto falan del porto “de Castropol”, nel sito del das Figueiras, y citan a Ría del Eo (ría Eo), ese nome que dicen algús qu’inventamos os asturianos nos anos 80 del siglo pasao.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipBaJnGfbhnxC-Nn3k3nuLSBN9UeKdRYc7Bzs86wbffVHRrIqrHdy2ClCW0spTH1bXm0SnWWZ9jbcm-qmPxRE3JuthMtFulo5AaKDNlg9b_2W7KTji9Qz1v3pr2fHqR5YfP7P0gx2sm7GQ/s1600/26139conmarcamuseoyblog2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="414" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipBaJnGfbhnxC-Nn3k3nuLSBN9UeKdRYc7Bzs86wbffVHRrIqrHdy2ClCW0spTH1bXm0SnWWZ9jbcm-qmPxRE3JuthMtFulo5AaKDNlg9b_2W7KTji9Qz1v3pr2fHqR5YfP7P0gx2sm7GQ/s640/26139conmarcamuseoyblog2.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">2- Anónimo, <i>Vista del puerto de Castropol</i>, 1930, Museo del Poblo d'Asturias. </span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Outra das fotos, del ano 1925, mostra As Figueiras dende el camín da Talaya, con todos os eiros qu'había nel Cotarelo y todo el paisaxe hasta os montes das Campas. A cuarta é del ano 1932 y enséñanos a carretera de Barres (por error indica nel pé de foto que Barres pertenece a Tapia) dende A Bouza de don Miguel hasta as escolas. Nela vemos dous carruaxes y, se reparamos un pouco, un peteiro de xente a pé, todo rodiao de terras mui ben labradas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYQGHRn2OHnVMpxSBhSPjRBX6sJgZOuI79KyphVHcqZrx3AnCdyjhDfDcY1pRv8Hys6OQwItP2kVNWAOG4nrOc9BPyTgJsQYST-lk2KZD3HOkiNkevuR65hkydyjYWerqmpcS9t7661nlK/s1600/R-+40991jpgconmarga3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="380" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYQGHRn2OHnVMpxSBhSPjRBX6sJgZOuI79KyphVHcqZrx3AnCdyjhDfDcY1pRv8Hys6OQwItP2kVNWAOG4nrOc9BPyTgJsQYST-lk2KZD3HOkiNkevuR65hkydyjYWerqmpcS9t7661nlK/s640/R-+40991jpgconmarga3.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">3- Anónimo, <i>Vista general de Figueras</i>, 1925, Museo del Poblo d'Asturias.</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4VbowsizwXBSHoN7AGeAxR9sqwi4RwLhpZVYfN-xcDkxYum7BtG1h533kqivnehu3yPZf2ZogjWw_6qPlpG08hpIBXDSvEhsvWCJvlcH5S0fBga7omao_vwe7ADjyRAa3JfBmJsNMMU6R/s1600/26165conmarcamuseoyblog4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="378" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4VbowsizwXBSHoN7AGeAxR9sqwi4RwLhpZVYfN-xcDkxYum7BtG1h533kqivnehu3yPZf2ZogjWw_6qPlpG08hpIBXDSvEhsvWCJvlcH5S0fBga7omao_vwe7ADjyRAa3JfBmJsNMMU6R/s640/26165conmarcamuseoyblog4.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">4<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">- Anónimo, <i>Tierras de labor y al fondo el pueblo de Barres, visto desde Figueras</i>, 1932, Museo del Poblo d'Asturias.</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Hai dúas fotos máis ben interesantes das cayes das Figueiras. Na primeira d’elas, de 1920, temos un primeiro plano da caye Covadonga, con úa farmacia qu'esistía na casa que máis tarde foi a fruteiría de Consuelo. Tamén podemos ver en detalle a electrificación das cayes da vila, as aceras construídas nun faía muito y a vestimenta da xente d’aquela época. El outra foto é da caye da Talaya: é chocante ver a xente na porta das casas da caye faendo un posao pral fotógrafo. Nestas últimas fotos el nome que ye dan nel pé de foto á vila é el de “Castropol”, por eso é normal que tampouco nun se conozan.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9_Kkws5rACWdneku18Ffbbd0PztTx9Jkw2NpQ0KC8RWLWjIuNCFHw79fpXS1XGHGL72cfC7FjUk0l_gnhYUkYDncy9LeKbDZ2RDONF9xdV7-wpzh7AT0B_JDfTq5zoA6nr_78iDIofrtD/s1600/26154conmarcademuseoyblog5.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9_Kkws5rACWdneku18Ffbbd0PztTx9Jkw2NpQ0KC8RWLWjIuNCFHw79fpXS1XGHGL72cfC7FjUk0l_gnhYUkYDncy9LeKbDZ2RDONF9xdV7-wpzh7AT0B_JDfTq5zoA6nr_78iDIofrtD/s640/26154conmarcademuseoyblog5.tif" width="498" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">5- Anónimo,<i> Vecinos de Castropol en una calle empedrada, junto a una farmacia</i>, 1925, Museo del Poblo d'Asturias.</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH9JaK70zPdrwdVhBGtSmfBRyBUqw4LnM2k7JyIQYVqUeh_NYE-WsKh2iHZ-1Ofc9bOETB9JPfjY2_mVU60cp4g1spYLE4zDZwQ2YnNzn4rva1UB-H9fUIASxXayJKrbJdyR2xZDO0LWlC/s1600/26131conmarca6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH9JaK70zPdrwdVhBGtSmfBRyBUqw4LnM2k7JyIQYVqUeh_NYE-WsKh2iHZ-1Ofc9bOETB9JPfjY2_mVU60cp4g1spYLE4zDZwQ2YnNzn4rva1UB-H9fUIASxXayJKrbJdyR2xZDO0LWlC/s640/26131conmarca6.jpg" width="342" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><i>6- </i>Anónimo<i>, Calle empedrada de la villa de Castropol,</i>1930, Museo del Poblo d'Asturias.</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> El fondo d’El Progreso de Asturias ten tamén outras fotos da comarca case desconocidas (eu teño copia d’úa foto das Campas y outra d’úa nena xugando na praya de Penarronda) y seguro qu'el sou estudio ha trer algúa sorpresa pra os interesaos na nosa zona.</span></div>
<div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Por último teño qu'agradecer al Museo del Poblo d'Asturias a súa colaboración sin a qu'esta entrada del blog nun houbera sido posible.</span></div>
Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-13240464133862407212015-07-28T18:05:00.000+02:002015-07-29T15:42:51.480+02:00Un cuadro das Figueiras de 1793. Comentario a un cuadro de Mariano Ramón Sánchez Pintado.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ9T_sR5F0Bpg2rw0sv3ZexouEljefZIEOIvSPs0hiVnU5gggWyY-8knj9F1B5Jy8rMTTm4-jL4pL_d4J0LEF6dVbBPAhMJzQgdnEfGe0LjSZzxFa7-DlSpY86k9MkrAr155iercowZ2UK/s1600/10055575+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ9T_sR5F0Bpg2rw0sv3ZexouEljefZIEOIvSPs0hiVnU5gggWyY-8knj9F1B5Jy8rMTTm4-jL4pL_d4J0LEF6dVbBPAhMJzQgdnEfGe0LjSZzxFa7-DlSpY86k9MkrAr155iercowZ2UK/s640/10055575+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> El cuadro qu'hai enriba destas líneas, y a ponencia que vos trascribo debaxo, foi obxeto del meu análisis nas III Xornadas d'Hestoria Local das Figueiras, penso que merece a pena traerlo a este blog d'imáxenes antiguas das Figueiras (a este ritmo vou ter que cambearye el nome al blog porque casi todo é a color por agora), tamén foi publicao nel libro das festas pro faltabanye todas as chamadas y bibliografía. Por certo, a copia que presentamos aquí é de muita máis calidá gracias a Juan Ignacio del Chalet. El comentario é el que sigue:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Os
dibuxos ou vistas antiguas da comarca occidental asturiana son abondo
escasas. É conocido el dibuxo da Ría del Eo dende Salías
(Castripol) que Pedro Grolliez dibuxóu entre 1782 y 1785<sup><a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3642176621908917912#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a></sup>
y tamén era conocida a esistencia del lenzo sobre el qu'ha tratar
esta ponencia<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3642176621908917912#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc"><sup>2</sup></a>,
un conocemento que nun supón, así y todo, que se vise muitas veces
el obra, inédita pral máis da xente. Querse dicir: a súa
esistencia era conocida, pro el obra era desconocida, máis aló d'us
poucos privilexaos.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Este
desconocemento xustifícase pola localización da pintura, porque
s’atopa nel Palacio da Zarzuela, que, como ben sabemos, é a
residencia oficial da Familia Real española. Nun se conoce tampouco
publicación algúa que recoya úa reproducción da pintura, nin
esposición da que formase parte, d'ei el meu atrevemento de
calificar como inédita esta obra.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Nel
dibuxo de Grolliez vemos úa imaxe un pouquín bucólica da Ría del
Eo, coas poblacióis das Figueiras y Ribadeo al fondo, pro que nun
deixa muito espacio pral estudio da evolución urbana ou d'outras
características importantes pral estudio histórico das poblacióis
máis aló del tráfico marítimo esistente, que denota úa actividá
comercial en mayor ou menor consideración.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> El
lenzo que vamos analizar é un pouco máis interesante pral estudio
da historia local. Dende el meu punto de vista, pode considerarse a
vista máis veya del porto das Figueiras (ou, máis concretamente, da
praya del Muelle das Figueiras), el qu’é xustificación abonda pra
este estudio.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Nun
pretendemos analizar a calidá artística del obra, pois nun somos
xente avezada a esas actividades, senón máis ben el valor
testimonial d’ela como elemento tresmisor da realidá del época.
Éche úa pena qu'al pintor nun ye dera por virar un pouquín a vista
á súa esquerda, pois sin duda había ser máis interesante inda
dende el punto de vista da historia local, enseñándonos as casas y
cayes das Figueiras d’aquelos anos.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> El
cuadro leva el titulo na esquina d'abaxo núa etiqueta ou cartela que
pon «<i>Figueras
de Asturias»</i>
y ta pintao en óleo sobre un lenzo de 55 x 90 cm. A pesar de
qu’oficialmente ta datao en 1796, a fecha da visita del pintor ás
Figueiras foi, tal y como imos ver, xunio de 1793. El sou autor é
Mariano Ramón Sánchez Pintado.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><b>El
encargo</b></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Sánchez
Pintado (1740-1822) era un pintor valenciano especializao en
paisaxes, marinas y miniaturas que s’incorpora en 1781 á nómina
de pintores al servicio de Carlos IV, primeiro condo este era
príncipe y, a partir de 1788, xa como rei, col encargo de realizar
úa colección de cuadros destinaos á decoración del Palacio Real Novo de Madrid<sup><sup>3</sup></sup>
hasta completar un total de 118 vistas non solo de portos, senón
tamén de pontes, arsenales, islas, bahías, etcétera.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> El
reinao de Carlos IV coincide cos últimos tempos da Ilustración.
Marcao polas ideas ilustradas, el rei foi mecenas d’este y d'outros
pintores de paisaxes, col qu’axudóu á medría del saber
xeográfico pro tamén al da pintura como elemento artístico. Temos
que ter en conta que d’estos tempos son os derroteiros das costas
d’España de Vicente Tofiño ou os trabayos cartográficos de Tomás
López. A colección había ser sin duda un bon complemento d’estos
trabayos cartográficos, sobre todo tendo en conta lo lonxe que taba
a Corte.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">El
método de trabayo</span></b></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> El
método de trabayo de Mariano Sánchez era ún dos máis avanzaos del
época se el que se buscaba era mostrar a realidá das vilas
d’España, pois utilizaba a cámara escura. Por esta razón,
podemos crer qu’a pintura qu'aquí vemos é ben fiel á realidá.
Nun sabemos mui ben se a cámara s’usóu
aquí ou non, pero, se la utilizóu, había ser máis ben «a modo de
guía»<i>
</i>que
como<i>
</i>«herramienta
última»<sup><sup>4</sup></sup><i>.</i></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> A
cámara escura é el antecedente da cámara fotográfica y usa el
mesmo efecto óptico (y qu'é el mesmo qu'el actual cámara de
fotos): a luz entra por un furadín feito na parede d'un cuarto y
proyecta a imaxe esterior na parede contraria, lo qu’usa el
ilustrador pra marcar as veiras d'esa mesma imaxe.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><b>A
visita </b>
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Viaxaba
el pintor, acompañao por un peón que molía a pintura, en dúas
caballerías (úa pra montar y outra pra levar a «cámara
obscura, mesa de campaña y demás equipaje»).
El pintor chega ás Figueiras en xunio de 1793, concretamente el día
10, y queda nel lugar hasta el 13 del mesmo mes.
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Salira
da Coruña pra Ribadeo el día 6 de xunio y chegara el día 8. Alí
tuvo hasta el día 10 de xunio; por esas dúas noites paga de pousada
28 rales de vellón. Por cruzar a ría cóbranye 12 rales y pola
pousada de tres noites nas Figueiras outros 26. El viaxe ha seguir
por Navia (unde ye cobran por pasar a ría namáis 4 rales, en
comparanza cos 12 das Figueiras) y continúa por L.luarca, Soutu
Lluiña, Xixón..., pasando a Cantabria antias de volver a Madrid.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">El
cuadro</span></b></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> El
cuadro móstranos básicamente úa vista das Figueiras del época
dende a praya del Muelle, unde vemos un primeiro plano da Fonte da
Ribeira y el muro que la separaría del Palacio, con Castripol y a
ría al fondo.
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> En
primeiro término algúas personas dedícanse a os labores
relacionaos col porto (vemos dous mariñeiros trabayando con un
risón, outros dous con un caldeiro, outro nun barco y úas muyeres
acarrexando augua da fonte). Nun segundo plano vemos úa tremenda
actividá mariñeira con hasta cinco embarcacióis ben definidas y
muitas máis velas al fondo. Vese mui ben toda acosta
hasta lo que pode ser a Punta de Rapalacóis. Hoi en día esa mesma
ribeira taría ocupada pola carretera, a Rula y el Pósito.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Penso
qu’a primeira embarcación que vemos pola esquerda podía tar
faendo augua na Fonte del Pelamio ou na de Rapalacóis, mentres qu’a
embarcación grande que vemos á dereta ta sin duda cargando algún
tipo de mercancia, provisión ou incluso faendo augua na fonte da
Ribeira.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><b>El
porto</b></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Naquela
época, el actividá principal del porto era a pesca de baxura y el
comercio de cabotaxe entre os portos pequenos del Cantábrico,
porque as comunicacióis por terra premiaban el uso d’embarcacióis
pra tresportes pequenos.
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Nun
temos datos esactos del porto das Figueiras dos anos noventa del
siglo XVIII. En 1753, nas respostas al Catastro del Marques de la
Ensenada indicaban na pregunta 37: «...
que en este dicho Coto ay diez y ocho navios, pertenecientes a otros
vecinos, como resulta a sus Relaciones y regulan quarenta y cinco
reales de Vellon por cada tonelada. También doce Lanchas de Pesca,
pertenecientes a dichos vecinos, según resultan de sus relaciones, y
regulan a cada una de utilidad al año, doscientos reales de
vellon»<sup><sup>5</sup></sup><i>.</i></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> En
conto al comercio marítimo, Pascual Madoz publica nel sou
diccionario, na entrada «Figueras»,<sup>
</sup>os
datos d'entradas y salidas de mercancías del aduana de cuarta clase
esistente nel porto en 1844. As principales importacióis son as 237
arrobas d’azucre, as 3.700 libras de coiro curtido, os 9.791
quintales de ferro ou as 884 libras de lin.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Entre
as esportacióis a outros portos del país, temos as 1.653 arrobas de
cravazón ou as 378.064 varas<sup><sup>6</sup></sup>
de lenzo del país (case el 90% das esportacióis totales asturianas
d’aquel ano<sup><sup>7</sup></sup>),
y figuran tamén 26.644 libras de carne salada y outros productos
como cebolas ou ovos.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Nun
figuran nesta relación productos tradicionales como el cal, que si
han ter ben importancia nas esportacióis del ano 1793, pois, según
Mejide Pardo, «de
1793 a 1797 entraron en A Coruña, con carga exclusiva de cal, 130
barcos, que procedían en su totalidad de Ribadeo, Figueras,
Castropol y Vegadeo»<sup><sup>8</sup></sup>.<i>
</i>Había
ser sin duda el cal dos sete caleiros esistentes na Lieira<sup><sup>9</sup></sup>.
Tampouco nun figura a madera, que se consideróu esportación
tradicional da comarca, pro quizás con máis importancia en épocas
anteriores.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><b>As
embarcacióis</b></span></div>
<div id="sdfootnote1">
<div class="sdfootnote-western" style="margin-bottom: 0.11cm; margin-top: 0.11cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> El
cuadro danos información tamén sobre el tipo d'embarcacióis que
s’usaban (se consideramos qu'el autor era ben realista y que,
comparando con outras vistas d’él, nun repite os modelos). Anque
nos adentremos nel campo das hipótesis, el barco da dereta ben
puidera tratarse d’un <i>patache</i><sup><sup>10</sup></sup> ou, máis seguramente, un <i>quechemarín</i><sup><sup>11</sup></sup>.
Tamén pode ser úa <i>chalupa</i>
del bonito,
pro a esistencia de bauprés fainos pensar outra cousa, porque estas
nun lo tían. As
lanchas que se ven máis al fondo poden ser <i>trincaos</i>,
embarcacióis tradicionales das Rías Altas qu’arbolaban un solo
palo cerca da proa con forte caída hacía a popa y que levaban úa
sola vela de grandes dimensióis<sup><sup>12</sup></sup>.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> É
destacable por outro lao que nun s’observan nítidamente velas
latinas entre as lanchas qu’aparecen na pintura: as máis d’elas
levan vela al tercio<sup><sup>13</sup></sup>.
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Polo
demáis, y pra ir concluindo, pouco podemos aventurar sobre a
vestimenta tradicional que leva a xente retratada nel paisaxe;
tampouco podemos falar de Castripol, pois nun temos nitidez abonda.
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> A
pesar dos muitos perós que ye podemos sacar a este análisis y a
pouca información que nos dá a perspectiva escoyida pol autor, debe
destacarse a valía que presenta como documento d'importancia pral
análisis da historia das Figueiras y que completa un pouquín máis
os datos que xa temos sobre a trayectoria d’este porto mariñeiro.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div id="sdfootnote1">
<div class="sdfootnote-western" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;">1 El
dibuxo de Pedro Grolleiz foi presentao na esposición de materiales
relacionaos coas Figueiras y a Guerra da Independencia que se amañóu
con motivo das II Xornadas d'Historia Local. Forma parte da
pinacoteca da Real Academia Española.</span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div id="sdfootnote2">
<div class="sdfootnote-western" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;">2 Ignoraba
al hora de escribir el artículo unde se anunciara anteriormente a
esistencia del cuadro en cuestión, máis tarde sacarónme del error
cua copia del artículo <i>Figueras de Asturias</i>, que M.A.Serrano
Monteavaro publicóu nel semanario La Comarca del Eo en fecha que
desconozco.</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote1">
<div class="sdfootnote-western" style="margin-bottom: 0.11cm; margin-top: 0.11cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;">3 GÓNZALEZ SANTOS, Javier (2004): «La vista de San Lorenzo y del Campo Valdés de Gijón: un cuadro del paisajista Mariano Ramón Sánchez Pintado para Jovellano<i>007.</i> <i>Archivo Español de Arte.</i> LXXVII. 308. 385-395. Http://archivoespañoldearte.revistas.csic.es</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;"><span style="text-align: -webkit-left;">4 DE LA MANO, José: </span><span style="text-align: -webkit-left;">J</span><span style="text-align: -webkit-left;">. </span><span style="text-align: -webkit-left;">Mariano Sánchez y las Colecciones de Vistas de Puertos en la España de finales del Siglo XVIII </span><span style="text-align: -webkit-left;">(2012) </span><span style="text-align: -webkit-left;">.</span><span style="text-align: -webkit-left;">Http//:www.josedelamano.com.</span></span></div>
<div style="text-align: -webkit-left;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;">5 A pergunta dicía testualmente: «37. Si hay algunos Individuos, que tengan Embarcaciones, que naveguen en la Mar, ò Rios, su porte, ò para pescar: quantas, à quien pertenecen, y què utilidad se considera de cada una à su Dueño al año».<i> </i><i>Interrogatorio a que han de satisfacer, bajo Juramento, las Justicias, y demás Personas, que harán comparecer los Intendentes en cada Pueblo. Real Decreto de 10 de octubre de 1749.</i></span></div>
<div id="sdfootnote2">
<div class="sdfootnote-western" style="margin-bottom: 0.11cm; margin-top: 0.11cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;">6 Según a Real Orde de 9 de decembre de 1852, pola que se determinaban as correspondencias entre as pesas y medidas métricas y as actuales en uso: úa arroba equivale a 11,5 kilogramos aprosimadamente; un quintal, a 46 kilogramos aprosimadamente; úa libra, a 0,46 kilogramos aprosimadamente; y a vara castellana, a 0,83 metros. Usando estos datos, as importacióis citadas son estas: 2.725 kilogramos d’azucre, 1.700 kilogramos de coiro curtido y 450.000 kilogramos de ferro. Entre as esportacióis: 19.000 kilogramos de cravazón, 12.500 kilogramos de carne y 313.000 metros de lenzo del país.</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote3">
<div class="sdfootnote-western" style="margin-bottom: 0.11cm; margin-top: 0.11cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;">7 OCAMPO SUAREZ-VALDES, Joaquín (1990): Campesinos y artesanos en las Asturias preindustrial (1750-1850). Silverio Cañada Editor, Uvieo: 308-317.</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote4">
<div class="sdfootnote-western" style="margin-bottom: 0.11cm; margin-top: 0.11cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;">8 Citao en MÉNDEZ PÉREZ DE PRESNO, Marcelino & LOMBARDERO RICO, Chemi (2005): Los hornos de cal en el extremo occidental asturiano. CEDER Oscos-Eo, Uvieo</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote5">
<div class="sdfootnote-western" style="margin-bottom: 0.11cm; margin-top: 0.11cm;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;">9 Ibid., p.</span></div>
<div id="sdfootnote1">
<div class="sdfootnote-western" style="margin-bottom: 0.11cm; margin-top: 0.11cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;">10 «[...] buque de tonelaje medio-pequeño que fue muy corriente en los puertos del Norte de España en la segunda mitad del siglo XIX [...] eran barcos toscos y robustos, que fueron muy numerosos en la matricula asturiana. Realizaban fletes de cortas distancias, generalmente llevando madera y mineral –cargas de poco valor por unidad de volumen—, y fueron los últimos supervivientes del tiempo de la vela: todavía bien entrado el siglo XX se veía a pataches del occidente asturiano o de Galicia cruzar el Cantábrico...».GARCÍA LÓPEZ, José Ramón (2010): <i>Historia de la marina mercante asturiana. Apogeo y ocaso de la vela</i> <i>(1840-1880)</i>. 2ª Edición, Museo Marítimo de Asturias, Lluanco: 94 y ss.</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote2">
<div class="sdfootnote-western" style="margin-bottom: 0.11cm; margin-top: 0.11cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;">11«[...] era poco más que una lancha mayor de pesca (las que en Asturias se denominaron lanchonas), y de estructura parecida. Se diferenciaban de ellas, aparte del mayor tamaño y tener bordas más altas, en que iban provistos de bauprés con botalón (palo que sale de la proa y que permite montar las velas denominadas foques) y destinaban la mayor parte del espacio para carga [...] solían tener una capacidad de carga que oscilaba entre las 10 y 40 toneladas, y muy rara vez superaba las 50 [...] fueron muy populares en las Asturias de la primera mitad del siglo XIX».<i> Ibid</i>., p. 95.</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote3">
<div class="sdfootnote-western" style="margin-bottom: 0.11cm; margin-top: 0.11cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;">12 RODRÍGUEZ GÓNZALEZ, César (2006), “Los barcos de cabotaje del Cantábrico”, <i>Barlovento nº 11</i>, Cuaderno de bitácora de la Fundación Villas del Cantábrico.</span></div>
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<div id="sdfootnote4">
<div class="sdfootnote-western" style="margin-bottom: 0.11cm; margin-top: 0.11cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;">13 Según Agote Aizporua (<i>Gure Itsasontziak [Nuestros Barcos]</i><i>.</i> <i>BERTAN</i> nº 23, Diputación Foral de Guipuzkoa. Departamento de cultura y euskera: 82), a vela al tercio predominóu nas embarcacióis menores del Cantábrico polo menos dende el siglo XVI. </span></div>
</div>
<div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Calibri, sans-serif;"><span style="font-size: 9pt;"><br /></span></span></div>
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<div id="sdfootnote1">
</div>
</div>
Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-8838671300435422952015-07-15T17:50:00.001+02:002016-10-12T17:01:52.324+02:00"Figueras de Asturias"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgISFB4eU8A67nKEV8we0TGPgDnV87VexhakZ7B-3_It2ny_T3HPcxXkuDo1hgFWnNiEAiBqbgfvHBqr6I6PR5wpI_z3lInfO0KGVN-hbFcQuOYOoA6tMEBS26Z2rKr8mj-9YkDB8c2sLMa/s1600/1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="472" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgISFB4eU8A67nKEV8we0TGPgDnV87VexhakZ7B-3_It2ny_T3HPcxXkuDo1hgFWnNiEAiBqbgfvHBqr6I6PR5wpI_z3lInfO0KGVN-hbFcQuOYOoA6tMEBS26Z2rKr8mj-9YkDB8c2sLMa/s640/1.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> As fotos d'este post tán sacadas del libro <i id="yiv2019882161yui_3_16_0_1_1436767116542_4476">Algo para la historia de Figueras de Asturias: notas antiguas y modernas seguidas de una importante colección de documentos curiosos escrito por Miguel García y Teijeiro</i> (Lugo, 1903, Talleres Tipográficos de G. Castro) y son a edición ampliada y miyorada qu'el autor fai da súa obra <i id="yiv2019882161yui_3_16_0_1_1436767116542_4509">Algo para la historia de Figueras de Asturias</i> (Rivadeo, 1894, Imp. de J.M. Páez é hijos de Cascante).</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Os dous libros pódense atopar en copia dixital de muita calidá na Biblioteca Virtual del Principado de Asturias (</span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><a href="http://www.bibliotecavirtual.asturias.es/" target="_blank">http://www.bibliotecavirtual.asturias.es</a>).</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> Dende el punto de vista d'amante da hestoria local pixota nin que dicir ten qu'os dous son úas ayalgas: sobre todo se se ten en conta a numerosa documentación que reproduce a edición ampliada del xuicio de tanteo que contra os Pardo levaron a cabo os vecíos del Coto das Figueiras y unde s'incluye tamén copia da pouca documentación qu'esiste d'un As Figueiras independiente.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> As imáxenes vein nel máis moderno dos libros y son seis láminas: úa vista xeneral, outra da playa y El Cotarelo (firmada por Rocafull y Compañia); del río de Santiago; da caye Alameda y dúas láminas máis escepcionales: el plano das Figueiras de Laureano L. Acevedo y úa lámina cos fiyos beneméritos y protectores das Figueiras d'aquela época.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> Na reflesión final qu'el autor fai nel libro volvemos topar a importancia d'aquelos anos prá medría económica y social del lugar, núa época de cambeos qu'iban modificar el futuro das Figueiras pra os anos qu'iban vir y tamén topamos a queixa hacía Castripol como capital qu'entorpece máis qu'axuda. Dice Teijeiro:</span></div>
<span style="font-size: small;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: small;"><span style="line-height: 19.5px;"> "Los rigores del fisco, entonces y hoy más, la falta de un Municipio ordenado y celoso para con el pueblo que historiamos, hizo y hace que los vecinos de este lamenten constantemente la dejadez y apatía con los que mira la metrópoli, dejando sin efectos los quejas justificadísimas de propietarios é industriales, que ven esterilizados sus esfuerzos ante la absorción de las <i>fuerzas... administrativas</i> del Concejo.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: small;"><span style="line-height: 19.5px;"> Figueras, oprimido, pobre y despreciado en otros tiempos, olvidado hoy por todos menos por sus hijos, parece hallarse dispuesto á aprovechar esos medios de que dispone á fin de encaminarse rápidamente á la vida del progreso con su trabajo industrial honrado, su capital y su negocio, preparando un porvenir satisfactorio que se le avecina".</span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTO5f7r3JuTBr_v5hJgCzXby_gehzXJ1vTY3DGq9ATLndgHyj5JPzH0sz8O2268jWZCViQC-0MsNqNrJon10vANzpsm0VSMwo2v0ZPZ4jJOb9C6pf3YsRGBpe5SkYVk-edlEOcjmUrW6q9/s1600/img_0013.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="408" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTO5f7r3JuTBr_v5hJgCzXby_gehzXJ1vTY3DGq9ATLndgHyj5JPzH0sz8O2268jWZCViQC-0MsNqNrJon10vANzpsm0VSMwo2v0ZPZ4jJOb9C6pf3YsRGBpe5SkYVk-edlEOcjmUrW6q9/s640/img_0013.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: small;"><span style="line-height: 19.5px;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3ImbxQacUjyL4qGz1j47AoNGYHghIF2wqE7kxsdau-55Q7SprPBGN39DhCEI-9vF76eZQi6PgmpgJE2AqM1bFJ9_Mf8XkGWm-9EriFNJgaDxbLP9xFezizcyNNgaxHXk2M3NeUKqCiMoA/s1600/img_0030.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3ImbxQacUjyL4qGz1j47AoNGYHghIF2wqE7kxsdau-55Q7SprPBGN39DhCEI-9vF76eZQi6PgmpgJE2AqM1bFJ9_Mf8XkGWm-9EriFNJgaDxbLP9xFezizcyNNgaxHXk2M3NeUKqCiMoA/s640/img_0030.jpg" width="408" /></a></span></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: small;"><span style="line-height: 19.5px;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLDHkCK3VUE2jWZhKMQYBFcxREZFtNd3tDLyeBAcQXziwYavCrCn8QYOPCu1y_4Mp1J94edElrlscu5NkE6OuvSn_INajGT1jX7eQgEwah7VrONd4mE5pcRxrBNKxzRDoPQRdqwad25jvf/s1600/img_0081.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLDHkCK3VUE2jWZhKMQYBFcxREZFtNd3tDLyeBAcQXziwYavCrCn8QYOPCu1y_4Mp1J94edElrlscu5NkE6OuvSn_INajGT1jX7eQgEwah7VrONd4mE5pcRxrBNKxzRDoPQRdqwad25jvf/s640/img_0081.jpg" width="404" /></a></span></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: small;"><span style="line-height: 19.5px;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHG9_uBk7CtwuTY3j8jkyjKE0YvhNUl4Euj3sCnXOrI3VGKj3j3Faw8mpKzVpdPP-9wTdmsK2ZAyFie67C2j_VXPQcqO9Gl-c7QL7fqmqYPHQDbwNIrAVF0W75A9wX13un6tNnGNvEF55-/s1600/img_0181.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHG9_uBk7CtwuTY3j8jkyjKE0YvhNUl4Euj3sCnXOrI3VGKj3j3Faw8mpKzVpdPP-9wTdmsK2ZAyFie67C2j_VXPQcqO9Gl-c7QL7fqmqYPHQDbwNIrAVF0W75A9wX13un6tNnGNvEF55-/s640/img_0181.jpg" width="404" /></a></span></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: small;"><span style="line-height: 19.5px;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4UDtxb64mKqwuZ6QJgq8pLRZZA9QfVp1nNM7gjaJNdTec-wuU-7Wv-UZPmZiFv0IhCMwNgfQN0g8jLaSpNMAi4eg_EJ5Khzfa5ZSg38DrC0t0m3WoWTRkvaAbEezYTRagAWBOhAV2RjYe/s1600/img_0247.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4UDtxb64mKqwuZ6QJgq8pLRZZA9QfVp1nNM7gjaJNdTec-wuU-7Wv-UZPmZiFv0IhCMwNgfQN0g8jLaSpNMAi4eg_EJ5Khzfa5ZSg38DrC0t0m3WoWTRkvaAbEezYTRagAWBOhAV2RjYe/s640/img_0247.jpg" width="640" /></a></span></span></div>
<br />
<br /></div>
Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-2763119976442263062015-06-07T21:27:00.004+02:002015-06-07T21:28:06.733+02:00Fotos aéreas das Figueiras<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Deixo aquí úas fotos sacadas da fototeca del Instituto Xeográfico Nacional, que se poden consultar na súa web. Máis qu'analizar a evolución das Figueiras dende aquel tempo (eso deixolo pra úa entrada qu'hei faer con fotos d'alta calidá del conocido como "Vuelo americano" de 1957), lo que me centro é na evolución del Tesón ou máis ben nel sou avance hacía A Ribeira.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Con pequenos calcúlos que fixen d'un xeito artesanal calcúlei a distancia entre el Tesón y el Muelle: na primeira das fotos (1945) a distancia del Tesón á punta del Muelle Novo é de 210 metros aprosimaos; de 175 metros aprosimaos nos anos 1957,1973 y 1984; de 160 metros aprosimaos nel ano 1989; y d'us 60 metros nestos tempos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Nel primeiro dos avances del Tesón namáis hai un cambeo significativo na Ría del Eo: a construcción da primeira parte del muelle comercial de Mirasol en Ribadeo. Nel outro avance pode qu'afectara a construcción da Ponte dos Santos (a escolleira de Ribadeo inda nun taría construída) y nel último avance hasta a actualidá entendo qu'afectaría a mezcra de todos os factores: Ponte, escolleira, Muelle de Mirasol y hasta os cultivos das ostras y ameixolas que puideran afectar á Lieira.</span></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> Fose lo que fose, ta claro qu'A Ría y As Figueiras merecen úa solución qu'axude tanto a recuperar os canales como a vida animal que naquel tempo había y hoi xa nun queda, y que deixe que volvan os aguiyolos, carneirolos y demáis.</span><br />
<div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1ZQuPejHJnpfWFTFLp2U6rO3l1wbRwHpBZnVASVtm4uTZUY0XbpTF1hLPjggFoF0ztfUh18_tulro2YSVaA7VCczTtBtGzZJ9UWFQCD5u9J38G-DNoUPAwq3ccbhoLMSlq9LycrQ1eyGc/s1600/1946.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="284" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1ZQuPejHJnpfWFTFLp2U6rO3l1wbRwHpBZnVASVtm4uTZUY0XbpTF1hLPjggFoF0ztfUh18_tulro2YSVaA7VCczTtBtGzZJ9UWFQCD5u9J38G-DNoUPAwq3ccbhoLMSlq9LycrQ1eyGc/s640/1946.png" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: xx-small;">07-10-1945 Vuelo AMS-46/47. Ministerio de Defensa (CECAF). Imaxen procedente dos archivos del Exército del Aire</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7TT6N66_bCILomLuy0zcy3c0J5tnXFnXYqId1yhDv0JPxsaTD2uHYnNpbB4n89Do3hvEyXUv32kfJKiEGpFgGt3m2MAR207XybMezAGPvD80gTiOz8CZMZAArrDms1hg_sygInruWoPs8/s1600/1956.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7TT6N66_bCILomLuy0zcy3c0J5tnXFnXYqId1yhDv0JPxsaTD2uHYnNpbB4n89Do3hvEyXUv32kfJKiEGpFgGt3m2MAR207XybMezAGPvD80gTiOz8CZMZAArrDms1hg_sygInruWoPs8/s640/1956.png" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: xx-small;">17/05/1957 Vuelo AMS-56. Ministerio de Defensa (CEGET) "Vuelo americano"</span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWf3nEhP8x0bwXrWg3J5xsW-ib5P6XeftgCoEOIAQ0dH0M5vhtY6xW7flb6U9mmtNz1Qkx8CBFS7sjrpdkFrwVvgey7rHD3XgGnIq1XNiiwplu3SnNO3nxKwJgGFvxyEWCdM6hx_CMQSAu/s1600/1973-1986.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="287" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWf3nEhP8x0bwXrWg3J5xsW-ib5P6XeftgCoEOIAQ0dH0M5vhtY6xW7flb6U9mmtNz1Qkx8CBFS7sjrpdkFrwVvgey7rHD3XgGnIq1XNiiwplu3SnNO3nxKwJgGFvxyEWCdM6hx_CMQSAu/s640/1973-1986.png" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: xx-small;">1973</span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9WpvBj4V22IXMHt-o8eM4MQljIlwYaKDyFPCi2womD7nhLlbnBLiS8glNhKzoaOJ7u0sz8NnDweykAaCrVbXrMtDSyKcSg0CwIK4X7xFh5sG4ZXGfkrsieG6MmzCo8xU2l6xUuyoy2RT7/s1600/1980-1986+nacional.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9WpvBj4V22IXMHt-o8eM4MQljIlwYaKDyFPCi2womD7nhLlbnBLiS8glNhKzoaOJ7u0sz8NnDweykAaCrVbXrMtDSyKcSg0CwIK4X7xFh5sG4ZXGfkrsieG6MmzCo8xU2l6xUuyoy2RT7/s640/1980-1986+nacional.png" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: xx-small;">12/09/1984</span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipvVgDzfSQ9pKjAtbF1H68j2RVdwJloEBniIPiOCYnNbpuKBYh5WZwZi3MJG8Gc9XQAjfjqEh5yH-i9QIxANs1lftRkZ8o6QPcHEttvWa1L6lduYQMyt7gZPHODBEMKShE8deerXB4KMUa/s1600/1989-1991+costas.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipvVgDzfSQ9pKjAtbF1H68j2RVdwJloEBniIPiOCYnNbpuKBYh5WZwZi3MJG8Gc9XQAjfjqEh5yH-i9QIxANs1lftRkZ8o6QPcHEttvWa1L6lduYQMyt7gZPHODBEMKShE8deerXB4KMUa/s640/1989-1991+costas.png" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: xx-small;">1989</span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6FJK4SDacQWFP7Tmuo8ep152lJwvELuRm_szaCKcEoJFaGpQBmh9Zg87JcNLb9945eDBYnzGosFUsvtdUWSebTdCSNkvHC5AwD9otd3xods44zBE3cMUYHOjXMT4xtZRlUoA6bmgYakzp/s1600/2014.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6FJK4SDacQWFP7Tmuo8ep152lJwvELuRm_szaCKcEoJFaGpQBmh9Zg87JcNLb9945eDBYnzGosFUsvtdUWSebTdCSNkvHC5AwD9otd3xods44zBE3cMUYHOjXMT4xtZRlUoA6bmgYakzp/s640/2014.png" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: xx-small;">2014</span></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-26456712616327598872015-05-31T10:13:00.001+02:002015-05-31T21:28:30.489+02:00Proyecto de ponte sobre a Ría del Eo<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIA-OcLgVCWggmX2_bMhcCaFxGo0yvt1nlw2f8DP32wOk0_SdZsG5q_cczMVyLd6D_HVEcwpPu_JADmcr933-Ib1SiOvoUfo4bygmJc8c_iksytkq-QDxcvm1vSZIqaZUTyVLAOnAsM0zw/s1600/Puente_Eo_050031.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIA-OcLgVCWggmX2_bMhcCaFxGo0yvt1nlw2f8DP32wOk0_SdZsG5q_cczMVyLd6D_HVEcwpPu_JADmcr933-Ib1SiOvoUfo4bygmJc8c_iksytkq-QDxcvm1vSZIqaZUTyVLAOnAsM0zw/s640/Puente_Eo_050031.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA4oHvop-FFpcIU79UC_KfngK-5rsjKeqGHr685d0kKinutxOjB5Liu8X-feP22BXKARk5lQcXFBNpdQcWarYQgcqh7pAoId_ZvaTO0u9MwhnlCxJvZY9PoMqibT04Q79nLr0ghAY8EXNq/s1600/Puente_Eo_050033.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA4oHvop-FFpcIU79UC_KfngK-5rsjKeqGHr685d0kKinutxOjB5Liu8X-feP22BXKARk5lQcXFBNpdQcWarYQgcqh7pAoId_ZvaTO0u9MwhnlCxJvZY9PoMqibT04Q79nLr0ghAY8EXNq/s640/Puente_Eo_050033.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em> </em> Dice a entrada <em>Ponte</em> nel <em>Vocabulario del Bable de Occidente</em> de D.Bernardo Acevedo y Huelves y D.Marcelino Fernández y Fernández que "<em>Ou pasas a ponte ou pasas el río</em>", ademáis na nosa zona temos topónimos como A Ponte da Pena (Candaosa), A Ponte de Penacoba (Vilanova) ou A Ponte de Vitos (Grandas).</span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS;"> Déixovos aquí tres imaxenes del <em>Proyecto comparativo de dos soluciones de cruce del ferrocarril de Ferrol a Gijón sobre la Ría del Eo</em>, obra del inxenieiro de camios Eduardo Torroja Miret (1889-1961) nel ano 1929. Nél valoránse desde un punto de vista técnico y económico as distintas solucióis pral cruce da Ría del Eo pol ferrocarril Ferrol-Xixón.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS;"></span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS;"> Como en todos os documentos que falan del cruce del ferrocarril (y son muitisimos) usan el topónimo Ría del Eo non el de Ría de Ribadeo.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS;"></span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS;"> Tarían falando naquel momento d'úa ponte con carretera y ferrocarril, cun tramo móvil pra deixar pasar os barcos. Por lo que parece a idea principal del estudio era que pasase por Castripol, pro tamen ten alusióis a que debería pasar máis hacia el mar ou pola Veiga.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil91ry-pya4b8j8I56GSB40FuO4Vvh5OOJFagRzrpty0wvtaKAHC6M4SDkovQpgzrVsBGmCvuo8YPE6jeHMrYb-hL2A1S6jRH6iw5mpFmqImBXwKnXvPu4JE8XwsjmDa4r4HiCTzLNBE1U/s1600/Puente_Eo_05022.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="350" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil91ry-pya4b8j8I56GSB40FuO4Vvh5OOJFagRzrpty0wvtaKAHC6M4SDkovQpgzrVsBGmCvuo8YPE6jeHMrYb-hL2A1S6jRH6iw5mpFmqImBXwKnXvPu4JE8XwsjmDa4r4HiCTzLNBE1U/s640/Puente_Eo_05022.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS;"></span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS;"> Si queredes máis información sobre el proyecto podedes entrar neste enlace: <a href="http://www.cehopu.cedex.es/img/bibliotecaD/Puente_Eo">CEDEX</a></span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS;"></span><br />
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: Trebuchet MS;"> Por último: algún dos proyectos parecese un pouco al da ciudá d'Oporto ¿Figurádesvos úa ponte como esa na nosa Ría del Eo? </span></blockquote>
</div>
Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-36200293029026374162015-05-29T23:16:00.000+02:002015-05-31T22:39:50.485+02:00Fábricas...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg578eU9w-PGjr99Z6sOxiNLpoDpyftsSA7PIAO-UCYt3PlG2almdyJRL7_xaDDxoJW0wq9fcFHtp_Fl3Z15GAYEwkDG2HLTfNx5qwGoPZD54t1qjkzu4gA2KrIDqnzk3ETOOaDjHSikzx4/s1600/unidas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="72" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg578eU9w-PGjr99Z6sOxiNLpoDpyftsSA7PIAO-UCYt3PlG2almdyJRL7_xaDDxoJW0wq9fcFHtp_Fl3Z15GAYEwkDG2HLTfNx5qwGoPZD54t1qjkzu4gA2KrIDqnzk3ETOOaDjHSikzx4/s640/unidas.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"> Encántame</span> <span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">esta</span> <span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">etiqueta</span> <span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">d'úa</span> <span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">lata de sardías pixotas... topéila un día por internet (vendíanla pra coleccionistas pro cheguéi tarde). Nun sei por tanto si é de verdá pro nun creo que naide se puxese a falsificar algo tan guapo. A fábrica La Rayana levóu de nome inicial el de Ría del Eo, según nos dice Miguel García Teijeiro na súa obra<em> Algo para la historia de Figueras de Asturias.</em></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQu9WLkV8o-ZQrIaWUgSZLY74JklMakl5ON47E-8B_n48aIilZW-qJVKHxptz695jHcAYQWZW7QV_3ssN_GNcGR0zGZVX9JRARkcbzZD0TprYXGGSA2M1SdKT-yufK5gGlc9G259kngHqS/s1600/IMG_1209.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQu9WLkV8o-ZQrIaWUgSZLY74JklMakl5ON47E-8B_n48aIilZW-qJVKHxptz695jHcAYQWZW7QV_3ssN_GNcGR0zGZVX9JRARkcbzZD0TprYXGGSA2M1SdKT-yufK5gGlc9G259kngHqS/s400/IMG_1209.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"> Esta outra é a litografía da fábrica <em>La Perseverancia</em>, qu'ademáis ta chía de rasgos característicos da litografía de <em>Ramiro Pérez del Rio</em>, de Luarca, qu'era quen surtía de xénero as fábricas del Occidente asturiano. Figura nel <em>Álbum fotográfico de Figueras</em> que publicóu Fernando García Rodríguez.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em> </em>Na segunda mitá del siglo XIX chegóu haber nas Figueiras 7 fábricas de conservas, escabeches, y salazón de carne y pescao, con nombres como </span><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><em>La Rayana, La Perseverancia, La Amistad</em> o<em> La Idea</em>. En 1962 nun quedaba ningúa funcionando (pro nel resto d'Asturias inda quedaban 52 según el estudio "Las Conservas de Pescado en Asturias" de Manuel Ramón Rodríguez). En 1911 anunciaba el semanario lugués <em>La voz de la verdad</em> qu'os vapores del bou arrimaron As Figueiras varios miles de merluzas pra surtir as súas fábricas, seguindo viaxe hacía Vigo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS;"> Sempre quixen pensar que si esa actividá industriosa permanecese algús anos máis el noso pueblo había ter hoy en día úa mayor importancia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<em><span style="font-family: Trebuchet MS;"></span></em> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS;"> Eu, que son relativamente novo, nun guardo recordos das fábricas. Nel álbum de Fernando salen algúas fotos y un pequeno artículo sobre as mesmas, pro si vosoutros tedes algo que contar aquí tedes este blog, pra que todos y todas podamos aprender.</span></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"></span><br />
<br />
<br />
<br />Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3642176621908917912.post-91534992484633691902015-05-28T22:55:00.000+02:002015-05-28T22:55:33.853+02:00Empezo<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Vexo muitas fotos en branco y mouro das Figueiras, hestorias que nun quero esqueicer... Sirva este blog como pequena contribución pra xuntalas... hei agradecer a vosa colaboración.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-PC5h5M7WoLJ5TfIdruXIdB_1jWpQcvmcodsbVeuV0F1aAGKy9M112E8-yY2ZDuHXoG3YDCY4LC1_KY8L-hMQEnpLuBe2QHC8ihPvRaM4jyoApTT40MEicPfzgJWwYXXjnj8DYlwooFgf/s1600/img_0123.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><img border="0" height="453" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-PC5h5M7WoLJ5TfIdruXIdB_1jWpQcvmcodsbVeuV0F1aAGKy9M112E8-yY2ZDuHXoG3YDCY4LC1_KY8L-hMQEnpLuBe2QHC8ihPvRaM4jyoApTT40MEicPfzgJWwYXXjnj8DYlwooFgf/s640/img_0123.jpg" width="640" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Vista da Ribeira publicada nel Tomo II (1897) da monumental obra "Asturias" dixigida por Octavio Bellmut y Traver y Fermín Canella y Secades.</span> </span></div>
<h2 class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLSymaSSz63c3vjZJaos_VqVl7Gejlx7qkWhU5NDjywzbANxX5uA-mxAKfLz6nPOCNMjwcob5knT193YvHGHv9qzlD58sw2MjPn-QSKxq40Aa7TOD-p5hOPM7tDFoxwKiXR7tcElsI7o8K/s1600/1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a> </h2>
Moncho Martínez Castrohttp://www.blogger.com/profile/06053194778203659073noreply@blogger.com033794 Figueras, Asturias, España43.5378955 -7.020950500000026343.526385 -7.0411205000000265 43.549406 -7.0007805000000261